Per una estona sento l'eco de George Steiner i Nuccio Ordine, humanistes de la vella escola, no erudits reclosos en l’acadèmia. Ordine va morir fa uns mesos, Steiner va deixar-nos el 2020. Abans que el segon traspassés, des de la seva casa de Cambridge va enregistrar amb el seu amic italià el que va batejar com a Entrevista pòstuma. Només es publicaria després de mort. Aquest document, juntament amb altres converses, surt a la llum amb el títol George Steiner, l’hoste incòmode, en traducció de Jordi Bayod per a Quaderns Crema. Parlen de l’amistat, l’educació, de política (d’Europa encara com a esperança; d’Israel com a dolor: "Israel està reduint els jueus a la condició comuna de l’home nacionalista", lamenta Steiner des del seu judaisme laic), de ciència, de literatura, de deshumanització...

A què s’havia de dedicar, Steiner, si havia nascut un 23 d’abril? A llegir i escriure, esclar. I a encomanar passió per fer-ho. Ordine va fer el mateix. I tots dos es van sentir units per un fil invisible semblant al que va lligar, uns segles abans, Michel de Montaigne i Étienne de La Boétie, amb la conversa com a màxima comunió. Potser per això, per segellar el record de la seva amistat, Steiner va voler deixar una conversa entre ells dos per a la posteritat (també va deixar un epistolari secret, adreçat a una amiga desconeguda, i conservat al Churchill College de Cambridge, que no es podrà consultar fins 50 anys després de mort).

He titulat aquest article L’antiensenyament perquè l’un i l’altre sentien passió per ensenyar, un desig profund de transmetre allò que sabien, tot el fons de saviesa pouat en els clàssics. En paraules d’Ordine, no podien entendre "la pedagogia hedonista dominant" basada en dues paraules: "ràpid i fàcil". Per a Steiner, sense esforç, sense petits sacrificis quotidians, no és possible adquirir coneixement, i no és veritat que les dificultats incitin al fracàs; al contrari, serveixen d’estímul. Ho deia per pròpia experiència: "He tingut la sort de rebre una educació marcada per l’esforç i l’autodomini, que avui dia està completament proscrita per la teràpia. Vaig néixer amb una greu discapacitat motriu –tenia un braç immòbil i enganxat al cos– que avui dia es faria el possible per alleujar. La meva mare em va ensenyar, en canvi, a conviure-hi". "Una de les fites més belles de la meva existència va ser aconseguir, per primera vegada, lligar-me les sabates amb la mà que tenia danyada". També va créixer sota l’amenaça hitleriana, "de la meva classe de l’institut només vam sobreviure un company i jo".

Ordine, autor de l’emotiu assaig La utilitat de l’inútil, es torna a preguntar: "Com podem recordar a professors i alumnes que cal estimar el coneixement per si mateix i que només la gratuïtat i el desinterès poden crear una relació autèntica amb l’estudi i el saber?" Els dos savis surten en defensa de l’exercici de la memòria, tan proscrita. No cal? "Recitar uns versos par coeur (o com es diu també en anglès, by heart) no només vol dir aprendre de memòria. Significa sobretot aprendre amb el cor". Un cop apresos, "continuen actuant en silenci en el nostre fur intern" i "ens acompanyen com un valuós tresor al llarg de la nostra vida", diu Ordine. I Steiner adverteix: "L’atròfia de la memòria és el tret dominant de l’educació i la cultura de la [segona] meitat i les acaballes del segle XX".

Apassionat però escèptic, Steiner podia ser molt dur. Com aquí: "L’antiensenyament està, estadísticament, a prop de la norma. Els bons professors, els que inflamen les ànimes naixents dels seus alumnes, són potser més escassos que els artistes virtuosos o que els savis. Els mestres d’escola, formadors de la ment i del cos, que saben què hi ha en joc, que són conscients de la interrelació de confiança i vulnerabilitat, de la funció orgànica entre responsabilitat i resposta (el que jo anomeno respostabilitat), són alarmantment pocs".

Per acabar, un clàssic com els que estimaven tots dos. Les belles paraules que Max Scheler atribueix a Goethe: "No s’aprèn a conèixer sinó allò que s’estima, i com més fort i viu sigui l’amor, més profund i complet serà el coneixement".