BarcelonaHa calgut que passés gairebé un segle entre la primera traducció de Guerra i pau al català, signada per Carles Capdevila el 1928, i feta des del francès, i la que ara presenta Judit Díaz Barneda per a Edicions de 1984, versionada directament del rus. Són gairebé 2.000 pàgines, repartides en dos volums, que l'editorial barcelonina publica aquest dimecres i que, en paraules de la traductora, "posen fi a una anomalia": no disposar encara, traduït de la llengua original, d'un dels grans clàssics de la novel·la realista del segle XIX, un dels cims narratius de Lev Tolstoi, juntament amb Anna Karènina (que actualment torna a traduir Xènia Dyakonova per a La Casa dels Clàssics).

"El naixement d'aquesta criatura ha costat. En devíem començar a parlar fa uns deu anys", recordava Josep Cots, que als 81 anys continua al capdavant de l'editorial. "Hem hagut de superar crisis diverses, la pandèmia i l'inici de la guerra d'Ucraïna", ha afegit Díaz Barneda, que ja va traduir el volum Poemes escollits, de Joseph Brodsky, per a la mateixa editorial. "Al final vam pensar que era una bona manera de celebrar els 40 anys de 1984 –continua l'editor–. És potser l'aposta més arriscada de la nostra història. És com tirar-nos en parapent però sense vela". Edicions de 1984 posarà en circulació 2.700 exemplars de la primera edició, a un preu de 49,90 euros.

Una epopeia familiar en temps de Napoleó

"És un llibre que hauria de ser a totes les cases –comenta Díaz Barneda–. Assenta les bases d'un tipus de llenguatge i d'unes imatges amb les quals encara estem molt familiaritzats, tant en literatura com a través del cinema o les sèries". Guerra i pau arriba a llibreries la mateixa setmana que s'estrena el Napoleó de Ridley Scott. El militar i emperador francès és el rerefons de l'obra mestra de Tolstoi, que narra la història de dues famílies de la noblesa russa, els Bolkonski i els Rostov, protagonistes d'un món que comença a escenificar la seva desaparició. A partir de més de 500 personatges històrics i de ficció, la novel·la reflexiona sobre l'amor, l'amistat, el desengany i el sentit de l'existència.

La publicació de Guerra i pau marca l'inici de la celebració de les quatre dècades de vida "d'un projecte editorial que aguanta des de fa 40 anys, i que pot sumar-ne 40 més si es continua treballant bé", explica l'editora Laura Baena. Edicions de 1984 publicarà durant els pròxims mesos novel·les de William Faulkner, Andrei Platónov i Sílvia Alcàntara, i incorporarà Ponç Puigdevall.

L'editorial va néixer amb la vocació de "publicar literatura que projectés les societats totalitàries i les xacres del sistema", i quaranta anys després s'ha convertit en un dels projectes editorials indispensables per a qualsevol lector que vulgui llegir bona literatura, clàssica i contemporània, en català. Al seu catàleg hi conviuen els primerencs Jack London, Bertolt Brecht, André Malraux i Milan Kundera amb les últimes novel·les d'Elizabeth Strout, Sorj Chalandon i Raül Garrigasait.

Josep Cots va ser un dels quatre fundadors de l'editorial l'octubre del 1983, juntament amb Àngels Agulló, Jordi Rojas i Carme Sansa, i quatre dècades després la continua capitanejant acompanyat de Laura Baena i Núria Miralpeix, que han renovat el catàleg gràcies a Naoise Dolan, Tess Gunty, Lydia Davis, Michael Kumpfmüller i Veronica Raimo al mateix temps que han sabut acompanyar alguns dels noms clau que continuen vertebrant el projecte, entre els quals hi ha Jordi Lara, Claudio Magris i Sílvia Alcàntara. Olor de Colònia, la primera novel·la d'Alcántara –publicada el 2009–, és el títol més venut de l'editorial, amb més de 60.000 exemplars. "El nou llibre de la Sílvia reprèn Olor de Colònia i tanca el cicle", diu Josep Cots. Qui sap si serà també un èxit editorial. Posats a somiar, ¿i si la nova Guerra i pau es convertís en un dels llibres d'aquest Nadal?

CINC TÍTOLS IMPRESCINDIBLES DE 1984

La primera novel·la de Sílvia Alcàntara, publicada quan l'autora acabava de fer 65 anys, es va convertir en una de les grans sorpreses del 2009. Edicions de 1984 n'ha venut més de 60.000 exemplars i el 2024 la tornarà a posar en circulació.

El premi Llibreter a Olive Kitteridge d'Elizabeth Strout va consolidar la línia ascendent de l'editorial. Strout es va convertir en una autora emblemàtica de 1984, i d'ella han tingut també molt bona repercussió Em dic Lucy Barton (2016) i Llum de febrer (2021).

Jordi Lara va aconseguir una gran acollida crítica i entre els lectors amb la seva singular, sentida i divertida aproximació al món de la sardana. Una màquina d'espavilar ocells de nit (2008) va precedir un altre magnífic llibre de contes, Mística conilla (2016), i la novel·la Sis dies d'agost (2019).

La primera novel·la de Raül Garrigasait també va fer forat, aconseguint premis com el Llibreter (2017) i l'Òmnium (2018). Els estranys està ambientada durant la Primera Guerra Carlina, i la protagonitza un jove prussià que es queda a Solsona, desorientat i a l'espera d'ordres que li permetin entrar en combat.

La poesia efervescent i flamígera de Walt Whitman, traduïda per Jaume C. Pons Alorda al català, és un dels grans longsellers de l'editorial: ha esgotat vuit edicions. És un dels molts clàssics que 1984 ha traduït durant dècades, de W.B. Yeats a William Faulkner, passant per George Eliot, Honoré de Balzac i Victor Hugo.