BarcelonaEl 2021 ha sigut el millor any de la dècada per al sector del llibre, que ha crescut un 15%. Les bones xifres no haurien sigut possibles sense una collita literària extraordinària, en la qual despunten, segons l'equip de crítics i opinadors del diari ARA, la novel·lista Maggie O'Farrell —que s'ha consolidat internacionalment amb Hamnet—, la periodista i historiadora Anne Aplebaum, autora d'El ocaso de la democracia, i el llibre de memòries de Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?. En poesia, el cim l'ocupa la Poesia completa de T.S. Eliot, que Josep M. Jaumà ha versionat en català.

Entre els incomptables oblits i omissions de la història hi ha el de la vida de Hamnet, un dels tres fills de William Shakespeare. Va morir el 1596, quan només tenia 11 anys. A Hamnet (L'Altra/Asteroide), Maggie O'Farrell restitueix la importància del nen —que va inspirar Hamlet— i també la de la seva mare i parella del dramaturg, Anne Hathaway.

Hi ha pocs autors de la literatura catalana contemporània que siguin capaços de traslladar els lectors, llibre rere llibre, a realitats tan diferents i allunyades com les que proposa Joan-Lluís Lluís. Després de viatjar fins a la Nova Caledònia del segle XIX d'El navegant (Proa, 2016) i de plantejar la ucronia de l'assassinat d'un dictador molt conegut a Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2018), s'ha marcat un altre repte majúscul. A Junil a les terres dels bàrbars narra la vida d'una noia del segle I dC que emprèn una odissea fins als confins de l'Imperi Romà acompanyada de tres esclaus als quals s'aniran afegint més pròfugs. 

Borja Bagunyà és professor de teoria de la literatura, cofundador de l’Escola Bloom i autor dels reculls de relats Apunts per al retrat d’una ciutat, Defensa pròpia (premi Mercè Rodoreda) i Plantes d’interior. A Els angles morts, la seva primera novel·la, explica la història d’Antoni Morella, un professor que veu com el jove Olivier s’emporta la plaça de catedràtic que ell tant anhelava. Morella no és un carca, no vol fer les coses perquè toca: sap que és el protocol qui fa la cosa i que per innovar en la docència s’ha de saber entretenir. Però és mediocre. 

Els personatges de Terres mortes, de Núria Bendicho Giró –una opera prima molt sòlida, allunyada de tempteigs i il·lusionismes vans– estan agermanats per un atavisme tràgic, com si no deixessin de sentir mai la presència d’“un forat que se t’emporta”. A la novel·la no hi ha gota d’admiració pel món, i la tragèdia n’és el pa i la sal. Estupres, assassinats, gent que es penja... tot hi resulta molt extrem. L’instint en mena els habitants, pur desfici. Tampoc no es pot fugir del fat maleït de la família. Ni de les terres mortes, “més mortes que la pols dels meus avantpassats”, escriu.

Anton P. Txékhov, considerat un dels mestres del relat modern, és un escriptor amb una gran psicologia. Arnau Barios —que dos anys enrere ens va donar un Eugeni Oneguin magistral— n’ha seleccionat vint-i-quatre contes, de mida diversa, i en firma una traducció que sona, a l’oïda catalana, com música celestial. Els 24 contes de Txékhov han arribat el mateix any que altres versions meritòries del rus, entre les quals destaca Crim i càstig, de Fiodor M. Dostoievski, a càrrec de Miquel Cabal Guarro, publicada a La Casa dels Clàssics.

"A vegades ha d'estar bé, no tenir sentiments", diu la mare de la Josie a la Klara, la intel·ligència artificial que fa companyia a la seva filla adolescent. "Jo crec que tinc molts sentiments –respon el robot–. Com més observo, a més sentiments tinc accés". La Klara i el Sol (Anagrama), vuitena novel·la de Kazuo Ishiguro, s'aproxima als matisos que diferencien els humans de les màquines amb la "força emocional" que el jurat del premi Nobel va destacar de la seva obra. I ho fa ambientant la història en un món distòpic futur, als Estats Units, en què la població viu semiconfinada, les classes són virtuals i un sistema de selecció genètica s'amaga rere la superfície de la realitat.

Jonathan Franzen no publica amb gaire freqüència, però quan ho fa el resultat ressona arreu del món, en part gràcies a l'ambició de les seves novel·les. Ambientada a Chicago entre el Nadal del 1971 i la Pasqua del 1972, Cruïlles està protagonitzada per en Russ, un pastor protestant de mitjana edat que desitja una feligresa, la Frances; la seva dona, la Marion, sempre amb un retret a punt de sortir dels llavis; els fills, els adolescents Perry i Becky, l'universitari Clem i el petit Judson, que observa l'esmicolament de la família des de la cuirassa de la infantesa.

L’estructura de Sola, primera novel·la de Carlota Gurt, és un dels seus principals atractius: comencem a llegir la solitud de la Mei narrada en un compte enrere de cent vuitanta-cinc dies. L’altre factor a destacar és el seu estil, la prosa viva i el joc psicològic que eleva la qualitat literària del llibre a cotes altes. El llibre explica mig any de la vida de la Mei, una filòloga barcelonina de 42 anys que perd la feina i s’instal·la en un mas familiar al mig del bosc de Sorrius —el seu "santuari de treball"— per estar sola i escriure una novel·la que vol ser una actualització de Solitud, de Víctor Català.

El joc que es va plantejar Ali Smith al seu quartet de novel·les estacional era narrar la història del nostre temps gairebé en directe. A l'última, Estiu, l’autora escocesa no ha tingut més remei que incorporar l’inefable coronavirus. Smith ha sabut retratar la Gran Bretanya moderna, assenyalant els defectes de la societat i dels seus polítics però alhora també destacant-ne les facetes positives, com l’esperit comunitari i la possibilitat del perdó. Amb un estil indirecte lliure, l’autora vol convertir el món real immediat en art mentre evita l’amenaça d’obsolescència.

Rafa Lahuerta ha traçat, a Noruega –que va publicar Drassana a finals del 2020 però que ha tingut un gran ressò el 2021– les coordenades evanescents d’una ciutat d’on no es pot fugir, però on tampoc es pot viure.

El nucli familiar –el pare reservat, la mare metòdica, la germana brillant– és el motor de la novel·la: aviat desapareixen tots de l’escena i l’únic supervivent, el narrador, es troba amb vint-i-pocs anys amb un horitzó vital al davant de nihilisme rendista. El que segueix és la crònica d’aquells anys –dels 80 ençà–, de les borratxeres, de les dones, de les amistats impossibles, tot ubicat al moll de l’os del centre històric de València. Fora d’aquests límits hi ha fronteres físiques però, sobretot, morals.

Pep Puig (Terrassa, 1969) imagina una Altafulla hivernal i solitària a El mar de cap per avall, la història del Marcel i l'Edu, dos homes enfrontats perquè estan enamorats de la mateixa dona, la Marie. Entre la intriga psicològica i la tragicomèdia, la novel·la es nodreix d'alguns dels temes estrella de l'escriptor –les esquerdes de l'enamorament, el sentiment de no pertànyer enlloc–, però també obre portes cap a altres indrets com la família, el pas del temps i la fúria.

Susanna Clarke ha deixat passar setze anys entre l'aclamada Jonathan Strange i el senyor Norrell i la seva segona novel·la, Piranesi. Arrenca amb un narrador que es passeja per una casa immensa, laberíntica i en part submergida. El protagonista del llibre escriu un dietari on consigna la seva quotidianitat: les trobades amb l'Altre, els àpats i les exploracions del seu particular món. A mesura que avança l'acció, el personatge va descobrint que la seva estada en aquell món no és casual ni innocent.

Després de guanyar el premi Pin i Soler amb Les quatre vides de l'oncle Antoine el 2017, Xavier Aliaga publica una novel·la tan singular i sorprenent com la seva predecessora. Ja estem morts, amor s'aproxima a la història de l'Anaïs, desapareguda prematurament als setze anys. A través de la veu de la noia coneixem també la dels seus pares, Tristany i Minerva, del seu enamorament, compromís i ambicions professionals.

L'escriptor Jordi Cussà (1961-2021) sempre portava un bloc de notes al damunt perquè no sabia mai on podia pescar una bona idea. La d'El primer emperador i la reina Lluna se li va aparèixer a la sala d'espera de l'Hospital Clínic, i sis anys després es va transformar en una novel·la ambiciosa i arriscada que ressegueix la història de Qin Shi Huangdi, el primer emperador de la Xina i l'home que va construir la primera Gran Muralla i l'exèrcit dels Guerrers de Xian. Amb un llenguatge vibrant i refulgent, Cussà narra les aventures d'un tirà omnipotent i de la reina Lluna, una dona sàvia que al costat de l'emperador és testimoni de com el poder pot corrompre qualsevol.

Lisa Taddeo ha escrit una novel·la inquietant sobre la naturalesa humana que trigarem a oblidar, una experiència literària increïble que remou els budells del lector. A còpia de girs inesperats de la trama i d’una misteriosa veu narrativa que sembla interpel·lar un tu femení universal, les coses van de mal en pitjor a la velocitat de la deformació, i el lector va entomant una sensació de permanent fuetada cervical. La història d’Animal comença quan un examant controlador i no correspost es dispara un tret davant de la Joan, soltera de 36 anys que tot seguit abandona Nova York per anar a Los Angeles a buscar una tal Alice, una professora de ioga amb una misteriosa connexió amb el seu passat.

A partir dels anys que va viure a Polònia, com a parella de Radoslaw Sikorski, llavors ministre de Defensa i, més tard, d'Afers Exteriors, Anne Applebaum construeix un assaig a cavall de les memòries i l'anàlisi política per aprofundir en els motius de la polarització de les societats polonesa, anglesa i nord-americana. Boris Johnson, Donald Trump i Jaroslaw Kaczynski són tres dels seus protagonistes destacats.

“Ser més humà no vol dir anar més enllà de l’humà, sinó intensificar l’humà de l’humà”, afirma el filòsof J.M. Esquirol al seu últim assaig. Aprofundeix en la construcció d'un pensament capaç de corbar-se com la volta del cel "sobre la ferida infinita" de viure, ajundant a "tenir-ne cura i a respondre-hi".

Més que posar el focus en els malalts, el psiquiatre Francesc Tosquelles (1912-1994) va centrar-se en els hospitals i els manicomis, convençut que si s'actua en les institucions les patologies individuals també troben cura. La seva figura va ser clau per a la cultura catalana i europea, tot i que fins la publicació de l'assaig extens i ambiciós de Joana Masó era poc reconeguda i reivindicada.

Després d'escriure el perfil biogràfic del monjo de Montserrat Gregori Estrada (Respirar el segle, PAM, 2017), Joan Todó ha volgut donar la seva visió de Joaquim Soler i Ferret (1940-1993), novel·lista, periodista i membre fundador del col·lectiu Ofèlia Dracs. El resultat és La verda és porta, on a més de construir una ambiciosa biografia de l'autor i de l'època en què va escriure —els anys 80 i 90 del segle XX— escriu una novel·la a la manera de Soler i Ferret.

El periodista Patrick Radden Keefe aprofundeix en l'avarícia a partir de la crònica de la dinastia Sackler, propietària de la farmacèutica que es va convertir en pionera a l'hora de combatre el dolor amb opioides. En principi, les pastilles havien estat testades per la farmacèutica, el regulador en garantia la seguretat i la validesa científiques, els metges en regulaven l'ús mitjançant la necessària prescripció i el prospecte informatiu i la promoció entre els professionals s'ajustaven a la legislació vigent. En realitat, res va ser així. La mentida, la corrupció, l'ocultació i la manipulació són quatre dels pilars de la història que explica L'imperi del dolor.

Per mirar de trobar respostes al desassossec que l’assaltava, Jeanette Winterson va començar a furgar en els seus orígens: era una nena adoptada que havia passat una infantesa complicada en una casa de devots pentecostals que creien que l’Apocalipsi era el millor dels finals possibles. N’havia fugit als setze anys després de descobrir la seva homosexualitat, que la seva mare no va acceptar. Escrit amb la urgència de les veritats que cremen dins de les persones, Per què ser feliç quan podries ser normal? demostra que les paraules de l’oracle de Delfos continuen sent un dels millors consells per mirar de viure en pau: "Coneix-te a tu mateix".

Després de l’impacte de Persecució (L’Altra, 2019), que va rebre el Premi Crexells, Toni Sala ha entrat per primera vegada en el terreny de la intimitat amb Una família, a través de l’hotel on treballaven els seus pares i l’hípica familiar, que li serveixen per dibuixar també la Costa Brava de finals de segle.

"Hi ha relats que es fan desaparèixer, i n'hi ha que ni tan sols arriben a ser enunciats. En qualsevol cas, hi ha elements que són irrevocablement absents de les nostres històries col·lectives", explica l'escriptora nord-americana Carmen Maria Machado, que al llibre En la casa de los sueños aborda, en primera persona, un tema "fins ara molt poc explorat en literatura", el de la "violència domèstica en una relació homosexual" entre dues dones.

L'anguila és un llibre personal i a la vegada un manifest de denúncia. A través de la narració de la seva història íntima, Paula Bonet apel·la a les vides de tantes dones que han lluitat amb el seu cos contra els embats del patriarcat. L'obra és també revisió i una relectura de la pròpia vida des de la perspectiva d’una persona madura i cultivada que transita aquest procés en paral·lel a la nova onada feminista.

El mirall de la vida és un volum monumental de més de 900 pàgines amb els dietaris que Joaquim Molas va escriure entre el 1956 i el 2015. Professor, historiador de la literatura, crític literari i escriptor, era aquest vessant íntim el que quedava per conèixer d'un dels arquitectes del cànon literari català.

Josep M. Jaumà ha tingut la feliç gosadia d’enfrontar-se al poeta i premi Nobel de literatura T.S. Eliot per donar-nos-en sencera en català la producció lírica, que ha publicat Edicions de 1984. Cal agrair-li l’esforç i els resultats. Traductor molt competent, especialitzat en poesia angloamericana (ens ha ofert obres de Hardy, Frost, Graves, Larkin, W.B. Yeats), excel·leix en les seves versions de La terra erma, Dimecres de cendra i Quatre quartets.

Aquest primer volum de Poesia completa de Joan Brossa presenta, com mai abans, tots els llibres del període 1940-1960 seguint una cronologia estricta, opció que possibilita una interpretació completa, i sens dubte diferent de la que s'havia pogut fer fins ara. Culmina la feina de Glòria Bordons, gran especialista en Brossa, i inclou títols emblemàtics de l'autor com Poemes civils i els llibres inclosos a Poesia rasa i Poemes de seny i cabell.

En l’obra poètica de Susanna Rafart hi ha un respecte estricte per la tradició i un gust exquisit per la forma. De sempre, la ripollesa ha conreat un vers ben tallat, elegant i precís, en què cada paraula és a lloc i cada imatge hi té el punt de gravidesa escaient. Una poesia de reminiscències postsimbolistes, que fuig del pla realisme íntim i del conceptualisme treballós, entre altres expressions de les modes variables. A D'una sola branca ressonen, entre d'altres, les veus de Carles Riba, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Joan Vinyoli i Emily Dickinson.

Els poemes de Les flors del mal, el cim de l'obra de Charles Baudelaire —nascut fa 200 anys a París— neixen de la personalitat escindida, la vida moral violenta i la quotidianitat problemàtica del seu autor, un home que adorava l’art però per a qui era impossible no rebolcar-se en el fang –luxós i groller, gloriós i infame– de la realitat, un home que estava obsessionat amb fer una gran obra però que vivia corcat per l’avorriment, els amors cruels, les addiccions (el vi, l’opi), els greuges més o menys fundats i la peresa. La traducció de Pere Rovira ha aparegut coincidint amb noves traduccions dels Petits poemes en prosa i El pintor de la vida moderna, a càrrec de David Cuscó i Escudero per a Flâneur.

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, Adrià Targa va debutar el 2008 amb L'exili de Constança, quan tenia tot just 21 anys. Amb Boques en calma (2010) es va convertir en l'autor més jove que ha guanyat el premi Gabriel Ferrater. Canviar de cel va merèixer el premi Vicent Andrés de Poesia el 2020, i després de ser editat per l'Ajuntament de Burjassot, el llibre tindrà una nova vida gràcies a Godall, que en publica una versió ampliada. La divisa del volum parteix del poeta llatí Horaci: quan portem el mal dins nostre, fugir no serveix de res.

____________________

Qui ha votat?

En la tria dels llibres més destacats del 2021 hi han participat Ignasi Aragay, Joaquim Armengol, Anna Ballbona, Lluís-Anton Baulenas, M. Àngels Cabré, Anna Carreras, Jaume Claret, Álvaro Colomer, Xènia Dyakonova, Marina Espasa, Joan Garí, Anna Guitart, Núria Juanico, Jordi Llavina, Jordi Nopca, Víctor Obiols, Vicenç Pagès Jordà, Eva Piquer, Pere Antoni Pons i David Vidal Castell