Llegim 19/03/2021

"És quan tenim por de perdre algú que l'estimem encara més"

Maggie O'Farrell rescata la figura de Hamnet, el fill de William Shakespeare que va morir amb només 11 anys

3 min
Maggie O'Farrell, durant l'última visita a Barcelona, el 2019

BarcelonaEntre els incomptables oblits i omissions de la història hi ha el de la vida de Hamnet, un dels tres fills de William Shakespeare. Va morir el 1596, quan només tenia 11 anys. "Si parlava de Hamnet a amics i coneguts dubtaven de mi i m'arribaven a dir que me l'havia inventat", recorda Maggie O'Farrell des de casa seva, a Edimburg. Molts anys després d'aquella descoberta -quan el seu fill gran ja havia superat l'edat en què va emmalaltir el fill de Shakespeare- es va proposar dedicar-li una novel·la sencera, Hamnet (L'Altra / Libros del Asteroide). "Volia restituir la seva figura i, de passada, també la de la seva mare, l'Agnes, que ha estat titllada d'ignorant i d'analfabeta i que fins i tot algun historiador ha descrit com una dona lletja, basant-se en l'únic dibuix que suposadament la retrata", explica.

Hamnet arrenca amb el nen protagonista buscant ajuda a casa i pels carrers del poble anglès de Stratford: la seva germana bessona, la Judith, ha emmalaltit de forma sobtada. El llibre avança a dos temps a partir de llavors, el del present del nen i un altre que recula fins al 1581, quan un jove professor i futur dramaturg coneix, a la granja on va a ensenyar llatí, una jove enigmàtica, que ha ensinistrat un xoriguer i sembla tenir poders sobrenaturals. "Les llegendes i el folklore eren una forma de coneixement encara molt important a l'època -defensa O'Farrell-. Volia donar aquest punt màgic a l'Agnes". L'autora d'Aquest deu ser el lloc (2017) recupera també el nom de soltera d'Agnes, que un cop casada amb Shakespeare es va conèixer com a Anne Hathaway. "No hi ha cap prova documentada que Shakespeare i ella s'odiessin -diu-. Quan William va decidir retirar-se després de fer molts diners com a dramaturg ho va fer a Stratford. Un any després de la mort de Hamnet va comprar una casa molt a prop d'on havia viscut amb l'Agnes i els fills".

Gravat alemany del segle XIX en què es pot veure Shakespeare, al centre de la imatge, envoltat dels fills i la dona.

Amor i dolor

El tema que Maggie O'Farrell tenia al cap abans de posar-se a escriure l'esgarrifava: "Estava decidida a fer una novel·la sobre la mort d'un nen -admet-. I pretenia abordar-la des d'un moment històric molt diferent del nostre. Fins a Hamnet, la novel·la més reculada en el temps que havia escrit passava a la dècada dels 30 del segle XX. Podia acudir a testimonis vius sense cap problema". Encara que no volgués "fer una tesi doctoral sobre l'Anglaterra elisabetiana", una novel·la històrica requereix que "sàpigues moltes coses abans de posar-te a escriure: Quina roba portaven els personatges? Com eren les finestres de les cases? De quin material era el terra que trepitjaven?". Si bé el dia a dia dels personatges "era radicalment diferent al d'ara", els sentiments no podien variar tant, especialment els dos que l'escriptora volia abordar: l'amor i el dolor.

"Encara que la mortalitat infantil de l'època fos molt superior a l'actual, no em crec que la pèrdua d'un fill no trasbalsés els pares, com he llegit en alguns llibres sobre Shakespeare", continua. La segona part de la novel·la explica el viatge erràtic de la pesta des d'Alexandria fins a Warwickshire, i un cop a Anglaterra se centra en les últimes hores de Hamnet i el posterior dol de la família. "És quan tenim por de perdre algú que l'estimem encara més -explica O'Farrell-. Quan mor Hamnet, el seu pare només trobarà una manera d'enfrontar-se a aquella pèrdua, i serà escrivint una obra de teatre brillant, que segles després encara llegim i es representa arreu del món". Hamlet és, entre moltes altres interpretacions, "el missatge d'un pare al seu fill, que restableix l'ordre natural en què passen les coses". La història del príncep que vol venjar la mort del pare, enverinat per la mare i el tiet, es llegirà diferent després de conèixer la tragèdia familiar d'Agnes, els fills i aquell marit instal·lat a Londres que només apareix pel poble de tant en tant, secundari de luxe d'un periple emotiu, explicat amb una prosa d'una plasticitat i una elegància remarcables.

stats