Sovint –o sempre– les virtuts i els valors d'una novel·la es poden mesurar pels diferents nivells de lectura que ofereix, per les moltes històries que hi pot encabir i per la capacitat de parlar del present de l'autor, encara que sigui a través d'una llunyana història temporal, de dècades o de segles enrere. És un dels molts encerts de Mar obert (Quaderns Crema/Tusquets), de l'anglès Benjamin Myers, una petita joia literària, vuitena novel·la de l'autor i primera que es publica a l'Estat.

El que proposa Myers, i se'n surt, és una història d'aprenentatge –intel·lectual i emocional; d'aprenentatge especialment en la tolerància– i del valor de l'amistat i la generositat dels grans cap a les generacions que els segueixen, i de la riquesa de les relacions intergeneracionals. Està escrita, a més, de forma tan poètica com senzilla, i traduïda esplèndidament.

Myers hi explica la vida d'en Robert Appleyard, un noi de setze anys d'una zona minera del nord d'Anglaterra que després d'acabar els estudis secundaris decideix emprendre un viatge cap a la costa de Yorkshire el darrer estiu de la seva vida abans, en principi, d'entrar a treballar a la mina per seguir el mateix destí que el pare i perpetuar la dinàmica de classes que durant segles ha llastat Anglaterra –encara ara–. La Segona Guerra Mundial tot just s'ha acabat, el país encara es llepa les ferides que hi ha deixat, entre altres, l'odi cap als nazis, comprensible, però per extensió cap a tots els alemanys; cap als estrangers, en definitiva.

En el seu periple, el Robert es troba amb una dona molt més gran que ell, la Dulcie Piper, que viu amb el seu gos en una caseta damunt d'un turonet des d'on es veu el mar obert, the offing (títol original), una llunyana línia d'horitzó on aigua i cel es confonen, potser símbol d'un espai de transició. La Dulcie pateix també el seu propi dol personal per la pèrdua de la companya i amant, una poeta alemanya, Romy Landau. L'encontre canvia la vida de tots dos.

Reivindicació del laborisme

La novel·la de Myers va aparèixer el 2019 en anglès, en ple debat sobre el Brexit al Regne Unit i sobre les relacions amb Europa, viciades en bona mesura des de la Segona Guerra Mundial i condicionades sempre per un relat de supremacia civilitzadora dels britànics –hi pesa el passat imperial– en relació amb la resta d'estats. La Dulcie s'ocuparà d'ampliar el camp de visió del Robert, de trencar-li els motllos, també perquè li confia el secret d'una relació que, ras i curt, era il·legal. Fins al 1967 l'homosexualitat no es va despenalitzar al Regne Unit.

El relat de Myers és també una reivindicació d'una certa cultura laborista, la que va representar històricament Clement Attlee, primer ministre després de la guerra. Una reivindicació subtil però que ressona encara molt més poderosa a la segona dècada del segle XXI, quan ja en fa més d'una que els tories són al poder.

El narrador de la història és el mateix Robert, que la reviu ja de molt gran i quan ha consolidat una sòlida carrera intel·lectual evocant, com a novel·lista, "el món que coneixia". Un món en transformació en què el nord d'Anglaterra, "amb un cor obrer", i Londres, es troben cada cop més allunyades entre si. Que a finals del 2019 aquest mateix nord d'Anglaterra donés la victòria a Boris Johnson, girant l'esquena als laboristes, també té una explicació a la novel·la. Només cal llegir el present recordant el passat. En el cas del Robert va ser el d'un estiu ple d'oportunitats… aprofitades.