BarcelonaQuan tenia 13 o 14 anys, l'actriu Mireia Aixalà va llegir un llibre sobre un terrorista de l'IRA. "No en recordo el títol. Jo era molt joveneta i tenia la idea que els terroristes eren sempre dolents. Amb aquell llibre vaig entendre què volia dir formar part d'un grup terrorista. Era un llibre pensat per a gent jove i em va marcar molt", recorda l'actriu. A partir d'aquell moment, Aixalà sempre s'ha sentit atreta per llibres que exploren el conflicte d'Irlanda del Nord i les seves repercussions. Per això no pot estar-se de recomanar un dels títols de referència publicats els últims anys: No diguis res, del periodista Patrick Radden Keefe (Periscopi), amb traducció al català de Ricard Gil. Entre la investigació periodística i l'assaig, el llibre relata cinc dècades del conflicte a partir de dos antics membres de l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), d’una víctima de l’organització paramilitar i d’un dels noms clau en la mediació política per arribar a la pau entre els partidaris de la unificació d’Irlanda i els lleialistes al Regne Unit. No diguis res va ser un gran èxit internacional i va ser adaptada a la televisió, amb una sèrie estrenada l'any passat.

"És un llibre molt documentat però alhora molt novel·lat. M'interessa Radden Keefe especialment per com escriu", diu Aixalà. Del mateix autor també n'ha llegit L'imperi del dolor (Periscopi). "També el recomano. Potser és més feixuc de llegir, però és molt interessant pel tema que aborda", afirma l'actriu, que aquest estiu ha estrenat l'espectacle Grand Canyon a La Villarroel. A L'imperi del dolor, Radden Keefe s'endinsa en els efectes de l'OxyContin, un opiaci venut com a analgèsic que ha provocat milers de morts i milions d’addictes als Estats Units, i la implicació de la família Sackler, responsable de produir i promocionar aquest medicament.