BarcelonaMiqui Puig assegura que, en general, no li agraden els llibres de música "perquè tenen uns patrons massa estàndards"; de fet, tot i la seva llarga trajectòria com a músic, les memòries que acaba de publicar (Yo no quería ser Miqui Puig. Cronología sentimental de un cantante de amor) tampoc són ben bé un llibre de música. Tanmateix, la seva recomanació sí que ho és: La historia secreta del disco (Caja Negra, 2012). És un assaig de Peter Shapiro sobre els orígens històrics de la música disco que "en cap moment beu dels tòpics de la música de ball", sinó que té una mirada "gairebé sociològica". En aquest sentit, l'anàlisi que fa Shapiro posa el focus en tres aspectes: la integració racial, sexual i de classe que va prendre forma durant aquesta revolució musical. "Parla molt de la importància dels llatins, els gais i els negres en la música disco –explica Puig–. El llibre té una mirada de classe treballadora que m'agrada molt. De fet, hi ha un capítol dedicat al northern soul com a subcultura musical de classe obrera", afegeix.

L'altre element que fa de l'assaig un llibre diferent de música és que en lloc de citar una allau de noms, centra la seva anàlisi en l'obra de dos artistes fonamentals: la banda Chic i el cantant August Darnell, conegut com a Kid Creole i líder de Kid Creole and the Coconuts. "Hi ha qui veu Darnell només com un personatge pintoresc, però Shapiro explica molt bé com un paio d'origen llatí va revolucionar la música de ball", apunta Puig, que presenta des de fa anys el programa de ràdio especialitzat en música de ball Pista de Fusta. "És el braç armat del meu pensament –afirma–. Per a mi el ball és política i és diversió, l'escapisme del pobre que treballa tota la setmana", conclou. Ho demostrarà un cop més aquest diumenge a la seva tradicional sessió de DJ a les festes de Gràcia, al carrer Travessia de Sant Antoni a les 19 h.