BarcelonaEdicions Tres i Quatre ha anunciat que el 2025 no convocarà la 54a edició dels Premis Octubre. La cultura catalana es quedarà per primera vegada orfe d'un dels seus esdeveniments culturals més importants i significats, especialment al País Valencià. L'editorial que organitza els premis, que segons ha confirmat a la revista El Temps viu una "situació econòmica i de tresoreria complicada", ha explicat a través d'un comunicat publicat a la seva web que "l'organització ha pres aquesta decisió a conseqüència d'una conjunció de factors adversos i per elements d'ordre intern".

L'any passat ja no es va celebrar la gala de la Nit dels Octubre "per raons econòmiques" a causa de la caiguda dels ajuts que ha coincidit amb l'arribada del Partit Popular i Vox al govern del País Valencià. Anteriorment, la gala s'havia cancel·lat per altres motius com la pandèmia del 2020. Creats el 1972 per la Societat Coral El Micalet com a Premis 9 d'Octubre, aquests guardons literaris són un referent de la cultura catalana al País Valencià. Quan la llibreria i editorial Tres i Quatre va assumir l'organització dels guardons el 1973 la denominació va canviar lleugerament: els Premis Octubre evocaven la Revolució d'Octubre per encarnar "un esperit revolucionari i capdavanter de la cultura catalana al País Valencià". 

En la darrera edició dels Premis Octubre, celebrada el 2024, el premi Joan Fuster d’assaig va ser per a El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana, d’Eusebi Ayensa; el Vicent Andrés Estellés de poesia, per a Isabel Garcia Canet, i el Pere Capellà de teatre, ex aequo per a Una història de terror reproductiu, de Carla Rovira, i Mares i no, d’Eva Saumell. En aquella darrera edició, els Premis Octubre van rebre un total de 243 originals entre assaig, poesia, teatre i narrativa.