BarcelonaRoser Caminals va arribar a conèixer les gestes de l'agent secret Joan Pujol, Garbo (Barcelona, 1912 - Caracas, 1988) mentre feia recerca per a la seva anterior novel·la, Els aliats de la nit (Edicions 62, 2015). El personatge, que passava per un moment de reivindicació gràcies al documental Garbo: l'home que va salvar el món, d'Edmon Roch (2009), va cridar tant l'atenció de l'escriptora barcelonina que es va decidir a convertir-lo en protagonista del seu pròxim llibre, Garbo parla, que acaba de ser reconegut amb el 41è premi BBVA Sant Joan, dotat amb 35.000 euros i que Edicions 62 publicarà al setembre.

El jurat del premi, format per Jordi Coca, Valèria Gaillard, Albert Forns Canal, Najat el Hachmi i Carme Riera, ha destacat de la novel·la "l’alta qualitat, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural”. "Garbo és un agent secret que treballa per als aliats, però no és un espia típic –assegura Caminals–. És també pare, tiet, cunyat i avi, un burgès català entranyable, tot el contrari de 007. Encara que fos un home normal i corrent, tenia una aura de misteri que ni ell mateix arribava a comprendre". L'autora afegeix: "Catalunya necessita herois. L'escriptor, en canvi, necessita herois imperfectes. En aquest sentit, Garbo és ideal, perquè és terriblement humà. Garbo parla és una novel·la còmica amb un rerefons tràgic".

L'home que va canviar el curs de la Segona Guerra Mundial

És conegut el paper de Garbo a l'hora d'aconseguir que el desembarcament de Normandia per part dels aliats al final de la Segona Guerra Mundial tingués èxit. L'agent secret es va convertir en l'home de confiança dels alemanys a Espanya, muntant una xarxa falsa d'espies gràcies a la qual va aconseguir enviar informació errònia al serveis d'intel·ligència dels nazis. "El que feia Garbo per als serveis secrets anglesos era fabular –continua l'autora–. Les enganyifes als alemanys contenien molt d'humor. En aquestes cartes que enviava hi havia un text visible i un d'invisible. La part visible explicava la vida inventada d'un ciutadà normal. La part invisible donava informació errònia als nazis".

Nascuda el 1956 a Barcelona, Roser Caminals es va instal·lar als Estats Units el 1983. Des de Frederick, Maryland –on ha sigut professora de literatura espanyola– ha escrit tota la seva obra, vuit novel·les i les memòries La seducció americana (Edicions 62, 2009). El seu debut, Un segle de prodigis, es va poder llegir primer en anglès, el 1994, tot i estar ambientada a Barcelona. L'autora la va traduir al català, llengua en la qual ha escrit la resta de la seva producció, de la qual destaquen novel·les com La petita mort (Rosa dels Vents, 2004) i La dona de mercuri (Edicions 62, 2006).

"Fa gairebé 30 anys que publico i un premi com el Sant Joan és del tot inesperat –admetia Caminals aquest dimarts–. Per a un autor, qualsevol camí té les seves dificultats. En el meu cas, des de 5.000 km de distància, lluitar per la llengua i la cultura és difícil. Un amic escriptor em va dir fa molt de temps que mai no em publicarien a Barcelona perquè vivia molt lluny d'aquí". Per a Roser Caminals, escriure és "una addicció incurable". El premi Sant Joan, en comptes de rehabilitar-la, la convidarà a reincidir en futures novel·les.