Lluís Juste de Nin hi torna amb una novel·la gràfica de caràcter històric. A través de la increïble aventura de Garbo (Joan Pujol), l’espia que va enganyar Hitler fent-li creure que el desembarcament de Normandia seria a Calais, aquest cop ha unit el drama català durant la Guerra Civil amb la lluita contra el feixisme a la II Guerra Mundial, amb un epíleg, encara, en plena Guerra Freda.

L’aproximació de l’autor, que firma tant els dibuixos com els textos, és rigorosa, precisa. De manera que per al neòfit resulta una curiosa iniciació panoràmica al segle XX. A més, Juste de Nin ha aprofitat la recent desclassificació (2016) de documentació del servei de contraespionatge britànic M15 per aportar nous detalls del periple al·lucinant de qui va ser Garbo per als britànics i Arabel per als nazis, condecorat amb la màxima distinció pels dos estats: la Creu de Ferro alemanya i la insígnia de membre de l’Orde de l’Imperi Britànic. Increïble, oi?

Per donar més intensitat i pluralitat ideològica al Garbo, publicat per Trilita Edicions, l’autor ha creat un contrapersonatge del protagonista. És l’única llicència de ficció que s’ha permès. Si Garbo era un fill de família bona de l’Eixample barceloní que va intentar escapolir-se de ser enrolat a l’exèrcit republicà i que, un cop al front, es va passar al bàndol franquista, del qual acabaria ràpidament desenganyat, l’altra cara de la moneda és Roger Carbonell, un xicot menestral de Gràcia orfe d’un pare de la CNT poc donat a la violència i imbuït d’un fort esperit republicà.

Sense saber-ho, a tots dos els uneix l’admiració infantil pel John Wayne de la seva època, el gran justicier dels inicis del western : Tom Mix. Les vides dels dos joves catalans avancen paral·leles fins a creuar-se al Londres bombardejat pels nazis. I a la manera clàssica, tots dos tenen al costat, esclar, dones extraordinàries.

El ventall de personatges secundaris, la majoria figures històriques, és ric i ancora perfectament el relat a la realitat. Hi surten des de Churchill i Hitler fins a catalans exiliats a Anglaterra com Josep Trueta, Ramon Parera, Carles Pi i Sunyer i Josep M. Batista i Roca, passant per espies de l’M15 com Tom Harris, la mort del qual a Mallorca el 1964 segueix sent un misteri.

Garbo, nascut el 1912, és a dir, poc abans de l’inici de la I Guerra Mundial, va morir un any abans de la fi de la Guerra Freda amb la caiguda del Mur de Berlín, després que durant anys literalment desaparegués del mapa (va fingir la seva mort): com a Harris, creia que encara li anava la vida. El seu va ser, doncs, el segle de les guerres, i la seva, la vida d’un aventurer amb ideals. Una aventura ara disponible en còmic.