BarcelonaEl dolor mal tractat, crònic o puntual, és un malson per a milions de persones i representa també un mercat potencial gegantí. La desconeguda Purdue Pharma va saber identificar-ho, i es va convertir en pionera a l’hora de combatre'l amb píndoles d'oxicodona, que, per evitar-ne l'abús i l'addicció, alliberaven progressivament aquest analgèsic opioide. En principi, les pastilles havien estat testades per la farmacèutica, el regulador en garantia la seguretat i la validesa científiques, els metges en regulaven l'ús mitjançant la necessària prescripció i el prospecte informatiu i la promoció entre els professionals s'ajustaven a la legislació vigent. En realitat, res va ser així.

L’imperi del dolor esdevé “una paràbola sobre la capacitat increïble de la indústria per subvertir les institucions públiques”. Gràcies a la mentida, la corrupció, l'ocultació i la manipulació, l'exitós OxyContin va desfermar el 1995 una crisi d'opioides als Estats Units, i es va convertir en la primera causa de mort accidental, amb 450.000 víctimes, i va destrossar comunitats senceres. La posterior reformulació el 2010 per evitar-ne la manipulació només va facilitar una nova epidèmia d'heroïna, ja que l'addicció als opioides amb recepta havia generat l'ecosistema perfecte: normalització dels narcòtics, creació d'un ampli mercat negre i existència de milers de persones amb síndrome d'abstinència. Curiosament, el racisme sistèmic va preservar els afroamericans i la plaga va afectar sobretot la població blanca.

Amb tot, el nou llibre del periodista Patrick Radden Keefe (1976), després del també excel·lent No diguis res (Periscopi, 2020, ambdós traduïts per Ricard Gil), va més enllà de la història concreta de l’OxyContin i és sobretot un retrat magnífic –com una epopeia clàssica— de l'avarícia de la família Sackler. Tres parts de 200 pàgines cadascuna ressegueixen els orígens de la dinastia amb els tres germans fills de la immigració jueva centreeuropea on el protagonisme recau en el primogènit Arthur; després passa a la segona generació hereva dels dos germans menors, amb un paper principal per a Richard Sackler; i, finalment, el relat arriba fins al present amb els nets dels fundadors i la revelació de l'origen fosc de la fortuna d'un llinatge que, fins aleshores, només era conegut pel seu mecenatge internacional a centres d'art, mèdics i universitaris.

Desdibuixant fronteres

Qualsevol seguidor de sèries mèdiques està habituat a expressions com “antibiòtics d'ample espectre”, pocs saben que en realitat és un modisme buit de contingut clínic i inventat amb voluntat publicitària per Arthur Sackler. Tot i semblar innocent, il·lustra perfectament com el patriarca d'aquesta saga va anar perfeccionant les tècniques per desdibuixar les fronteres entre medicina i propaganda, entre indústria i reguladors, entre legalitat i benefici, mentre ocultava la connivència d'interessos sota una opaca xarxa de farmacèutiques, agències de publicitat, capçaleres de revistes, organitzacions diverses, congressos mèdics i mil tripijocs.

Les següents generacions Sackler van aprofundir en el camí obert, tot incrementant tant el benefici gràcies a l'oxicodona com la seva manca d'empatia vers els efectes provocats pel seu medicament estrella. Per als multimilionaris hereus actuals, la culpa és dels addictes i, desentenent-se de qualsevol responsabilitat, s'enroquen en un nodrit equip d'advocats, en les seves connexions polítiques i en les generoses donacions per fer lluir el seu llinatge. No és estrany que un congressista els etzibés: “No estic segur que conegui cap família americana més malvada que la seva”.

Després de dècades d'impunitat, la façana Sackler ha començat a esquerdar-se. La publicitació del seu vincle amb l'OxyContin –just quan la patent, i, per tant, els grans beneficis, venç— ha provocat un progressiu rebuig a les seves donacions i l'obertura d'investigacions oficials i periodístiques. Amb tot, de moment la família ha aconseguit preservar la major part del seu patrimoni i, el més greu, res indica que s'hagin corregit unes actuacions fraudulentes, en què Purdue Pharma va ser pionera, però no l'única practicant.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar L'imperi del dolor a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.