Literatura
Llegim  /  Reportatges 10/12/2021

La poesia completa de Joan Brossa: un calvari amb final feliç

Surt el primer volum, de 1.500 pàgines, d'un projecte al qual Glòria Bordons ha dedicat dues dècades

5 min
Joan Brossa, el 1947

Barcelona"No he pogut endevinar mai / quina estrella podria ser: / surt cap a la mitjanit, / sempre ran de l'aigua". Aquest quartet forma part dels Poemes civils, el llibre de Joan Brossa que tanca l'esplendorós volum que Univers acaba de publicar i que reuneix tota la poesia escrita per l'autor barceloní entre el 1940 i el 1960. "Són dues dècades de producció intensa que, no obstant això, Brossa va haver d'anar publicant sempre anys després de la seva escriptura. Fins a finals dels 80, el que escrivia i el que publicava no anaven alhora; hi havia un desfasament", comenta Glòria Bordons, la gran especialista en un dels creadors més prolífics, versàtils i juganers de la literatura catalana del segle XX. Aquest primer volum de Poesia completa presenta, com mai abans, tots els llibres del període seguint una cronologia estricta, opció que possibilita una interpretació completa, i sens dubte diferent de la que s'havia pogut fer fins ara. "La majoria no s'editaven des de fa dècades i només circulaven, amb comptagotes, en el circuit de llibreries de vell", recorda Bordons, que estudia Brossa des de mitjans de la dècada dels 70 i que li ha dedicat assajos, ha preparat antologies sobre la seva obra i l'ha difós des de la fundació dedicada a l'autor.

Una promesa difícil de complir

El camí fins a la publicació al segell d'Enciclopèdia Catalana no ha sigut fàcil. Ha calgut travessar un desert de més de dues dècades des que Xavier Folch , llavors al capdavant de l'editorial Empúries, fes l'anunci d'una "imminent publicació" de les obres completes de Brossa. "Folch va manifestar aquesta voluntat durant la presentació de Sumari astral i altres poemes, el 19 de gener del 1999, tres setmanes després de la mort de l'autor", recorda Bordons. Dos anys després, Folch va signar un contracte d'edició amb la Fundació Joan Brossa. "Empúries ja formava part del Grup 62 [des del 1996], i com que una primera edició del teatre complet s'havia fet allà vam apostar per la continuïtat –segueix–. El 2003 teníem el primer volum a punt. Vaig arribar a corregir galerades, però quan va arribar l'hora de publicar el llibre va començar el calvari". El projecte es va quedar en un calaix perquè la inversió del llançament depenia d'ajuts institucionals que mai no van arribar. Bordons hi va continuar treballant.

"Coincidint amb el centenari del naixement de Brossa vaig publicar un article a la Revista de Catalunya en què recordava que el gran deute que teníem com a societat amb l'autor era publicar-ne la poesia completa", explica Bordons. En aquestes dues dècades, l'activitat editorial en relació a Brossa no havia sigut anecdòtica: Arola Editors en va publicar el teatre complet en –atenció– 22 volums, l'últim dels quals va aparèixer el 2019; La Magrana en va reunir la Prosa completa el 2013; la Fundación Azcona va editar el catàleg raonat de la poesia visual el 2019, i Enciclopèdia Catalana, una recopilació de tots els poemes visuals editats en serigrafies i en un format de luxe. Es van publicar, també, quatre volums amb poemaris inèdits, l'últim dels quals a càrrec de Rata , que incloïa Gual permanent i Mapa de lluites. "Gairebé havia perdut l'esperança quan a principis d'any vaig veure una línia d'ajuts de la Institució de les Lletres Catalanes per a edicions singulars –diu–. Si l'autor que es proposava havia merescut un any institucional fins al 2019, com era el cas de Brossa, tenia més punts de guanyar l'ajut. Em vaig dir: «O ara o mai»". Com que el va aconseguir, l'odissea de publicar la poesia completa de Joan Brossa ha acabat fent-se realitat.

Un projecte magne i necessari

"És un projecte magne i necessari, i és també el primer llibre de poesia que publiquem a Univers –diu Ester Pujol , editora del grup Enciclopèdia Catalana–. Es tracta de fer accessible a tothom l'obra en vers d'un dels grans artistes catalans". Poesia completa arriba en un format assequible: coberta rústega i preu de ganga –30 euros– si es té en compte la quantitat de poemaris que arriba a incloure, un total de 44. El segon i tercer volum estan previstos per al 2022 i el 2023. Sumats al primer, s'acostaran a les 4.500 pàgines. De la primera edició se n'han fet 1.500 exemplars.

En aquest volum inaugural hi ha llibres tan emblemàtics com els que Brossa va donar a conèixer a Poesia rasa i Poemes de seny i cabell, compendis publicats a la dècada dels 70 però escrits molt abans. "El primer que va escriure Brossa van ser els Poemes hignagògics, el 1940 –recorda Glòria Bordons–. Tenia 21 anys. Havia anat a la guerra, al front republicà de la Batalla del Segre, i després de fer el servei militar a Salamanca es va ficar de ple en el món del surrealisme i el dadaisme. De seguida va conèixer J.V. Foix , Joan Miró i Joan Prats. Quan, més endavant, va formar part de Dau al Set , els seus membres, entre els quals hi havia Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan Ponç, el tenien com un referent". D'aquesta època destaquen els Romancets del dragolí (1948), que tenen "un marcat accent popular i un to humorístic inconfusible".

Glòria Bordons recorda que el 1950 va ser un any decisiu per a Joan Brossa. "A partir de la coneixença del poeta João Cabral de Melo va canviar de visió: va emprendre un nou camí marcat per l'interès per l'home i la societat que el rodeja", explica. Bordons recorda com el rupturisme minimalista i l'aposta pel realisme el va allunyar dels cenacles literaris del moment. "En la poesia catalana dels 50 predominava el simbolisme", diu. El llibre que va marcar la transformació va ser Em va fer Joan Brossa (Cobalto, 1951). "S'hi veu un compromís social més ferm i un arrelament amb la terra", afegeix. En un dels més emblemàtics, Passa un obrer, escriu: "Passa un obrer amb el paquet de dinar. / Hi ha un pobre assegut a terra. / Dos industrials prenen cafè / i reflexionen sobre el comerç. / L'Estat és una gran paraula".

Em va fer Joan Brossa potser no va aconseguir que l'autor fos ni conegut ni prou respectat, però sí que va esperonar la seva creativitat. Entre aquest volum i Poemes civils (1961), un altre dels reculls emblemàtics, va escriure més d'una trentena de llibres. "En aquesta dècada va créixer el Brossa més contundent, que encara ara sona molt modern –diu Bordons–. A partir dels 60 guanyaria popularitat, i als 70, després de la mort de Franco, es va convertir en un símbol". "Tot poema / és una detenció, / ja que sostreu formes de la vida / per conservar-les en els versos", va escriure a Poema el 1961.

Tresors inèdits

El frenètic ritme de producció brossià, endreçat en nombroses carpetes i catalogat des de fa anys a la Fundació Brossa, encara amagava algun tresor inèdit. A Poesia completa hi ha dos petits poemaris que mai abans s'han pogut llegir. "El primer formava part de l'últim apartat de Coral [1951], cinc homenatges a amics artistes com Garcia Vilella, Guinovart i Tàpies, dels quals només s'havia inclòs el de Tàpies –recorda Bordons–. El segon es diu Sis petits homenatges [1952], forma part del cicle de llibres d'amor i està escrit des de la perspectiva de l'estimada [Josefina Llopis]". En un d'ells hi llegim: "I quan ell em mira / trontollen les muntanyes".

La publicació del primer volum de la Poesia completa coincideix amb la inauguració, el 17 de desembre, del nou equipament de la fundació, el Centre de les Arts Lliures de Barcelona . Serà allà on Glòria Bordons presenti el llibre quatre dies després acompanyada d'una desena d'autors de diverses generacions que en recitaran una petita mostra.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir Poesia completa a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Un dels poemes visuals més coneguts de Joan Brossa.
Cinc anys d'esplendor en l'edició de poesies completes

“Els nostres clàssics contemporanis són els fonaments de la cultura: és necessari fer-los accessibles al lector corrent”, diu Ester Pujol. “El llegat literari català no pot estar a l’abast només d’especialistes. Les noves generacions han de poder-hi accedir amb normalitat”, afegeix Glòria Bordons. La Poesia completa de Joan Brossa arriba en un quinquenni dolç pel que fa a l’edició d’obres completes de poesia d’autors en llengua catalana. 

La riquesa del sector editorial –i la valentia d’alguns petits segells– ha fet possible que un projecte tan ambiciós com el de la Poesia catalana completa de Josep Sebastià Pons s’hagi fet des d’Edicions de la Ela Geminada (2019), que tots els poemaris de Blai Bonet els hagi posat en circulació –en un volum també mastodòntic– Edicions de 1984 (2015), i que aquesta tardor la mallorquina Adia hagi recuperat l’Obra poètica completa de Miquel Àngel Riera, descatalogada des de fa gairebé dues dècades, coincidint amb els 25 anys de la mort de l’escriptor. Des de Grup 62, dos segells –Proa i Edicions 62– han contribuït a reivindicar el llegat d’alguns dels autors més reconeguts del segle XX. Una nova edició de Les dones i els dies (Edicions 62, 2017), de Gabriel Ferrater, amb algun inèdit, va precedir la reunió del corpus poètic de Carles Riba (Edicions 62, 2019). En aquesta mateixa col·lecció, amb cobertes rústegues i de preu assequible, han aparegut, aquesta tardor, els dos volums de la poesia completa de Miquel Martí i Pol. “Si no s’esguerren els plans, el setembre del 2022 farem la mateixa operació amb la poesia completa de J.V. Foix, també en dos volums”, comenta l’editor Jordi Cornudella, que també supervisa dos grans projectes en curs, aquests en un format més car: l’obra completa de Joan Maragall, de la qual ha sortit el primer volum, el de poesia (Edicions 62, 2020) i l’edició crítica de l’obra completa de Josep Carner. “Aquesta primavera arribarà el segon tom del primer volum –avança Cornudella–. Inclou tota la poesia de Carner no recollida en llibres escrita entre el 1896 i el 1924. Posarà a l’abast dels lectors centenars de poemes que fins ara només s’havien pogut llegir en publicacions, sovint molt minoritàries, de fa prop d’un segle”.

Des de Proa, que manté viva l’emblemàtica col·lecció Ossa Menor, hi ha l’intent periòdic de fer balanç de poetes del catàleg, a través d’obres completes, com la de Gerard Vergés (2015) o d’antologies generoses, com ara Descodificacions, de Màrius Sampere (2018) o la recent El nòmada i l’arrel, de Manel Marí (2021). Un altre projecte faraònic en curs és el de l’edició de la poesia completa de Vicent Andrés Estellés, oberta des del 2014, de la qual ja han sortit set volums.

Des de LaBreu també s’ha apostat per la poesia completa de Francesc Garriga, Cosmonauta (2017) i la de Zoraida Burgos, Convivència d’aigües (2017). Pagès ha publicat antologies generoses de Dolors Miquel, Sutura (2021), i El Cep i la Nansa, la poesia completa de Joana Raspall (2021). En format butxaca s’ha publicat la poesia completa de Maria Mercè Marçal (La Butxaca, 2017) i la de Joan Margarit (Labutxaca, 2020). Les iniciatives, com es pot comprovar, són múltiples i d’una ambició remarcable.

stats