“Abans-d’ahir menjàveu entrepans d’anxoves / Ahir us quadràveu a la manera alemanya / Ara us cauen els bigotis / I demà caminareu de puntetes”. Bergant és un dels més de 200 poemes inèdits de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) recollits al volum que acaba de publicar Rata, culminant un any amb encerts com La vegetariana, de Han Kang, Escriptures alçurades, de Carles Hac Mor, i Mercuri a la boca, de Wioletta Greg. El poema és un bon exemple dels textos polítics que recorren l’obra literària i plàstica de l’autor, on en només quatre versos sintetitza la derrota del feixisme. “El primer dels llibres inclosos al volum, Gual permanent, és del 1977, l’any del restabliment de la Generalitat -explica Glòria Bordons, encarregada de l’edició, que inclou un extens pròleg signat per ella i un epíleg de Vicenç Altaió-. Gual permanent connecta amb un altre llibre de Brossa, Provisionalment, que havia començat uns mesos abans. El títol és l’expressió metafòrica del desig que les institucions catalanes poguessin continuar al llarg del temps”.

Bordons recorda que el 1976 i el 1977 “era una època de sortir al carrer, de reivindicar l’autonomia i la llibertat d’expressió en manifestacions”. A vegades Brossa mira cap enrere, com passa a (1714) : “Encara que duri segles, el temps no fa / que tingui més raó quan no n’hi havia / de bon començament, i la injustícia continua / essent allò que era”. En altres ocasions relliga compromís i indústria: “Hem acabat la senyera; ara / són a buscar-ne; sabem un magatzem / on n’hi ha molts metres, però avui / han tancat; això sí que és tenir poc / sentit del negoci! Perquè la diada ha estat / una injecció per a la magra situació / del tèxtil” (Himne ). “Els llibres de Brossa sempre són com una simfonia -continua Bordons-. Proposa una sèrie de recorreguts discontinus, però sempre hi ha elements que es reprenen. A més de la qüestió política, hi ha reflexions vitals i de tant en tant apareixen també les seves aficions, com la música de Wagner, les joguines o la màgia”. La quotidianitat, un dels altres aspectes que Brossa va reflectir sobretot a partir de Poesia rasa -publicat el 1970, però escrit entre 1943 i 1959-, és un dels altres temes recurrents. A Falca, per exemple, escriu: “La majoria de caixers i cambrers de la cafeteria / de l’aeroport s’han deixat créixer els bigotis i la barba / per fer costat al cambrer barbut que va ser / acomiadat”. Mapa de lluites inclou més d’un centenar de poemes escrits entre 1979 i 1984. Com passa en el volum precedent, als comentaris sobre el present de la societat catalana s’hi afegeixen poemes visuals, comentaris sobre l’escriptura i alguna descripció de petites tragèdies. La parada en el vent fa així: “Un tros de campana va caure al carrer / i tres persones van resultar ferides de gravetat”. De tant en tant hi ha mostres també de l’esplèndida mixtura brossiana entre quotidianitat i avantguarda, com es pot llegir a Figures de pa : “Suco al cafè amb llet un dromedari. / Clavo queixalades a un dimoni. / Menjo un tros de cavall amb xocolata. / I acompanyo les patates amb un molí de vent”.

Més de quatre dècades de feina

Glòria Bordons és l’especialista que ha dedicat més anys a estudiar Joan Brossa. El primer article que en va publicar va ser el 1976, a Els Marges. “Mentre estudiava a l’Autònoma em vaig decantar cap a la literatura perquè m’interessava molt l’avantguarda -diu-. Va ser Joaquim Molas qui em va recomanar que llegís Em va fer Joan Brossa, un dels llibres inclosos a Poesia rasa. No només el vaig llegir sinó que vaig seguir aprofundint en la seva obra, i va arribar un moment en què vaig tenir necessitat de conèixer l’autor. El 1974 va ser la primera vegada que entrava al seu famós estudi del carrer Balmes”. Bordons no només va dedicar-li la tesina i la tesi -se’n va editar una versió reduïda a Edicions 62, Introducció a la poesia de Joan Brossa (1998)-, sinó que n’ha publicat antologies indispensables, com ara A partir del silenci (Galaxia Gutenberg, 2001), n’ha comissariat exposicions, n’ha rescatat dos inèdits més, El dia a dia (Edicions 62, 2007) i Fora de l’umbracle (Arola, 2013), i dirigeix la fundació que porta el nom del poeta. “Pràcticament tot el que he fet ha estat lligat a Brossa -admet-. Un dels grans projectes que queda per publicar és la seva poesia completa. Brossa va ser un autor prolífic, va deixar uns 70 poemaris que ocuparien dos volums d’unes 800 pàgines cadascun. De moment, el projecte està aturat. Si aconseguíssim un acord amb una editorial a principis de l’any que ve encara hi hauria temps perquè sortís el 2019, coincidint amb el centenari del seu naixement”.

A més de l’exposició Poesia Brossa -comissariada per Pedro G. Romero i Teresa Grandas, que es pot veure al Macba fins al 25 de febrer del 2018-, en paral·lel a la publicació de Gual permanent i Mapa de lluites, hi ha un gran projecte obert en relació amb Brossa: la poesia escènica. “Fa onze anys que hi treballem amb Arola -diu Bordons-. Aquest 2017 n’han sortit tres volums, Quatre peces atàviques, Ballets i òperes i Accions musicals ”. L’últim, presentat al maig, és el quinzè de la col·lecció. En quin punt es troba l’aventura editorial? “El 2018 n’haurien de sortir tres volums més, però encara no seran els últims -continua-. Després d’aquests n’hi ha quatre més de previstos”. La poesia escènica sencera de l’autor quedarà recollida el 2019 o el 2020 en un total de 22 volums.

“Tota la vida de Joan Brossa va ser poesia -recorda Bordons-. Des que es llevava fins que se n’anava a dormir no deixava de pensar en poemes”. Brossa pot subvertir subtilment un Dietari : “Avui, dia 6 de juny de 1877, a les quatre de la tarda, / a l’edat de 75 anys, he pescat una sabata”. Agafant un autobús, imagina això: “Al moment d’atropellar els vianants, / el conductor no es preocupava només / del volant sinó que cobrava als viatgers” ( Bus ). El seu art, delicat i efectiu, sempre mira cap endavant: “Aquest moment, / pel fet de ser viscut, / ja esdevé el passat. / El futur es fa cada dia”.