BarcelonaGràcies a l’editorial Més Llibres i a la traducció de Ricard Vela podem llegir en català Animal, la novel·la debut de l’escriptora Lisa Taddeo, després de l’èxit internacional aconseguit l’any 2019 amb Tres dones, una obra de no-ficció sobre el desig sexual femení i el patriarcat. La narradora afirma que matar homes en temps com els que vivim és l’únic recurs. Sempre hi haurà el masclista de torn que se sentirà ofès i girarà la frase: matar dones en temps com els que vivim és l’únic recurs. Aquest pallús sexista cauria en una falsa equivalència: la violència contra les dones per part dels homes supera amb escreix la direcció contrària. El Times ha definit la novel·la com "l’American psycho de l’era Me Too", però la cruesa també pot fer pensar en la pel·lícula Promising young woman, d’Emerald Fennell, o en la versió hardcore de les novel·les de Camila Läckberg. Som davant d’una experiència literària increïble que ens remou els budells. A còpia de girs inesperats de la trama i d’una misteriosa veu narrativa que sembla interpel·lar un tu femení universal, les coses van de mal en pitjor a la velocitat de la deformació, i el lector va entomant una sensació de permanent fuetada cervical. 

Un personatge depravat i fascinant

La història d’Animal comença quan un examant controlador i no correspost es dispara un tret davant de la Joan, soltera de 36 anys que tot seguit abandona Nova York per anar a Los Angeles a buscar una tal Alice, una professora de ioga amb una misteriosa connexió amb el seu passat. La Joan explica a pinzellades i sempre en primera persona que la seva ha estat una vida pertorbada, òrfena de pares des dels deu anys i criada per la tieta Gosia, una llibertina. Per sort, ella no és la típica protagonista: és una antiheroïna contradictòria, una supervivent fastiguejada i depravada que es comporta de manera rabiüda. Obsessionada amb el sexe, té fam d’amor i acceptació. És víctima i botxí a la vegada, i per això encadena relacions disfuncionals basades en la lluita de sexes. No llegeix llibres, no mira la televisió, no escolta música; només recorda traumes i sexe, salvatgisme masculí quotidià i acumula bilis. Desagradable, corrupta moral, i fascinant al mateix temps, la Joan no és en cap cas una psicòpata. Aquest és el talent de Lisa Taddeo: crear una prosa que transmet grans idees reduïdes a aforismes que es llegeixen com minimanifestos tenyits de ràbia i violència.

Els homes d’aquest llibre són egoistes, "crancs que es van arrossegant pertot amb les pinces fora", amb intencions nefastes, i l’únic motor del narcisisme. Les vies amb què cada home persegueix el seu propi plaer, amb independència de les conseqüències, és el que destrueix la Joan des que té ús de raó. Animal és una novel·la impregnada de pèrdues inspirades en la biografia de Taddeo. Quan un llibre sorgeix del dolor, les reflexions i les imatges són radicals, fondes, viscudes; els impulsos humans es tornen més foscos, perquè el que pretén l’autora no és imaginar, sinó redactar un exercici de veritat. El resultat és una odissea sexual que parteix de l’exploració visceral de l’empoderament i l’aprovació. El monòleg interior de la Joan dansa entre els seus propis desitjos i l’obsessió pels jocs de poder. El sexe, autèntic protagonista d’Animal, és negatiu: violacions, orgies, vells verds, joves cruels, abús infantil, masoquisme i venjança. Però alhora també afirma això, la Joan: "El sexe feia que em sentís bonica".

Tres dones tenia el segell de l’autenticitat perquè partia de vides reals, de converses que Taddeo transformava en narrativa. Animal, en canvi, és una novel·la, i el mateix caràcter explícit de vegades resulta prefabricat, fregant el Gran Guinyol, la caricatura, l’excés. Malgrat tot, Lisa Taddeo ha escrit una novel·la compulsiva sobre la naturalesa humana que trigarem a oblidar.