Un llibre que us farà millors i més feliços

Després de publicar ara fa uns anys Una filosofía del miedo, finalista del Premi Anagrama d’Assaig el 2021, Bernat Castany Prado, filòsof i filòleg, professor de literatura a la UB, arriba de nou a les llibreries amb un altre assaig feliç i molt recomanable, Una filosofía de la risa. De nou ens trobem un autor que escriu amb bon ritme, amb un estil exuberant, ple d’imatges, metàfores i giragonses estilístiques, que alhora es presenta amb la deguda contenció pel que fa al rigor de les seves idees. L’enginy que caracteritza l’escriptura d’aquest llibre no s’esgota en focs d’artifici, sinó que està al servei d’una forma de vida. Llegir el professor Castany ens fa millors.

En aquest cas, el llibre practica amb la forma el que predica en la teoria, de manera que hi trobem centenars de jocs de paraules, bromes lèxiques, que mostren el que el text explica que provoquen olímpiques riallades, somriures felins i llàgrimes d’hilaritat. Tot plegat acompanyat de referències bibliogràfiques erudites que són mobilitzades amb gràcia i lleugeresa, de manera que el lector es diverteix tant o més del que conjecturem que ho va fer l’autor mateix escrivint el llibre.

Un antídot contra els dogmatismes

No hi trobem aquí una definició del riure o una fenomenologia de la comicitat i de l’humor, sinó una filosofia en el sentit clàssic del terme, abans que aquesta forma de saber quedés absorbida i desactivada per l’acadèmia i les seves exigències d’eficàcia, productivitat i especialitat. La filosofia del riure que aquí trobem és una invitació a viure d’una determinada manera. En Castany ens convida a ser feliços, ens empeny a fer el bé, a viure una “bona vida bona”, aprofitant l’empenta de solidaritat que alimenta el riure filosòfic que els lectors i lectores del text emetran en cadascuna d’aquesta pàgina. El riure filosòfic no és només una emissió involuntària d’aire, sinó que és expressió i canal de coneixement, una forma de manifestar un escepticisme sa, no resignat, sinó ple de vida. Certament, s’hi ressegueixen els aspectes agressius de l’humor, el fet que el riure pot servir i efectivament serveix per afirmar la pròpia identitat respecte dels altres, per assenyalar i discriminar, però la filosofia del riure que aquí es dibuixa ens exhorta a viure millor, a reconèixer la pluralitat del món i a practicar el que, prenent en préstec de Fernando Iwasaki, anomena “l’humor al proïsme”.

Bernat Castany és un lector voraç, un intel·lectual amb múltiples arestes, interessos i fascinacions, un filòsof alegre, i un intèrpret jovial de la literatura clàssica i el pensament de tots els temps. Per aquestes pàgines hi circulen Lucreci, Llucià de Samòsata, Montaigne, Spinoza, Sor Juana Inés de la Cruz, Cervantes i un llarg etcètera d’autors clàssics i de figures menors, petits i grans tresors, joies de saviesa, que l’autor poleix amb la cura d’un orfebre i l’alegria de qui després pot lluir les joies. Són múltiples les cites sorprenents i il·luminadores que brillen com perles posades al servei d’una reflexió filosòfica no tant profunda com esmolada i perspicaç, posada al servei de l’expansió dels esperits i l’amor per la vida i per nosaltres mateixos, acceptant les nostres mancances amb magnànima modèstia.

Castany aplica amb lúdica seriositat el principi horacià “d’ensenyar tot delectant”. El primer que cal aprendre segons la filosofia és el coneixement de nosaltres mateixos, és a dir, el coneixement de tot allò que no coneixem, o sigui, la humilitat cognitiva. Si riem seguint la sàvia guia proposada en aquest esplèndid llibre, disposarem de l’antídot òptim contra els dogmatismes, les pors i les estupideses que sempre amenacen de colonitzar el món i les nostres ànimes.