BarcelonaEncara que la Copa Amèrica hagi obligat a endarrerir dues setmanes la Setmana del Llibre en Català i també a canviar-la d'emplaçament –es passa del Moll de la Fusta al passeig Lluís Companys–, l'organització espera igualar els 60.000 visitants de l'edició del 2023. Gràcies a una programació tan atapeïda com transversal que aquest any se celebrarà entre el 20 i el 29 de setembre i que ronda les 300 activitats, la Setmana no només s'ha consolidat com una atracció indefugible per a públics molt diversos, sinó que també ha aconseguit que el festival sigui cada cop més rendible: en només una dècada s'ha triplicat la facturació i s'ha passat dels 241.000 euros del 2014 als 600.000 de l'any passat.
"El llibre en català mereix un festival com aquest perquè la Setmana aborda tota la producció editorial en la nostra llengua, des de la ficció fins a llibres de cuina, natura i finances, però també l'àmplia oferta per al públic infantil i juvenil –comenta Cristina Domènech, la seva directora–. També perquè, amb un festival, es realça el punt lúdic i de trobada de la Setmana, sense oblidar que la paraula és l'origen de qualsevol manifestació cultural. Per acabar, el llibre en català mereix un festival perquè la llengua té una gran potència i riquesa".
1.
Batalla de llibres 'freestyle'
(Divendres 20 de setembre, 19.30 h)
Entre les activitats per als més joves d'aquesta edició destaca una batalla de llibres freestyle en què la Llobregat Block Party i Raplegats es convenceran mútuament de llegir set novetats durant diferents rondes de rap que s’hauran preparat prèviament. Els títols escollits són d'Ivan Ledesma, Jordi Cotet, Neil Gaiman, Cesc Cornet, Marc Artigau i Ed Brubaker.
2.
Acte inaugural amb Albert Jané
(Dissabte 21 de setembre, 12 h)
Albert Jané, veterà "corredor de fons de les paraules" i últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, protagonitzarà l'acte inaugural de la Setmana amb una glosa en què repassarà la seva extensa i prolífica trajectòria –en la qual destaquen fites com haver traduït Els barrufets– i llançarà un missatge optimista sobre el futur de la llengua.
3.
Converses DO Catalunya
La periodista Anna Guitart entrevista en profunditat alguns dels valors consolidats de la literatura catalana contemporània. Aquest any repassarà la trajectòria de Carme Riera a partir de la publicació d'Una ombra blanca a Edicions 62 (28 de setembre, 19.15 h); entrevistarà la poeta Mireia Calafell, que presenta una antologia de la seva obra, Aquesta sang, publicada per Cafè Central (24 de setembre, 18.35 h); acompanyarà Manuel Baixauli en la presentació de la novel·la Cavall atleta ocell, editada per Periscopi (29 de setembre, 13.15 h), i moderarà una conversa amb Toni Sala i Adrià Pujol sobre el fet d'escriure, el procés creatiu i la lectura (28 de setembre, 17 h).
4
Tornen dues de les sèries supervendes de la literatura infantil
(Diumenge 20 de setembre, 12.15 h)
Dues de les sèries de novel·les gràfiques infantils de més èxit de l'última dècada –han superat el milió d'exemplars venuts– són L'Agus i els monstres i Bitmax & Co, publicades per l'editorial Casals. Els seus artífexs, Jaume Copons i Liliana Fortuny, presentaran les últimes peripècies dels personatges amb el sentit de l'humor i magnetisme que converteixen les seves sessions en actes multitudinaris.
5.
Eva Baltasar presenta 'Ocàs i fascinació'
(Diumenge 22 de setembre, 19.15 h)
El dia que la propietària del pis on lloga una habitació li diu que té 48 hores per buscar-se un altre lloc, la protagonista d'Ocàs i fascinació (Club Editor) s'adona que està condemnada a viure temporalment al carrer. Aquest és el punt de partida d'una de les novel·les més destacades de l'any, que planteja al lector un món en què l'única sortida a l'ofec provocat pel capitalisme salvatge és la bogeria. Baltasar –que el 2023 va ser finalista al premi Booker– parlarà dels temes que envolten el llibre, que té un dels finals més radicals de la temporada.
6.
'Parlem de traducció'
(Dilluns 23 de setembre, 18.15 h)
La crítica literària Marina Porras moderarà la trobada entre quatre traductors de renom a partir de les novetats que presenten. Raül Garrigasait parlarà d'El Leviatan i altres narracions, de Joseph Roth (L'Avenç); Dolors Udina, de La mort del colom, de Barbara Pym (Les Hores); Anna Casassas de Mikhail, de Panait Istrati (Cal Carré), i Míriam Cano presentarà al lector català una de les pioneres de l'autoficció, Violette Leduc, de qui LaBreu acaba de publicar L'afamada.
7.
Una tarda dedicada a la llengua
(Diumenge 22 de setembre, de 16.45 a 20.30 h)
La Setmana vol reflexionar sobre l'estat de salut del català i oferir alhora una mirada històrica; per això hi dedicarà diversos actes. En un d'ells, moderat per Enric Gomà, Joan-Lluís Lluís presentarà Balla amb Babel, publicat per Fragmenta, i Josep Ferrer comentarà la reedició de les suculentes cartes entre Joan Sales i Joan Coromines a Club Editor, A la recerca del català usual (22 de setembre, 17.45 h). També es debatrà l'estat del català a la Catalunya Nord i l'Alguer, acte que servirà de presentació de la jove revista cultural algueresa Al Portal (19.20 h).
8.
Homenatge a Joan Salvat-Papasseit
(Dilluns 23 de setembre, 19.15 h)
Aquest any s'ha commemorat el centenari de la mort d'un dels poetes avantguardistes més destacats de la literatura catalana, Joan Salvat-Papasseit. La Setmana el recordarà a partir d'un acte en què participaran Jordi Cornudella, que ha editat una de les dues poesies completes de l'autor, i Ferran Gadea i Gambús, que ha publicat recentment a Barcino l'assaig biogràfic Cada ferida la sang d'un poema.
9.
Un matí dedicat al còmic
(Dilluns 23 de setembre, d'11.15 a 14 h)
El còmic és un dels gèneres que s'han volgut revitalitzar en català durant l'últim lustre. L'efervescent escena catalana es farà evident a la taula rodona en què participaran, entre d'altres, Ricard Efa, Jordi Lafebre i Marina Sáez (13 h). Abans, l'escriptor i tintinòleg Joan Manuel Soldevilla presentarà Tintín era català (o això em pensava jo), editat per Brau (12.30 h), i es donaran detalls sobre la participació de Barcelona com a ciutat convidada a la pròxima edició del Festival del Còmic d'Angulema, el més important del món, a principis del 2025 (11.15 h).
10.
Els tres autors internacionals que visiten la Setmana
La Setmana dedica també un espai a converses amb autors de qui s'acaba de traduir algun llibre al català. En aquesta edició hi haurà tres convidats: l'escocesa Kirsty Logan, que presenta els relats de terror Coses que diem en la foscor, publicats per Obrador (25 de setembre, 17 h); el polonès Stanislaw Lubienski, que a Pardals al cap (Cossetània) parla de la fascinació pels ocells i reflexiona sobre com s'ha representat artísticament (26 de setembre, 18.45 h), i l'irlandès Mark O'Connell, que ha escrit un dels true crime més inquietants de l'any, Un rastre de violència (27 de setembre, 18.45 h).
11.
D'Immanuel Kant al Marquès de Sade
(Dimecres 25 de setembre, 17 h)
Crítica de la raó pura, d'Immanuel Kant, un dels grans clàssics de la filosofia moderna, s'ha pogut llegir per primera vegada en català gràcies a la traducció de Josep Montserrat per a Edicions de la Universitat de Barcelona. En parlarà amb Salvi Turró, professor de la Facultat de Filosofia de la UB. També en aquest acte es presentarà la traducció de Josep Anton Fernàndez per a Edicions de la Ela Geminada d'un altre llibre tan icònic com irreverent, La filosofia al tocador, del Marquès de Sade.
12.
Passejades literàries
De les trenta passejades literàries que programa la Setmana aquest 2024, una vintena es faran a Barcelona i les altres deu en llocs com València (per recordar Vicent Andrés Estellés), Montblanc (amb motiu de la novel·la La dona pintada, de Màrius Serra) i el Tossal (un dels escenaris d'Urgell. La febre d'aigua, de Vicenç Villatoro). Entre les passejades barcelonines destaquen la que farà l'autora de Les noies de Sants, Tània Juste, pel barri de la novel·la (28 de setembre, 17 h) i la que organitzen Neus Oliveras i Àngels Santacana pel Raval on es va moure el dramaturg i poeta Àngel Guimerà (26 de setembre, 17 h).
13.
'El circ Printimpram'
(Dissabte 28 de setembre, 12.45 h)
A més dels contacontes i espectacles, hi haurà actes tan singulars com la lectura d'alguns dels poemes d'El circ Printinpram, de l'autor avantguardista rus Daniïl Kharms. Hi participaran els poetes Josep Pedrals, Jordi Vintró i Xènia Dyakonova, encarregada de traduir-los al català i de publicar-los a l'editorial Vacamú.
14.
Tarda de feminismes
(Dissabte 28 de setembre, de 17 a 21 h)
La vetllada començarà a les 17 h reivindicant tres dones tan diverses com Isabel Vila, la primera sindicalista catalana, la filòsofa bell hooks i la periodista Anna Martínez Sagi a partir de les veus de Gemma Busquets, Georgina Monge i Pilarín Bayés, que aquest 2024 ha rebut el premi Trajectòria de la Setmana. Mercè Ubach presentarà a les 18 h Dibuixar per resistir (Godall), i Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta parlaran del llibre Màtria o barbàrie (Angle) a les 18.30 h.
15.
Literatura escrita a les Balears
(Diumenge 29 de setembre, d'11.15 a 14.30 h)
Entre els quatre actes programats l'últim diumenge de la Setmana sobre la literatura feta a les Balears destaquen la conversa entre Melcior Comes, Maria Escalas i Lucia Pietrelli al voltant de la construcció de personatges femenins (11.15 h) i la proposta de redescobrir Robert Graves a partir de la traducció d'Eduard Moyà d'El crestall rost. Poemes de muntanya (12 h) per a Nova Editorial Moll. L'autor de Jo, Claudi va ser veí de Deià durant anys. Entre els participants hi haurà William Graves, fill de l'escriptor.
Quatre reptes de futur del llibre en català
"Un dels reptes més importants avui dia és incrementar l’hàbit lector en català, sobretot entre el públic jove –comenta Ilya Pérdigo, president d'Editors.cat–. El consum de continguts digitals, com les xarxes socials i les plataformes audiovisuals, està desplaçant la lectura com a activitat recreativa. Per revertir aquesta tendència és crucial que tant la societat com les institucions educatives treballin per fomentar el gust per la lectura des de les primeres etapes escolars. Els joves han d’associar la lectura en català amb experiències positives, rellevants i atractives, i això implica oferir-los continguts que reflecteixin els seus interessos, així com nous formats que facin la lectura més interactiva i emocionant".
Montse Ayats, que està al capdavant del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, planteja que "els llibres en format paper han de tornar a ser presents i han de ser utilitzats i valorats a totes les escoles". I matisa: "No parlo del llibre de text, sinó de llibres de coneixements, de literatura, de diferents gèneres... Per això calen biblioteques escolars i altres fórmules i cal la implicació de tots els agents. La millora de la comprensió lectora també passa per la lectura de textos estructurats, ordenats, acotats en un espai".
Pérdigo també menciona la importància de "potenciar l'oferta en català per arribar a un públic més ampli": actualment, un de cada tres llibres que es venen a Catalunya és en català (fa menys d'una dècada era un de cada quatre). "Un altre aspecte clau és la internacionalització de la literatura catalana –continua–. Apostar per la traducció d’obres d’autors en català a altres llengües permet donar a conèixer la riquesa cultural del país a un públic internacional, la qual cosa no només amplia el mercat sinó que també reforça el prestigi de la literatura catalana". D'aquesta feina vital se n'ocupa l'Institut Ramon Llull des de fa poc més de dues dècades.
