BarcelonaUna imatge enigmàtica va perseguir Ricard Efa (Sabadell, 1976) durant anys. "Veia una nau espacial que baixava del cel cap a un planeta ple de camps de cereals. Em preguntava d'on sortia, qui hi viatjava i què buscava, aquesta nau", fa memòria. Primer va provar d'explorar el misteri en format còmic, gènere que conrea des de fa més de tres dècades, amb exemples com Les Icariades (Paquet, 2001) i Monet. Nomade de la lumière (Le Lombard, 2017 / Norma, 2018), amb el qual va estar nominat al premi Eisner. "No me'n vaig sortir", continua, des de la casa d'Isona, al Pallars Jussà, on passa els estius amb la família i dedica unes hores cada matí a la seva gran obsessió, crear històries, siguin dibuixades o escrites. Va ser mentre treballava en la seva primera novel·la, Les màquines del caos (Mai Més, 2021), que la nau espacial va tornar a fer acte de presència a la rebotiga creativa de l'autor. "Cada vegada tenia més pistes de l'univers que envoltava aquella imatge inicial –admet–. Llavors vaig decidir llançar-m'hi".

Això passava poc abans del confinament. Mentre semblava que, la primavera del 2020, el llavors anomenat coronavirus acabaria amb el món, Efa ideava tot un sistema solar en què la humanitat ha viscut reclosa durant els últims dos mil anys. A Stella Signata, una sublevació militar pretén trencar l'anomenada Pau dels Confins, i un dels danys col·laterals dels rebels serà l'intent d'esborrar del mapa una jove cadet, Baran Aion, acusada d'haver assassinat una companya durant un exercici tàctic. La noia no només aconseguirà fugir, sinó que es convertirà en l'heroïna d'una aventura espacial en què l'acompanyen una sergent insubmisa, Tasse-Tar, i un noi intrèpid, Nikölha Weisser, mentre l'equilibri de la societat en què viuen comença a esquerdar-se. "L'aventura comença a partir d'alguns dels personatges, que creuen saber algunes coses però en desconeixen moltes altres –diu Efa–. És una manera d'involucrar el lector, que va descobrint què passa al mateix temps que ells".

Una obra pionera

Cap autor català havia ambientat fins ara una sèrie de novel·les a l'espai exterior

Ha estat l'editorial Mai Més qui s'ha decidit a publicar la saga. Els dos primers volums, Els confins i la tenebra i Des de sempre fins a l'infinit, han arribat aquest estiu, i ja han anunciat el tercer per al febrer del 2025. "Deu fer un parell d'anys, quan ja havíem publicat Les màquines del caos, que en Ricard es va tornar a posar en contacte amb nosaltres per enviar-nos la primera part de Stella Signata i un correu llarguíssim en què ens explicava l'arc argumental en què s'inscrivien, molt potent i interessant –recorda Sergio Pérez, que juntament amb Judit Terradellas va fundar Mai Més a finals del 2019–. Stella Signata havia de superar les 1.800 pàgines. Vam decidir que dividiríem la primera novel·la en dos volums i que publicaríem la resta en quatre entregues més entre el 2025 i el 2026".

El projecte de Ricard Efa és un dels més insòlits de la literatura catalana contemporània, no només per la seva extensió, sinó per l'ambició del que planteja i pel gènere en què s'inscriu, fins ara terra incognita en la nostra tradició literària. "D'adolescent m'encantava jugar a rol, llegir Tolkien i la primera trilogia de La guerra de les galàxies –diu Efa–. Si l'interès pel ciberpunk i els gèneres postapocalíptics alimentava Les màquines del caos, Stella Signata recull una altra fixació meva, la space opera". Entre els referents de l'autor en aquest subgènere, que explica històries d'aventures ambientades en un futur llunyà i a l'espai exterior, hi ha novel·les com la trilogia de la Fundació, d'Isaac Asimov –publicada en anglès entre el 1951 i el 1953–, i El joc de l'Ender, d'Orson Scott Card (1985), però també sèries de televisió com Star Trek (engegada el 1966) i Battlestar Galactica (1978) i l'anime Ulysses 31 (creat el 1981). "L'espai exterior, aquella gran extensió buida, sempre m'ha intrigat per tot el que hi pot passar. De fet, sempre que em trobi una història amb naus i planetes estic una mica venut: el meu sentit crític es relaxa i m'hi endinso meravellat, com si tornés a ser un nen petit", explica Efa.

Sergio Pérez, de Mai Més, confirma que Stella Signata és la primera space opera escrita en català, "amb l'excepció d'algun projecte de l'àmbit de l'autoedició que no ha arribat a llibreries" i destaca, en castellà, la trilogia Los ojos bizcos del sol, obra del valencià Emilio Bueso (Castelló, 1974), publicada per Gigamesh entre el 2017 i el 2020. "Ara mateix, la space opera no funciona tant com el terror i la fantasia –reconeix Pérez–. Al mercat anglosaxó, que és on la space opera va créixer i es va popularitzar, l'últim gran èxit ha estat la saga The expanse, que va començar a veure la llum el 2011 [i que signen els canadencs Daniel Abraham i Ty Franck amb el pseudònim de James S.A. Corey]". Així i tot, Mai Més va decidir llançar-se a la piscina.

"Una saga de sis llibres escrita en català d'un gènere com la space opera és un experiment arriscat, però a nosaltres els experiments ens agraden", admet Pérez, que a Mai Més ja ha publicat 12 de les més de 40 novel·les de Discmon, de Terry Pratchett, i que a través de Duna Llibres –tàndem amb Raig Verd– està traduint al català els llibres de Dune, de Frank Herbert; la Fundació, d'Isaac Asimov, i la trilogia de Cixin Liu que comença amb El problema dels tres cossos. Una temeritat imminent és que a partir de la tardor Mai Més i Duna publicaran un jove referent de la ciència-ficció, el prolífic Brandon Sanderson. "La nostra intenció és llançar-ne quatre llibres per any, combinant recuperacions i novetats –avança l'editor–. Era una de les idees que teníem quan vam fundar Mai Més i vam esperar a tirar-la endavant, convençuts que un gran grup se'ns avançaria. Al final ens hi hem atrevit nosaltres, amb l'esperança que, igual que en el cas de Pratchett, l'operació sigui rendible".

"Si escriure fantàstic en català ja és col·locar-te en un marge, dedicar-te a fer una space opera pot semblar-ho encara més –diu Ricard Efa–. Així i tot, és un gènere absolutament comercial. En cinema, molts dels grans èxits dels últims 40 anys són sagues galàctiques". L'autor de Stella Signata també recorre a la importància del còmic a França per modernitzar el gènere: "Dos referents fonamentals en aquest sentit han estat Valerian, agent espaciotemporal, de Christin i Mézières [1967], i L'Incal, de Jodorowsky i Moebius [1981-1988]". Tant Valerian com L'Incal han inspirat també l'última trilogia de còmics d'Efa, Noceà, de la qual Mai Més publicarà l'última entrega aquesta tardor.

Un futur que ve del nostre present

'Stella Signata' enllaça el món actual amb l'univers d'aquí a dos mil anys

La space opera és un subgènere literari que ve de lluny. Entre els precedents hi ha Lumen (Llum), de Camille Flammarion, publicada el 1872, i The struggle for empire (Les penúries de l'imperi), que Robert William Cole va donar a conèixer el 1900. No gaire després que Wilson Tucker bategés el gènere al fanzín Le Zombie el 1941, van arribar els primers exemples canònics, des de la Fundació, d'Asimov, a Starship troopers, de Robert A. Heinlein (1959), i L'orphelin de Perdide (L'orfe de Perdut), de Stefan Wul (1958), que inspiraria més endavant Els amos del temps, de René Laloux (1981), amb dibuixos de Moebius. A la Rússia soviètica, el pioner va ser Serguei Snégov amb Lyudi kak bogi (Homes com déus, 1966). Alemanya és un dels casos més singulars: des del 1961, el personatge de Perry Rhodan ha inspirat més de 3.000 novel·les de quiosc signades per nombrosos autors, de les quals s'han venut desenes de milions d'exemplars.

Ricard Efa treballa tot sol des de la seva "cova" de Sabadell. "Fa tant de temps que em dedico professionalment a dibuixar i escriure que he après a aprofitar el temps –assegura–. És important treballar cada dia, adonar-te que vas avançant, encara que no sigui gaire. Cedeixo poc a la procrastinació i a la pèrdua de temps". Efa reconeix que, tot i ser un autor guiat per la constància, en les fases inicials de cada projecte dubta si podrà acabar-lo. "Com més gran és l'univers que m'invento, més còmode m'hi sento per jugar –continua–. En aquest cas, Stella Signata era ideal".

Aquestes setmanes d'agost, Ricard Efa ha començat a escriure el cinquè llibre del projecte. "Des del principi vaig tenir clar que la protagonista seria la Baran Aion –diu–. Si penso en ciència-ficció, el primer que em ve al cap és una noia amb poders". Baran Aion "trenca amb la normalitat i esdevé una excepció" en un sistema en crisi. "La primera i la segona part de Stella Signata estan ambientades en un futur llunyà, ubicat d'aquí a dos mil anys –explica–. A mesura que els personatges es qüestionen el lloc on viuen i les seves creences, es va fent més important saber què va passar en el nostre present perquè tot canviés". La tercera part del projecte farà un salt enrere en el temps per indagar en "el trànsit" d'una realitat que coneixem molt bé –la nostra– a l'exploració del sistema solar que culmina en les peripècies dels personatges de la saga.

Si continua al ritme d'ara, Ricard Efa acabarà d'escriure Stella Signata durant l'any que ve. "Degut a inèrcies de la literatura catalana, pocs autors publiquen un llibre a l'any, i encara menys dos –comenta–. La gran pregunta que em faig és «Fins a quin punt estaran disposats a seguir-me, els lectors?»". Des que els dos primers volums han sortit, Efa ha rebut força "reaccions entusiastes", però queden dos anys al davant, quatre llibres per publicar, dels quals dos encara no estan escrits. Igual que passa a dins de les novel·les, per superar els límits sovint cal, a més de constància i temeritat, un cop de sort.