Literatura
Llegim  /  Actualitat 05/11/2022

Alejandro Jodorowsky: "Si Déu es troba en algun lloc és en el sexe"

El cineasta i escriptor reivindica la importància de l'amor, els somnis i la creativitat al Festival 42

4 min
Alejandro Jodorowsky, al Festival 42

BarcelonaTot i estar a punt de fer 94 anys, Alejandro Jodorowsky té encara prou energia per haver-se passat bona part de la seva intervenció al Festival 42 de Gèneres Fantàstics caminant d'una banda a l'altra de l'escenari, de bracet de l'entrevistadora, Bego Bernal. "No podem quedar-nos asseguts rere aquestes columnes –ha dit, en relació amb les bigues de la Fabra i Coats que dificultaven la visibilitat de part del públic–. Per respecte a qui ens ha vingut a veure i com a homenatge a l'escola filosòfica dels peripatètics, caminarem mentre conversem".

La sala, amb capacitat per a més de 300 persones, s'havia quedat petita per escoltar les paraules de l'artista, cineasta, guionista i inventor de la psicomàgia. Era aquesta última disciplina el que semblava que havia atret una part important dels assistents. "Fa 60 anys que estudio el tarot: el tinc a dins del cap. Va, digue'm tres números entre l'1 i el 22", ha demanat a Bernal. "El 18". "La lluna". "El 17". "L'estrella". "El 3". "L'emperadriu". Llavors, Jodorowsky ha afegit: "Has triat tres figures que són pures dones. El quart soc jo, l'home". Els primers quinze minuts de la sessió han sigut una erràtica barreja de publicitat i culte gairebé religiós al xilè. "Tot procés de curació ha de ser gratuït, per això no crec en la psicoanàlisi, que cal pagar –ha dit–. La veritat ha de ser gratuïta!" L'últim llibre que Jodorowsky ha publicat, De la psicomagia al psicotrance (Siruela, 2022), reuneix les cartes que li envien algunes de les persones que s'han sotmès a la teràpia psicològica de l'autor, que vol connectar-les "amb el jo interior i la consciència universal i les allibera, mitjançant actes simbòlics, de tot el que les pertorba".

La llibertat d'udolar

El moment més esperat pel públic ha arribat de seguida. "Ara abaixin el cap i deixin caure les espatlles cap endavant, com si estiguessin morts –ha demanat Jodorowsky–. El que farem a continuació és re-néi-xer. M'han entès?" I la majoria del públic ha contestat que sí i ha seguit l'ordre del psicomag, que ha comptat fins a nou i els ha proposat un crit a l'uníson: "Jo soc jo!" Les veus han ressonat dins l'auditori de la Fabra i Coats. "L'ésser humà busca llibertat, i per començar a ser lliures... el que hem de fer és cridar de plaer!", ha exigit el sacerdot de la vetllada. Centenars de crits, rabiosos i esqueixats, han sortit de l'interior de bona part dels assistents a aquella conversa que virava perillosament cap a una performance d'autoajuda.

"Vaig haver de patir molt per arribar a ser jo i connectar amb el món", ha admès Jodorowsky, abans d'advertir que, "tot i ser infinit i etern, el cervell està empresonat per la família, la societat, la cultura i la història". La psicomàgia "pretén ajudar a recuperar l'essència de cadascun" i arribar a trobar "l'ésser místic que tots portem a dins". Si jutgem les cares de benestar de gran part de la concurrència a l'acte de la Fabra i Coats, l'exercici de renéixer els havia provat.

Alejandro Jodorowsky durant el trànsit de fer renéixer el seu públic.

Un amor jove

Hàbilment, Jodorowsky ha apostat llavors per canviar la doctrina per una dosi d'intimitat. "Us vull parlar de la importància de l'amor –ha començat–. Vaig tenir la sort de trobar l'amor de veritat als 76 anys, amb la Pascalita. Quan ens vam conèixer ens vam entendre de seguida, encara que ella tingués 43 anys menys que jo. Deixem que sigui ella mateixa qui ho expliqui". Ha convidat Pascale Montandon a l'escenari, la seva tercera dona (amb les dues anteriors havia tingut quatre fills). "Gràcies per ser com ets", ha dit Pascale al seu marit. "No em facis publicitat", ha contestat ell. "T'havia estat buscant tota la vida sense saber-ho –ha afegit ella–. A tots vostès els vull dir que l'amor existeix, i que l'ésser perfecte per a un mateix també. L'Alejandro és el meu". "La Pascalita ha estat, primer, la meva mare. Després, la meva nòvia. I, encara més tard, el meu ideal sexual –ha sentenciat Jodorowsky–. El desig no se'n va. Es manté intacte durant tota la vida. Si Déu es troba en algun lloc és en el sexe".

Esgotades les lliçons psicològiques i sentimentals, Alejandro Jodorowsky ha dedicat uns minuts a recordar alguna de les seves fites creatives en el fantàstic i la ciència-ficció. "La meva versió de Dune, que mai no va prosperar, es va avançar al seu temps: havia de durar 20 hores, com les sèries d'ara. És el fracàs més famós de la història. Fa poc un col·leccionista ha comprat el guió original per 3 milions de dòlars –ha afirmat–. El meu art no té límits. He fet teatre, ballet, una desena de pel·lícules, música –la banda sonora d'El topo–, fins que un bon dia vaig començar a escriure llibres terapèutics. Jo ho veig com el cim de la piràmide". Després de tancar una trilogia de pel·lícules autobiogràfiques, prepara Los siete dibbuks, ambientada a la Segona Guerra Mundial. "Tinc un pla creatiu fins que em mori –ha dit–. No s'ha de deixar d'inventar mai. Tampoc de somiar. Els somnis són molt importants. Jo no em dedico a explicar-los, són ells que expliquen la realitat".

Jodorowsky signant un exemplar del llibre 'El Incal'.
stats