BarcelonaEntre el 1960, quan va aparèixer el primer dels seus llibres de poemes, i el 1968, l’any en què els va aplegar tots tres a Les dones i els dies, la recepció de l’obra de Gabriel Ferrater va canviar molt. Per dir-ho com ell mateix ho va explicar una vegada, la seva poesia "va guanyar cota". Després del suïcidi d’ara fa cinquanta anys encara va adquirir més altitud, i avui, per molts, cimeja. Val molt la pena llegir-la. El camí pot ser exigent però sempre convida i sempre compensa; de l’esforç se’n treu una lucidesa que no trobem a gaires llocs.

Més enllà dels poemes, hem anat coneixent feixos pòstums d’obra de Ferrater: escrits de crítica d’art, articles d’enciclopèdia, informes de lectura, pròlegs, conferències, papers dispersos. Quina gran sort, que uns quants volums ens permetin endinsar-nos en les seves altres passions intel·lectuals: la pintura, la literatura i la lingüística (i una mica la matemàtica, fins i tot).

A cada pas, llegint-lo en vers o en prosa, ens fascina l’espectacle de la intel·ligència de Ferrater. Ara que fa cent anys que va néixer, una biografia ens ajuda a descobrir les complexitats d’un home que sabia que per ser intel·ligent i per ser lliure se n’ha de voler ser, i ho va aconseguir.