Llegim  /  Actualitat 22/04/2022

Gabriel Ferrater en deu idees

4 min
Dossier Sant Jordi 2022: 100 anys de Ferrater i Fuster Desplega
1
"Sorprèn que un poeta de l'amor com Ferrater no tingués cap parella fins gairebé els 40 anys"
2
Els llibres que Joan Fuster t'hauria regalat per Sant Jordi
3
Senzill, de format curt i d'un erotisme esmolat: per què els poetes joves llegeixen Gabriel Ferrater?
4
"Quan a un escriptor li posen bombes, alguna cosa interessant passa amb els seus llibres"
5
Per incòmode, inquietant i per l'ennuegament amb unes serradures: els motius pels quals els joves llegeixen poc Joan Fuster
6
Els llibres que Gabriel Ferrater t'hauria regalat (o prohibit) per Sant Jordi
7
El Fuster redescobridor d’un país i uns països
8
De la Reus bombardejada al Londres dels anys 60: la vida de Gabriel Ferrater en 8 ciutats
9
Joan Fuster, entre Cioran i Groucho Marx
10
Gabriel Ferrater en deu idees
11
Gabriel Ferrater, traductor per necessitat
12
“I morir deu ser deixar d’escriure”
13
Joan Fuster en 10 aforismes
14
Joan Fuster segons els grans noms del món cultural català
15
Joan Fuster: la vocació de pensar
16
L’intel·lectual del prostíbul
17
El traductor que feia espòilers als pròlegs dels llibres
18
Com es guanyava la vida Ferrater?
19
Fent un article al dia (i molts en castellà): així es guanyava la vida Joan Fuster
20
El dia que Lou Reed va recitar Ferrater a Nova York
21
El sentit d'una vida
22
Ruta literària pel poble de Joan Fuster
23
Gabriel Ferrater, el poeta que va deixar la poesia
1.

Vida

“Vaig néixer a Reus, el 20 de maig del 22. Els altres fets de la meva vida són de més incerta descripció i més difícils de datar. M’agrada la ginebra amb gel, la pintura de Rembrandt, els turmells joves i el silenci. Detesto les cases on fa fred i les ideologies"

Fragment de Poètica, epíleg a Da nuces pueris (Óssa Menor, 1960)

2.

Llibertat

"Jo no corro fires amb mules
per carregar de certituds:
si un dia en tinc, hauré perdut
llibertat de renunciar-hi
i és a ser lliure que em vull hàbil"

Fragment de Poema inacabat, inclòs a Teoria dels cossos (Edicions 62, 1966)

3.

Passat

"L'escriptor ha cregut que el que té interès és escriure a mesura que se li forma el tema a dins del cap. Jo penso, igual que pensava Montaigne i tothom durant els segles XVII i XVIII, que l'escriptor, abans d'agafar la ploma o la màquina d'escriure ja ha de tenir el seu tema ben precisat a dins del cap. Les idees han de ser anteriors a la forma [...]. Hi ha persones que viuen de cara al futur; altres, de cara al passat. Jo soc dels que viuen de cara al passat"

Entrevista amb Federico Campbell, recollida a Papers, cartes, paraules (Quaderns Crema, 1986) i Donar nous als nens (Comanegra, 2022)

4.

Respecte

"La veritat és que ja no sé si t'estimo o no, però que això no fa cap diferència. He descobert que hi ha una cosa més fonamental, vull dir que compta més per al règim de la vida, i és que només amb tu podria parlar d'alguna cosa viva. Dit en forma sentimental, que només amb tu podria creure'm que soc bona persona: per als altres, soc una mala bèstia total. Si ara fes l'amor amb una altra noia, seria com fer-lo amb un gos.
Tot plegat, que la cosa que m'ha quedat ben atacada és el respecte de mi mateix. No és que me'n tingués gaire, ja ho saps. Però ara, realment, no em veig per enlloc"

Carta a Helena Valentí, 21 de setembre de 1962, recollida a Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos (Empúries, 1995)

5.

Autodidactisme

"L'especialitat dels pares d'aquest país és fer-se el distret. Aleshores estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres. Perquè un dels problemes del nostre país és que, naturalment, funcionant les coses amb aquest règim de manca d'educació, això vol dir que tots som autodidactes, i vol dir que, realment, si no tenim una sort fantàstica és molt difícil que no ens quedem atrofiats, perquè ser autodidacte demana molt de temps; demana molt de temps perquè un ho ha d'aprendre tot per ell mateix"

Fragment del Curs de literatura catalana contemporània (Empúries, 2019), també disponible a Donar nous als nens (Comanegra, 2022)

6.

Costums

"Els costums aguanten molt, i aquest és el truc de casar-se i tenir fills i ser bèstia d'hàbits. Les conviccions en van naixent, per un procés de reflex condicionat. Els costums també ens aguanten des de fora. No has pensat mai com els seria de fàcil, a les persones amb qui tractem, engegar-nos a fer punyetes? No ho fan mai, i és que ens accepten per hàbit, sense posar-nos en dubte. En el fons, és per això que ens acceptem nosaltres mateixos: que no ens suïcidem"

Carta a Helena Valentí, 11 d'octubre de 1962, recollida a Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos (Empúries, 1995)

7.

Professionalitat

"Per escriure novel·les s'ha de ser un professional. Per escriure poemes no cal ser-ho [...]. Aquest és un problema exterior, però, a última hora, aquest problema s'hauria pogut superar perquè, per començar, sempre hi ha màrtirs. Per exemple, <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/10-coses-no-sabies-l-ulisses-james-joyce_130_4259658.html" >Joyce </a> va escriure <em>Ulisses</em> en un estat de misèria absolutament lamentable, donant classes d'anglès a Trieste, guanyant a penes els diners suficients per emborratxar-se cada nit i oblidar que no tenia diners ni per menjar bé ni per donar de menjar bé a la seva dona, etcètera, etcètera. Sempre hi ha la possibilitat que algú que tingui diners escrigui. Aquí a Catalunya, la gent que té diners no té precisament una tendència molt marcada a escriure, però Maragall, per exemple, tenia diners i hauria pogut, en teoria, escriure novel·les i no poemes"

Fragment del Curs de literatura catalana contemporània (Empúries, 2019)

8.

Política

"[Els polítics] Són unes males bèsties tots, encara que n'hi ha uns que són pitjors que els altres: Stalin era pitjor que Trotski, i potser per això aquell va guanyar i va fer matar aquest"

Entrevista amb Baltasar Porcel, recollida a Papers, cartes, paraules (Quaderns Crema, 1986)

9.

Claredat

"Ben poca cosa és un poeta si no és capaç de redactar sense angoixes, pas a pas i en qualsevol moment, amb una assegurada eficàcia estilística, qualsevol motiu que hagi arribat a concebre amb claredat. Òptimament, tot poema hauria d'ésser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir, en una paraula, divertit"

Fragment de Poètica, epíleg a Da nuces pueris (Óssa Menor, 1960)

10.

Exigència

"[El fet que el públic no llegeixi poesia] En un noranta per cent és culpa dels poetes. Els llibres que s'estan publicant no tenen cap interès. I en part també és perquè la gent ha perdut el sentit del ritme i de la musicalitat de la llengua a causa dels doblatges de les pel·lícules o de la ràdio i la televisió, que ho destrossen tot. És per això que no hi estic en contra però no sé si desitjo una televisió en català..."

Entrevista amb Lluís Pasqual, Revista del Centro de Lectura, desembre de 1970, recollida a Donar nous als nens (Comanegra, 2022)

Dossier Sant Jordi 2022: 100 anys de Ferrater i Fuster
Vés a l’ÍNDEX
stats