Llegim  /  Actualitat 22/04/2022

L’intel·lectual del prostíbul

Marina Porras
3 min
Ferrater, durant el recital al festival Price del 25 d'abril de 1970
Dossier Sant Jordi 2022: 100 anys de Ferrater i Fuster Desplega
1
"Sorprèn que un poeta de l'amor com Ferrater no tingués cap parella fins gairebé els 40 anys"
2
Els llibres que Joan Fuster t'hauria regalat per Sant Jordi
3
Senzill, de format curt i d'un erotisme esmolat: per què els poetes joves llegeixen Gabriel Ferrater?
4
"Quan a un escriptor li posen bombes, alguna cosa interessant passa amb els seus llibres"
5
Per incòmode, inquietant i per l'ennuegament amb unes serradures: els motius pels quals els joves llegeixen poc Joan Fuster
6
Els llibres que Gabriel Ferrater t'hauria regalat (o prohibit) per Sant Jordi
7
El Fuster redescobridor d’un país i uns països
8
De la Reus bombardejada al Londres dels anys 60: la vida de Gabriel Ferrater en 8 ciutats
9
Joan Fuster, entre Cioran i Groucho Marx
10
Gabriel Ferrater en deu idees
11
Gabriel Ferrater, traductor per necessitat
12
“I morir deu ser deixar d’escriure”
13
Joan Fuster en 10 aforismes
14
Joan Fuster segons els grans noms del món cultural català
15
Joan Fuster: la vocació de pensar
16
L’intel·lectual del prostíbul
17
El traductor que feia espòilers als pròlegs dels llibres
18
Com es guanyava la vida Ferrater?
19
Fent un article al dia (i molts en castellà): així es guanyava la vida Joan Fuster
20
El dia que Lou Reed va recitar Ferrater a Nova York
21
El sentit d'una vida
22
Ruta literària pel poble de Joan Fuster
23
Gabriel Ferrater, el poeta que va deixar la poesia

BarcelonaEls assaigs de Ferrater impacten perquè recorden una veritat elemental: el que diem i escrivim ha de provocar alguna cosa. Ferrater em va canviar la manera de pensar, llegir i escriure perquè als seus papers hi vaig veure un intel·lectual que pensava, llegia i escrivia des d’un altre lloc. Un lloc més ambiciós, més lliure i més net que el dels seus contemporanis. 

S’ha de reconstruir la seva trajectòria per entendre-ho. Ferrater va ser un nen ric de família burgesa i culta, amb una bona biblioteca a la seva disposició. No va anar a l’escola fins als deu anys, però el van acostumar des de petit a llegir en diverses llengües. De molt jove va passar tres cursos a França, i allà va descobrir què volia dir prendre’s la cultura seriosament. Ferrater va aprendre a llegir amb la prosa de Pla dels anys vint, d’adolescent se sabia de memòria la poesia de Riba; i March, Carner i Foix li van canviar la manera de llegir. No va haver de treballar fins als trenta anys, i ho va aprofitar per crear-se un imaginari a prova de bombes. Va passar molts anys estudiant literatura europea i americana amb el propòsit, com demostrarà a les seves classes, de situar la literatura catalana en un marc universal, de fer discutir els seus poetes amb els millors poetes del món. 

Ferrater es va dedicar a escriure sobre pintura, sobre literatura i sobre lingüística. També es va dedicar a la traducció –la seva principal però precària font d’ingressos– i va conèixer de prop i a fons el món de l’edició. S’enfrontava a totes les disciplines que estudiava de la mateixa manera: qüestionant-ho tot des de la base. Va començar a escriure sobre pintura explicant que calia repensar la crítica d’art. Tenia el projecte de fer una nova gramàtica catalana perquè no li agradaven les que hi havia. Va proposar un cànon propi de literatura catalana contra l’hegemònic del seu temps.

Una imaginació impressionant

Abans que cap altra cosa, Ferrater va ser un lector. Un lector d’una capacitat imaginativa impressionant, amb una profunditat d’anàlisi i de relació admirables, que es va construir un sistema per classificar, jerarquitzar i valorar les seves lectures. L’obra poètica de Ferrater prové d’una febre imaginativa que és el resultat de la lectura i que la lectura et porta a continuar –per això sabem molt bé quines eren les seves influències i els seus mestres–. Tot i que se l’ha titllat de provocador per les afirmacions taxatives que feia, Ferrater no parlava ni escrivia per veure la reacció que provocava. Es prenia massa seriosament la seva feina per fer-ho, i era massa ambiciós per preocupar-se de mesurar els seus judicis. 

El seu pensament és un sistema i la seva obra un conjunt coherent que es comunica. Ferrater es va passar la vida barallant-se amb les mateixes preguntes. L’obsessió era sempre la mateixa: explicar, d’una manera neta i clara, què deien i per què ho deien els millors artistes del món. Volia ensenyar les línies que dibuixen una tradició, i volia explicar per què té sentit conèixer-les i continuar-les. 

Ferrater va treballar sense fer mitjana amb ningú, des d’un espai de llibertat que s’havia creat a pols i que li va permetre no dir ni escriure mai res que no fos la seva veritat. També per això, i per un caràcter complicat, no va tenir cap feina estable. Amb l’època fosca i plena d’aprofitats que li va tocar viure, segur que devia pensar, com el protagonista de La platja de Pavese –una de les seves novel·les preferides–: "Hi ha dies que el món, la vida, em sembla un gran prostíbul". 

Diria que un dels llocs on va gaudir més va ser a les classes que impartia a la universitat. El Ferrater d’aquells anys devia fer molta impressió entrant a l’aula amb vambes, jersei de coll alt i ulleres fosques, com un intel·lectual francès. Es veu que, quan sabia que hi havia moltes noies, es posava uns texans nous. Tenia els ulls envoltats d’arrugues, però la mirada de fura era la mateixa que la de les fotografies d’adolescent. Entre els alumnes havia trobat, per fi, l’escenari perfecte. I s’hi donava, com va deixar escrit en un poema, "sense penyora, tal com donen els bons". 

Dossier Sant Jordi 2022: 100 anys de Ferrater i Fuster
Vés a l’ÍNDEX
stats