BarcelonaLa veu greu i solemne de Lou Reed recitant, en anglès, Cambra de la tardor, al Baryshnikov Arts Center de Nova York, va ser un dels cims de la vetllada dedicada a la poesia catalana que l'Institut Ramon Llull va organitzar el 23 de març del 2007. "The blind not fully closed, like a sudden fear / held back from falling, does not separate / us from the open air", comença el poema de Gabriel Ferrater en la versió d'Arthur Terry que va llegir el músic nord-americà.

Reed havia arribat a Ferrater gràcies a Emili Manzano el 2006. El llavors director del Llull n'hi havia regalat un exemplar a través del responsable de l'àrea de creació de l'institut, Borja Sitjà. Quan Reed va fullejar el llibre va proclamar, sentenciós: "This poet is really, really good" ["Aquest poeta és realment bo"]. Aquesta va ser la guspira que va permetre que, un any després, Xavier Albertí dirigís la proposta escènica d'un recital a Nova York, Made in CataluNYa, en què, juntament amb Jaume Subirana, havien triat una vintena de poetes del segle XX català, des de Josep Carner, Carles Riba i J.V. Foix fins a Pere Gimferrer, Perejaume i Maria-Mercè Marçal. Les tres veus que van participar en l'acte eren d'excepció: acompanyant Lou Reed hi havia Patti Smith i Laurie Anderson.

L'octubre del 2008, Reed i Anderson van repetir, aquesta vegada des del CCCB: ell recitava des de Barcelona, ella a través d'una connexió en vídeo des dels Estats Units. "M'he sentit molt còmode recitant tot el que han seleccionat per a mi, tant com si ho hagués escrit jo mateix –afirmava llavors–. És commovedor saber que us he retornat aquests textos en anglès, i que vosaltres, mentre jo els llegia, els traduíeu mentalment al català".

Ferrater, prologat per un premi Nobel

La fulgurant i breu història d'amor entre Lou Reed i la poesia catalana ha estat un dels grans cops d'efecte mediàtics dels últims anys, potser més de cara a fer créixer l'autoestima de l'ecosistema literari autòcton que pel que fa a la repercussió internacional dels esdeveniments. Ferrater havia començat a creuar fronteres molt abans del recital de Nova York. El filòleg anglès Arthur Terry (1927-2004) hi va començar a treballar a la dècada dels 60. Joan Manuel Pérez Pinya, professor i poeta mallorquí, s'ha dedicat a fer una exhaustiva relació de les traduccions de l'autor de Les dones i els dies a altres llengües. Les primeres traduccions ferraterianes de Terry –quatre, entre les quals hi havia Time was [Temps enrera] van ser incloses a l'antologia A small war and other poems (1967). El 2004 apareixeria Women and days, prologat pel premi Nobel de Literatura Seamus Heaney, que afirmava: "Com Wordsworth, Ferrater s'esforça per mostrar al lector les emocions humanes [...] No només ens confronta amb elles, sinó que, igual que tots els grans poetes, ens fa preguntar constantment pel seu significat".

En anglès, es pot llegir Ferrater també gràcies a les versions de David H. Rosenthal –traductor, entre d'altres, de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i Solitud, de Víctor Català–, Cristopher Whyte, Nathaniel Smith, Josep Miquel Sobrer i Johannes Beilharz.

En castellà l'han traduït Gimferrer, Goytisolo i Margarit

Va ser en castellà la primera llengua en què es van poder llegir traduccions de la poesia de Ferrater. Primer, fetes pel mateix autor (a les revistes Cuadernos hispanoamericanos [1959] i Papeles de son Armadans [1960]), i més endavant en antologies tan destacades com Ocho siglos de poesía catalana (Alianza, 1969), a càrrec de José Corredor Matheos i José Batlló. La versió castellana de la poesia completa de l'autor, Mujeres y días, va aparèixer el 1979 a Seix Barral, amb traduccions de Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo i José María Valverde. Des de llavors, n'han traduït alguns poemes Joan Margarit i Pere Rovira (1989), Luis Alberto de Cuenca (1989), Edgardo Dobry (2003) i Orlando Guillén (2004). M. Àngels Cabré va publicar la seva versió íntegra de Las mujeres y los días a Lumen el 2002, amb pròleg del professor i poeta Lluís Izquierdo.

Al detallat estudi de Joan Manuel Pérez Pinya sobre els centenars de traduccions de Ferrater publicades des de fa sis dècades –en volum, en revistes i en antologies– destaquen també les de William Cliff en francès, Pietro U. Dini en italià i Simona Škrabec en eslovè. Segons recorda l'escriptor Jordi Puntí, Ferrater va ser una influència decisiva per al poeta belga. Cliff va ser a Barcelona a finals dels 60, preparant la tesina sobre Ferrater, i quan va conèixer l'autor aquest li va dir que l'únic poeta francès que li interessava en aquells moments era Raymond Queneau. A més de Poème inachevé (1985), Cliff va publicar una edició integral de Les femmes et les jours, amb pròleg i anotacions, el 2004.

Els versos de Ferrater es poden llegir actualment en gairebé una vintena de llengües, entre les quals hi ha l'alemany, el neerlandès, el rus, el portuguès i el xinès. La més recent de totes ha sortit aquest 2022: Manuel Outeiriño ha traduït As mulleres e os días per a Chan da Pólvora. Aquella "persiana no del tot tancada" que recitava en anglès fa 15 anys Lou Reed ja es pot llegir també en gallec.

Dossier Sant Jordi 2022: 100 anys de Ferrater i Fuster

Següent

El sentit d'una vida

Anterior

Fent un article al dia (i molts en castellà): així es guanyava la vida Joan Fuster

Vés a l’ÍNDEX