Entrevista
Llegim 15/01/2016

Pere Gimferrer: “Gairebé tots els meus poemes són castells de focs”

A 'Marinejant', nou llibre de Pere Gimferrer, les complexes imatges barroques i la irracionalitat surrealista emmarquen quinze composicions travessades crípticament per la intimitat de l’autor

Jordi Nopca
16 min
Pere Gimferrer / FRANCESC MELCION

BarcelonaPere Gimferrer conserva el despatx a la sisena planta de l'edifici Planeta, on encara treballa a diari, en part perquè –com escrivia a 'Interludio azul'– li recorda aquell vers de Lorca: “Que ya la Bolsa será una pirámide de musgo”. La pirotècnica ment creativa de Gimferrer ho associa a la vegetació que penja de les finestres. 'Marinejant' (Proa, 2016) torna a ser un espectacle verbal de primer ordre. Enrevessat però seductor. Erudit, i alhora estranyament proper.

Quant de temps porta treballant aquí?

És una història complicada encara que potser no gaire interessant. He treballat en una colla d'edificis, però val la pena que els enunciï tots? Per ordre invers, abans de treballar aquí vaig estar a Provença-Balmes, abans a Còrsega-Balmes, abans en un edifici de Sant Joan Despí i en un altre d'Esplugues i a l'inici, curiosament, en un altre de Provença-Balmes. Són sis edificis. No sé si a la gent li interessa aquesta enumeració d'edificis.

Però potser sí que els interessa la persistència de la vinculació amb Planeta.

És que no he estat sempre a Planeta! A Planeta va ser a partir de 1982. Abans era a Seix Barral, i més tard, Seix Barral i Ariel. Actualment, Planeta inclou Seix Barral i Ariel. Quan vam entrar a Planeta vam passar de Sant Joan d'Espí a Còrsega-Balmes, en un edifici que va ocupar la CAM i, anteriorment, la banca d'Indoxina i Suez. Allà mateix hi havia hagut una casa de Puig i Cadafalch que van enderrocar, si no m'equivoco.

Tot això ho deia perquè fa dos anys, quan va publicar 'El castell de la puresa'

Com a poeta hauria de plegar en la mesura que qualsevol dia puc considerar que el que escric ja no pot ser donat per bo. No m'ha passat encara, però si em passa no vull donar la imatge del poeta que escriu còpies o imitacions, una caricatura de la seva poesia anterior. Plegar des del punt de vista editorial és una cosa molt complexa. No depèn únicament de mi sinó de moltes coses: no només de factors empresarials, sinó de l'evolució personal i de la salut. No puc donar cap resposta nova en aquest sentit.

'Marinejant' ha estat escrit sobretot entre gener i febrer del 2015, i conté també un poema una mica anterior, del 2014.

Deixant de banda aquest poema anterior, els altres van ser escrits en un procés operatori i d'immediat postoperatori. Aquest és el sentit de l'expressió 'marinejar', que és travessar unes aigües. El llibre és una interrupció, perquè jo tenia en curs de redacció un altre llibre de poesia, en castellà i més extens, que havia començat el 2012 i acabaria finalment el 2015. 'Marinejant' ha estat un parèntesi, com l'operació ho va ser en la meva vida personal.