El rescat dels haikus inèdits i irreverents de la poeta prostituta

GironaMentre buscava la veu d'una dona lliure, irreverent i desconeguda que pogués protagonitzar la nova edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales de Girona, conegut per rescatar personatges amb força, caràcter i una història capaç de trasbalsar, Consol Ribas es va creuar amb un haiku que "cremava com un secret":

"És bo ser prostituta?
Menjo
un caqui madur"

Visiblement emocionada, Ribas explica que va ser així com va descobrir la poeta Suzuki Shizuko, una dona que en el Japó ocupat pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial va trencar amb les normes del haiku i "va convertir-lo en el seu refugi". Shizuko era poc coneguda fins i tot a casa seva, també per la poca voluntat de fer memòria de la violència sexual institucionalitzada els anys de postguerra. La codirectora del Festival Pepe Sales va haver de fer una recerca exhaustiva per poder llegir-la. Va ser consultant hemeroteca que va topar amb un simposi protagonitzat per Jaime Lorente, un escriptor i professor toledà, apassionat del haiku i la cultura japonesa. Havia autoeditat la traducció dels haikus de Shizuko, que lluny de parlar només del paisatge, la bellesa i les estacions amb una escriptura tradicionalista, feia bandera en primera persona d'una poesia acarnissada, amb el mèrit d'aconseguir crear bellesa en una vida i clima inclements.

Nascuda el 1919, Shizuko era filla d'una família acomodada amb accés educatiu, i va publicar el primer llibre de poesies abans que tot se li capgirés per la Segona Guerra Mundial. En un context de gran penúria, en què el menjar escassejava i també l'aigua, al Japó es va crear la zona roja per als soldats nord-americans que ja no lluitaven però ocupaven el país. "Era on es drogaven, anaven amb dones i gaudien del seu triomf", recorda Ribas. I va ser en aquesta situació en què Shizuko va convertir-se en panpan girl, una dona de companyia dels soldats nord-americans. Es va enamorar d'un soldat afroamericà, el Clark, i quan ell va morir a la guerra de Corea, ella va desaparèixer per sempre quan tenia 33 anys. Per això, els pocs que la coneixen i la reivindiquen l'anomenen la poeta prostituta o la poeta fantasma.

Algunes teories assenyalen que es va canviar d'identitat. D'altres que es va suïcidar. Algunes que es va ofegar. El cas és que mai s'ha trobat el seu cos. I al Japó, malgrat l'èxit del segon llibre que va publicar just abans de desaparèixer el 1952, se l'ha oblidada. "Els japonesos normalment no censuren, obliden", assenyala Ribas. Amb Lluís Llamas, també impulsor de la Fundació La Penyora Cultura i codirector del Festival Pepe Sales, van tenir clar de seguida que havia de ser la protagonista d'enguany per "promoure la reflexió sobre la violència sexual en contextos de guerra". Però també sabien que calia una traducció dels seus haikus al català per tastar la seva faceta "més reivindicativa". Va ser així quan va entrar en joc l'acadèmia d'idiomes de Girona Som Japó, d'Arisa Okura (amb més de vint anys a la ciutat) i Hisano Miura, que de la mà de 52 alumnes s'han enfrontat al repte de traduir cadascun dels poemes.

Traducció en temps rècord

Només quedava una peça per encaixar: l'edició del llibre. I Jon López de Viñaspre, de l'Editorial Lapislàtzuli, que ja té una línia amb Ko Tazawa, el gran catalanòfil japonès, va tenir-ho clar de seguida. Acaba de publicar-se, doncs, la primera traducció de Suzuki Shizuko sota el títol de La poeta panpan girl. Jaime Lorente, descobridor dels seus versos, n'emfatitza la poesia "descarnada i directa", mentre que López de Viñaspre recorda el context d'esclavitud sexual que va viure el Japó a mitjan segle XX. Però, malgrat el patiment, per a Okura cal tenir en compte que Shizuko "era una persona culta que es definia com a poeta de haikus: feia de prostituta, però mai es va oblidar de la seva veu, de què era". Un aspecte que han tingut molt en compte durant la traducció en temps rècord –només tres mesos, durant l'estiu del 2025– dels haikus.

Una comunitat de voluntaris s'ha unit també aquest any a la participació del festival. La setmana passada se celebrava al Centre Cultural La Mercè de Girona l'any nou japonès amb més de 900 persones, i aquest dissabte, 24 de gener, arrenca el Festival Pepe Sales amb una gran festa irreverent amb la participació de més de 100 artistes. S'allargarà fins al 4 de febrer, amb un programa molt variat: des de la projecció de pel·lícules d'anime diumenge fins a un concert experimental de fusió de diferents artistes dimarts. Qui vulgui conèixer més l'època en què va viure Shizuko i també la seva història, el dilluns 26 de gener a les 20 h en parlarà l'editor de Lapislàtzuli sota el títol La veu rebel del haiku, acompanyat d'una lectura dels seus textos. I el dijous 29 hi haurà un debat obert sobre la dona al Japó. Perquè malgrat que Shizuko va ser una veu que es va apagar fa gairebé 125 anys, per al Pepe Sales "el seu missatge i reivindicació" té més vigència que mai.