Llegim  /  Actualitat 22/04/2022

Senzill, de format curt i d'un erotisme esmolat: per què els poetes joves llegeixen Gabriel Ferrater?

Autors com Pol Guasch, Glòria Coll Domingo i Raquel Santanera expliquen què els atrau de l'escriptor

4 min
Eduard Escoffet, Glòria Coll Domingo, Josep Pedrals i Pol Guasch
Dossier Sant Jordi 2022: 100 anys de Ferrater i Fuster Desplega
1
"Sorprèn que un poeta de l'amor com Ferrater no tingués cap parella fins gairebé els 40 anys"
2
Els llibres que Joan Fuster t'hauria regalat per Sant Jordi
3
Senzill, de format curt i d'un erotisme esmolat: per què els poetes joves llegeixen Gabriel Ferrater?
4
"Quan a un escriptor li posen bombes, alguna cosa interessant passa amb els seus llibres"
5
Per incòmode, inquietant i per l'ennuegament amb unes serradures: els motius pels quals els joves llegeixen poc Joan Fuster
6
Els llibres que Gabriel Ferrater t'hauria regalat (o prohibit) per Sant Jordi
7
El Fuster redescobridor d’un país i uns països
8
De la Reus bombardejada al Londres dels anys 60: la vida de Gabriel Ferrater en 8 ciutats
9
Joan Fuster, entre Cioran i Groucho Marx
10
Gabriel Ferrater en deu idees
11
Gabriel Ferrater, traductor per necessitat
12
“I morir deu ser deixar d’escriure”
13
Joan Fuster en 10 aforismes
14
Joan Fuster segons els grans noms del món cultural català
15
Joan Fuster: la vocació de pensar
16
L’intel·lectual del prostíbul
17
El traductor que feia espòilers als pròlegs dels llibres
18
Com es guanyava la vida Ferrater?
19
Fent un article al dia (i molts en castellà): així es guanyava la vida Joan Fuster
20
El dia que Lou Reed va recitar Ferrater a Nova York
21
El sentit d'una vida
22
Ruta literària pel poble de Joan Fuster
23
Gabriel Ferrater, el poeta que va deixar la poesia

"Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit"

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988). Autora de Retorn (Godall, 2017) i Territori inhabitable (Edicions de la UAB, 2015)

"El vaig descobrir de joveneta amb la MOLC i em va captivar. Primer, per com tractava la llengua, amb cruesa, gairebé crueltat. Agafa les paraules i les treu de lloc, fa servir expressions i girs lingüístics que prenen una força excepcional. Per a mi, hi havia estranyament i familiaritat, perquè jo soc de Riudoms i també em ressonava a la llengua de casa. Segon, per les temàtiques. M'eren properes, per la cosa més material d'acostar-se al món. Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit, com el final de la festa de Però non mi destar. Les relacions afectives i sexuals amb dones també tenen el punt de vista inesperat, no són convencionals, però són properes i també poden ser críptiques. A Ferrater mai l'he deixat de llegir, com un sol llibre: t'hi sents reflectit i a la vegada hi ha moltes coses que no comprens i hi vols seguir batallant. La meva generació de poetes se centra en el cos i Ferrater va ser molt corpori, va posar les relacions sensibles a un nivell que pocs havien fet".

"Ferrater és un lloc on tornar per no desorientar-me del camí"

Pol Guasch (Tarragona, 1997). Autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Tanta gana (LaBreu, 2018)

"El primer poema del meu primer llibre publicat és una reescriptura d'Ídols de Ferrater. Però si m'ha influït i hi torno sovint és per la seva idea de poètica. Hi he trobat una reflexió i un intent d'anomenar el fet d'escriure poesia, el sentit i la intenció poètica. Un vers només és vers quan sap bé per què s'escriu i a qui és que vol parlar: aquesta és una idea molt ferrateriana que es destil·la del Poema inacabat que surt a Teoria dels cossos. Com Marçal i Vinyoli, Ferrater és un lloc on tornar per entendre la intenció poètica en moments de preguntar-me per què seguir escrivint, per no desorientar-me de quin és el camí o el motiu de l'escriptura poètica. Ferrater diu que els poetes menteixen i tota la seva escriptura és com la poesia de l'experiència però revisitada a través de la mentida, ficcionalitzada i distorsionada; això trobo que és molt interessant. I a mi, que m'agraden molt les cartes d'escriptors, em va agradar trobar les cartes de Ferrater a Helena Valentí: és difícil no pensar que és part de la seva obra, perquè tenen una estètica i una intenció poètica".

El poeta i novel·lista Pol Guasch

"La seva mirada literària és molt rigorosa i alhora heterodoxa"

Eduard Escoffet (Barcelona, 1979). Autor de Plançó (Fonoll, 2021), director del Poesia i + i músic a Barba Corsini

"M'agrada que tingui una obra curta, concentrada i molt meditada. No és com Joan Brossa , que jugava a acumular amb una obra ingent. Ferrater és més accessible perquè l'obra completa és un volum; trobo que resumir una constel·lació amb uns pocs poemes fa atractiu un autor. I m'agrada molt el Ferrater pensador de la literatura o crític literari. Té capacitat de lligar autors d'èpoques diferents i ell mateix es considera hereu de Josep Carner . Té una mirada molt rigorosa i alhora heterodoxa de la literatura. Va ser algú que em va obrir la mirada. És un gran autor però a mi em va anar molt bé també com a lector i em sobta que sigui poc present en el debat poètic actual tenint en compte la seva modernitat. Potser es llegeix Marçal i Vinyoli, mentre que Ferrater està oblidat i, en canvi, té molt a dir. Té molta modernitat i poca devoció".

"Té un punt d'imant molt fort, i necessites tornar-hi"

Raquel Santanera (Manlleu, 1991). Autora de De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (2018, El Gall) i Reina de rates: crònica d’una època (Pagès, 2021)

"Vaig anar a una llibreria de vell i el vaig agafar sense expectatives, i em va absorbir moltíssim. Hi ha poetes que els llegeixes i prou, i n'hi ha que els incorpores, que et queden, pel que sigui: perquè et xoquen, per aquest erotisme esmolat dins la quotidianitat, per les imatges, per la tria de paraules, que t'enganxen, t'hi fixes, fa dentetes. Ferrater és l'únic referent explícit que hi ha al meu primer poemari publicat, Teologia poètica d’un sol ús (Viena, 2015) [hi ha una citació de Tro vos mi siatz renduda, manlleva uns versos d'A través dels temperaments i fa una picada d'ullet a Mecànica terrestre]. I no puc dir fins a quin punt l'he arrossegat en els altres dos llibres que he escrit. Té una manera molt seva, molt idiosincràtica, de l'escriptura, que ha fet escola. Té un punt d'imant molt fort, i necessites tornar-hi, perquè t'embadaleix. Per a la meva generació és una aigua subterrània, em nego a creure que no sigui present: es llegeix amb la llum tènue però tothom l'acaba llegint. Només perquè amb tres poemaris ha causat un gran impacte ja val la pena llegir-lo: és que va marcar una traça diferent".

La poeta manlleuenca Raquel Santanera

"Té una manera d'escriure que no ha caducat"

Josep Pedrals (Barcelona, 1979). Autor del Joc del penjat (AnimaLlibres, 2022) i Els límits del Quim Porta (Alabatre, 2018) i director del festival Barcelona Poesia

"Té una manera d'escriure que no ha caducat, té una senzillesa i un català que sona perfectament contemporani; això tampoc no és un mèrit en si mateix però sí que fa més fàcil entrar-hi per al lector d'avui. Val la pena llegir-lo per una qüestió d'estètica de fons: per la manera de mirar-se la vida i el que hi ha. No segueix uns cànons sinó que es mira la tradició a la seva manera, i això el fa molt interessant i únic, tant en la seva l'època com ara. Em resulten molt punyents algunes coses que diu. Hi ha poemes molt bèsties i n'hi ha de molt delicats. M'agrada més el Ferrater de temes literaris –tipus El lector, Els aristòcrates i Començaments...– i el de tema amorós, quan el tracta de manera d'estar per casa i no es posa exageradament lític –tipus El posseït–".

Dossier Sant Jordi 2022: 100 anys de Ferrater i Fuster
Vés a l’ÍNDEX
stats