Barcelona"Com pot ser que, sent les deu del matí d'un dia laborable, el passeig de Gràcia ja estigui així de ple? És que no hi ha ningú treballant, a Barcelona?", es demanava una dona amb les mans al cap, a prop de la Casa Batlló, que com cada any tenia la façana decorada amb centenars de roses d'un vermell esclatant. La resposta era senzilla: tornava a ser Sant Jordi, una diada en què tothom, per poc que pugui, necessita sortir al carrer a passejar i a buscar llibres i roses, dos símbols potents per mostrar fidelitat a la cultura i l'amor.

La diada d'enguany partia d'una situació menys favorable que la de l'any passat: en comptes de caure en diumenge era dimarts, les temperatures eren més baixes que de costum i els xàfecs de dilluns podien repetir-se, segons la previsió meteorològica. A Barcelona, tret de quatre gotes que han caigut a l'hora de dinar –durant la pausa en què autors, llibreters i editors recuperen forces–, el temps ha aguantat durant tot el dia, fet que ha permès que les vendes s'acostin al rècord de l'any passat, en què es van facturar 23,6 milions d'euros i es van vendre 1,87 milions d'exemplars de 60.000 títols diferents.

De Lev Tolstoi a Joana Marcús

Sant Jordi és una festa en què la presència dels autors és un ham llaminer per a molts dels passejants, però són molts els lectors que hi compren traduccions. "Acabem de reeditar Guerra i pau, de Lev Tolstoi, traduït per Judit Díaz Barneda –explicava Josep Cots, d'Edicions de 1984–. N'hem venut més de 2.000 des de Nadal. Poca broma". Entre les traduccions més sol·licitades de la diada hi ha hagut Un animal salvatge, de Joël Dicker (trad. d'Imma Falcó) i la sèrie de sis novel·les Blackwater, de Michael McDowell, traduïdes per Anna Llisterri i publicades per Blackie Books: en tres mesos han superat els 115.000 exemplars venuts i s'han convertit en un dels fenòmens de la temporada. Editorials com Adesiara, Flâneur i Lleonard Muntaner tenen catàlegs exquisits en què abunden les traduccions, i nous projectes com La Segona Perifèria han aconseguit que el seu best-seller sigui una biografia escrita fa gairebé 100 anys, Maria Antonieta, de Stefan Zweig (trad. Ramon Farrés).

Una de les sorpreses d'enguany ha sigut el debut com a novel·lista de Ramon Gener, últim premi Ramon Llull amb Història d'un piano (Columna). El músic i narrador no només s'ha fet un fart de signar i vendre llibres, sinó que ha arribat a interpretar –sense afinar gaire– Let it be al jardí del Palau Robert. Al centre de la ciutat, les cues per Irene Solà, Eva Baltasar, Milena Busquets i Javier Castillo eren tan llargues que desanimaven alguns compradors. En el cas de la supervendes de young adult Joana Marcús, tot i allunyar-se de l'Eixample –ha estat només a les Glòries i a la Biblioteca García Márquez–, havia exhaurit tots els tiquets per a les signatures des de feia dos dies. Unes hores abans de Sant Jordi, Marcús escrivia aquest missatge a Twitter: "He tingut un dia de kk, així que m'he posat cute i he anat a prendre alguna cosa amb amigues. Ja tic millor. La vida és maca, chiques, ara vaig a escriure coses".

Jordi Puntí, guanyador de l'últim Sant Jordi, s'ha dedicat a repartir confeti –en honor al títol de la seva última novel·la– a les desenes de lectors que li han demanat que els signés la seva antibiografia del músic Xavier Cugat. "Des que vaig guanyar el Sant Jordi, el confeti m'ha acompanyat arreu –deia–. L'únic lloc on no m'han deixat tirar-ne va ser al Palau de la Generalitat, on vaig fer, amb Clara Queraltó [guanyadora de l'últim premi Llibres Anagrama], un discurs la setmana passada. Com que em van dir que per qüestions de protocol no podia tirar-ne, vaig fer-ho imaginàriament, i vaig dir als assistents que només els escollits podrien veure'l".

El llibre en català predomina aquest Sant Jordi

Entre els autors que signaven per primera vegada un Sant Jordi hi havia Xavier Pla. El filòleg i professor universitari ha publicat aquesta primavera una monumental biografia dedicada a Josep Pla, Un cor furtiu (Destino). Des de llavors s'ha mantingut durant setmanes en els tres primers llocs de llibres més venuts de no-ficció. "El mèrit no és meu, és sobretot de Josep Pla, que va ser i és un fenomen literari i sociològic –reconeixia a primera hora de la tarda–. I això que és un autor amb moltes coses en contra en els temps actuals, des de la posició franquista a la misogínia, l'antipatia o el fet que no va escriure gairebé cap novel·la".

També Hernán Díaz, autor de Fortuna (Periscopi/Anagrama), vivia el seu primer Sant Jordi. "He viatjat per tot arreu i he estat en moltíssims festivals, però mai he vist una ciutat tan feliçment transformada pels llibres", assegurava. Des de Corea del Sud havia viatjat a Barcelona Wong-Pyung Sohn, que ha aconseguit guanyar-se un públic majoritàriament jove amb Almendra (Temas de Hoy). Dos lectors deien, mentre feien cua a la parada d'Altaïr, que era el seu llibre d'aquest Sant Jordi perquè tracta, "amb molt de gust i tacte, un tema tan poc present en la literatura com és l'autisme".

Aquest era el primer Sant Jordi en què calia pagar –entre 96 i 485 euros– per tenir parada de llibres a les zones professionals. La polèmica ha quedat enrere momentàniament gràcies a la bona afluència de compradors. "Està sent un dia magnífic, i venim d'un cap de setmana que també ha sigut molt bo per a les llibreries", reconeixia Antonio Ramírez, de La Central. Al vespre el Gremi de Llibreters de Catalunya ha fet pública una llista amb "tendències de venda", a l'espera de donar dades més ajustades, en què apareixien, entre els autors més venuts en català, Eva Baltasar, Ramon Gener i Michael McDowell, i en castellà Gabriel García Márquez, Joël Dicker i Eduardo Mendoza. De cada 100 llibres venuts aquesta diada, el 54% eren en català i el 46% han sigut en castellà.

A partir de les nou les parades han anat plegant veles –menys a la Fnac, on Javier Castillo s'ha quedat signant novel·les als fans que encara feien cua: és tradició que sigui així–. A Paral·lel 62 es preparava una última festa de Sant Jordi, convocada per l'editorial Males Herbes. La contrasenya per accedir-hi era una picada d'ullet sorneguera a les imminents eleccions: "Jo també estic a la llista d'Alhora".