MadridDes d'aquest 6 de març tota l'obra de l'escriptor colombià Gabriel García Márquez (1927-2014) està a disposició dels lectors, cosa que deixa "tranquil" el seu fill petit, Gonzalo García Barcha. La confessió de Barcha amaga, en essència, la intenció d'ell i el seu germà gran, Rodrigo García Barcha, de sobreposar la democratització dels textos de qui va ser premi Nobel de literatura l'any 1982 al propi desig seu, en particular respecte a la novel·la pòstuma En agosto nos vemos: "Aquest llibre no serveix. Destruïu-lo", va arribar a dir García Márquez, que era conegut de manera afectuosa amb el sobrenom de Gabo. Aquesta era fins ara l'única obra del colombià que no havia vist la llum. A partir d'aquest dimecres, coincidint amb el seu aniversari, el text es podrà trobar a les llibreries de desenes de països de tot el món després que els seus dos fills, de bracet amb l'editorial Penguin Random House, decidissin tirar endavant la publicació.

"En un acte de traïció [al nostre pare], decidim anteposar el plaer dels seus lectors a totes les altres consideracions. Si ells [els lectors] ho celebren, és possible que el Gabo ens perdoni. Hi confiem", escriuen Rodrigo i Gonzalo al pròleg de la novel·la. Els dos germans també s'aferren al fet que quan el seu pare deia que el llibre no es podia publicar era un moment en què la petjada d'un càncer, però sobretot l'Alzheimer, se n'havien apoderat: "Creiem que, de la mateixa manera que va perdre la capacitat d'escriure i de llegir, potser també va perdre la capacitat de jutjar un llibre. [Al final de la seva vida] era una persona que havia perdut l'enteniment", ha afirmat Rodrigo durant la presentació del llibre a la premsa, aquest dimarts a Madrid.

L'últim llibre "no acabat"

"Qualsevol llibre que no acabava i que no el satisfeia, el destruïa. El fet que en aquest cas [amb la novel·la En agosto nos vemos] no ho fes, es va tornar una mica indesxifrable", ha apuntat el seu fill gran, que alhora ha confirmat que es tracta de l'últim llibre pendent de publicar-se: "Ja no hi ha cap més novel·la misteriosa".

Després de la mort del pare, el text va quedar "segrestat" en un calaix fins que va fer el salt, juntament amb molts altres papers de l'autor, al Harry Ransom Center de la Universitat de Texas. Aleshores, Rodrigo i Gonzalo el van rellegir –també ho van fer acadèmics i crítics literaris a qui se'ls va donar accés, en exclusiva, a aquest material inèdit– i va ser en una d'aquestes relectures que van prendre la decisió definitiva de publicar-lo: "Era millor del que pensàvem i vam decidir que pagava la pena editar-lo", ha explicat Gonzalo.

García Márquez hi va treballar fins que la salut l'hi va permetre. Fruit d'això, no era ni un text "polit" ni "acabat" com altres grans títols seus, com Cien años de soledad i Crónica de una muerte anunciada, han reconegut els fills. Per això ha estat imprescindible el treball d'edició de Cristóbal Pera, que ja havia treballat amb García Márquez quan va publicar les seves memòries. "No s'hi ha afegit res", han volgut deixar clar els fills, que han comparat la feina de Pera amb la d'un arqueòleg. "Era qüestió de recol·lectar els manuscrits que existien i ordenar-los", ha dit Gonzalo.

Una dona protagonista

El resultat de tot plegat és una novel·la de 150 pàgines formada per cinc capítols autònoms que, alhora, formen un tot unitari protagonitzat per Ana Magdalena Bach, una dona gran, culta i elegant que cada estiu viatja al poble on està enterrada la mare i en visita la tomba. Més enllà del que pot semblar una tradició vinculada a la tristesa, la protagonista converteix les visites en una oportunitat per reflexionar sobre el desig, el sexe i l'amor.

"¿Què haurien pensat [els nostres pares] d'això que hem armat? Sempre ens quedarà la curiositat", ha reflexionat Gonzalo en referència a la publicació de la novel·la. Els que sí que tindran l'oportunitat de resoldre la pregunta a partir d'ara seran els lectors.