Barcelona"Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterridor, simplement genial. El millor de tots nosaltres". Aquestes paraules de Stephen King haurien pogut convertir l'autor nord-americà en una celebritat. No va ser el cas, o no ho ha estat fins fa poc. McDowell va escriure desenes de novel·les –moltes de les quals signades amb pseudònim– i va col·laborar en el guió de pel·lícules com Beetlejuice i Malson abans de Nadal. Va morir el 1999, quan només tenia 49 anys. Des de llavors, alguns dels seus llibres s'han reeditat en editorials independents com ara Valancourt Books, Centipede i Felony & Mayhem Press, sempre amb una repercussió més aviat modesta.

La sort de l'obra de Michael McDowell va començar a canviar el 2022. Una petita editorial francesa es va decidir a publicar la novel·la Blackwater en sis lliuraments, un cada mes, tal com havia exigit l'autor el 1983. Era Monsieur Toussaint Louverture, amb seu a Cenon, al costat de Bordeus. "Conec des de fa molt de temps l'editor de Toussaint. Parlem sovint, i un dia em va comentar que havia descobert aquesta novel·la per entregues i que estava preparant un gran llançament –explica Jan Martí, de Blackie Books–. Em va recomanar que la llegís i ens en vam enamorar. No només ens va agradar la novel·la en si, que és boníssima, escrita magistralment i també moderníssima i feminista, sinó el joc que havia proposat l'autor al publicar-la: que sortís en sis volums, un cop al mes". L'èxit que Blackwater ha tingut a França és aclaparador: més de 2 milions d'exemplars venuts de tota la sèrie en una mica menys de dos anys. El 2023, mentre Blackie Books ja preparava les traduccions catalana i castellana dels sis llibres, la saga va aparèixer en italià a la veterana editorial milanesa Neri Pozza, i en només mig any va esgotar disset edicions i se'n van vendre més de 200.000 exemplars.

Sedueix tant a tiktokers com a lectors exigents

Quin és el secret de l'èxit de Blackwater? ¿Que segueix durant 50 anys els avatars d'una família d'un petit poble d'Alabama amb un ritme similar a les millors produccions de Netflix i HBO? ¿Que combina les enveges i conflictes dels seus membres amb la irrupció d'una desconeguda que no triga a mostrar la seva monstruositat? ¿Que és recorreguda per les tensions racials, de classe i de gènere, i que fa bandera del seu posicionament feminista i queer? ¿Hi tenen a veure també les cobertes il·lustrades per Pedro Oyarbide, metal·litzades i amb relleu, que fan pensar en tatuatges resplendents?

Blackie Books publicarà un llibre de la sèrie cada quinze dies, i el projecte culminarà el 17 d'abril, tot just una setmana abans de Sant Jordi. En poc més d'una setmana, de la primera entrega, La riuada, se n'han venut més de 10.000 exemplars. "És increïble com pot ser de transversal el públic d'aquesta novel·la –assegura Jan Martí–. Només amb deu dies a la venda s'ha posat al top dels més venuts, i ens l'hem trobat com a trend de TikTok, en clubs de lectura de senyores, en fils de Twitter de fans del terror i del gènere, hem vist gent llegint-la des del punt de vista feminista i més woke... I abans de tot això havíem tingut una resposta brutal de centenars de llibreters, tant de terror com més literaris, felicitant-nos per publicar-la".

"Des de fa un parell de setmanes, a Instagram em van començar a sortir vídeos de booktubers que recomanaven Blackwater. No havia sentit mai abans el nom de l'autor, i em va cridar l'atenció que destaquessin que era una saga familiar amb tocs de Lovecraft. M'encanta el terror, i la idea de llegir la novel·la per entregues també em va encuriosir", admet l'Albert, que aquesta setmana ha participat en un club de lectura sobre La riuada. "A mi me la va regalar la meva parella, i en un primer moment em va semblar que no m'interessaria, perquè m'agraden llibres com els de Joël Dicker i Camila Läckberg, però quan vaig començar no podia parar de llegir –explica la Rebeca, una altra de les integrants del club–. No sé si va ser per la trama familiar o pels elements de misteri i de terror, però la veritat és que em vaig quedar enganxada".

La dotzena de membres del club de lectura van compartir durant hora i mitja les seves impressions sobre la família Caskey: sobre la poderosa matriarca, la Mary-Love, però també els dos fills, la Sister i l'Oscar, que troba la misteriosa Elinor Dammert en una habitació d'hotel quatre dies després d'una riuada que ha inundat gran part del poble. "A mesura que vas avançant en la saga t'adones que no et pots quedar amb cap personatge: no n'hi ha cap que sigui 100% fiable, tret de l'Elinor –avança Alicia Soler, conductora del club de lectura–. Si l'Elinor és un monstre, hi ha una raó que ho justifica. Quan vaig arribar al final de la sisena part de la novel·la em vaig fer un fart de plorar".

Un viatge fascinant i inquietant

L'Elinor apareix del no-res i, tal com passava amb Teorema, de Pasolini, es dedica a guanyar-se cadascun dels Caskey mentre en paral·lel mostra una estranya afinitat per l'aigua del riu i demostra no només que sap dominar-la sinó també que sap com treure'n partit. El personatge connecta amb éssers fabulosos i llegendaris com les ondines i les dones d'aigua, però McDowell dosifica amb comptagotes els elements sobrenaturals. Un dels punts forts de Blackwater és el dibuix precís de cadascun dels personatges i les tensions que els lliguen i enfronten entre ells. "És un viatge fascinant i inquietant a través de la història d'una família i del seu rerefons històric: el racisme amb la població afroamericana hi és molt present, perquè l'acció comença el 1919, només mig segle després de l'abolició de l'esclavitud", comenta Alicia Soler.

Jan Martí afegeix: "També és la història de dos rius, el Perdido i el Blackwater. És impressionant com aquests rius manen en el destí dels personatges, del poble i de l'Elinor. El podríem comparar amb mil novel·les, des de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, fins a La caiguda de la casa Usher, d'Edgar Allan Poe, o Sempre hem viscut al castell, de Shirley Jackson. Hi ha gent que ho ha comparat amb Lovecraft i amb sèries com Succession i Nissaga de poder". Hi batega, també, la truculència present en alguns autors del sud dels Estats Units, com ara Erskine Caldwell, i les olors fortes que desprenen els contes de Flannery O'Connor i Carson McCullers.

"Michael McDowell era obertament gai, liberal i demòcrata, i això es nota molt a Blackwater, que ressona en nosaltres com si estigués escrita avui –comenta Martí–. Llegim la novel·la pensant en el seu avantguardisme per a aquell temps. És un llibre amb una consciència feminista molt marcada. Sense proclames, però amb una mirada especialment sensible cap als estereotips de gènere". Les dones protagonistes són "descarades, complexes i contradictòries, i de les seves decisions depenen tots els girs de la trama: representen tot el contrari a la imatge de la mestressa de casa de l'època", afegeix. A més, assegura l'editor, "com a autor que pertanyia a la comunitat queer, McDowell tenia sensibilitat cap a la qüestió de la bretxa de gènere, tema que en el seu temps no despertava interès i que avui és al centre del debat polític".

Si Stephen King defensa des de fa dècades l'obra de Michael McDowell, una de les últimes autores que s'hi ha sumat és Mariana Enriquez: "És un geni condemnat a un oblit injust. Ningú com ell és capaç de retratar amb tanta vivesa la perversió dels llaços familiars". Només cal llegir la primera entrega per donar-li la raó.