BarcelonaPrimavera fosca, publicada en alemany l’any 1969, és un relat aterridor on Zürn plasma la solitud i la confusió d’una nena que no entén res del que passa en el seu entorn més immediat. El pare marxa sovint, la mare és freda i passa de tot i el seu germà és un dèspota, un degenerat, un delinqüent, un violador. Ella encara creu en l’amor romàntic i reclama afecte de manera compulsiva, fins al punt que arriba a cridar l’atenció buscant sensacions extremes que la facin sentir viva, desitjada i estimada. Algú que no té cap record agradable de la infantesa és algú incomplet, trencat: si a sobre té el complex d’Electra i està enamorada del seu pare de manera platònica, entra a l’adolescència (l’edat de triar la manera de ser en el món) envoltada d’aberracions. Primavera fosca és el pitjor despertar del desig sexual d’una noia: els primers passos d’un aprenentatge esfereïdor, sense gota d’erotisme, una experiència indigesta i patològica que Zürn detalla sense subterfugis ni eufemismes. Una primavera que no ho és, perquè està tenyida de tragèdia, de perversitat, de turment i de malson. Vivint així la primera sexualitat, només queda la fantasia permanent d’un suïcidi que s’acabarà fent realitat. Pura tragèdia.  

Amb traducció de Núria Molines, estudi biogràfic de Mireia Casanyes-Dalmau i diari de lectura d’Eva Baltasar, l’editorial Wunderkammer publica la seva primera traducció al català. Es tracta de la novel·la Primavera fosca, de l’escriptora provocadora, poeta anagramàtica i pintora automàtica Unica Zürn (Berlín, 1916-París, 1960), reivindicada prèviament per Extinció Edicions a Les trompetes de Jericó. L’erotisme i la transgressió van habitar la infantesa de Zürn a la gran casa familiar de Grünewald a Berlín, tal com es desprèn de la lectura tant de Primavera fosca com de Der mann im Jasmin (L’home gessamí), els dos relats autobiogràfics pòstums en tercera persona que la situen com una autora injustament oblidada de l’avantguarda europea.

El pare absent per motius de feina i la desfilada dels amants de la seva mare per casa eren el pa de cada dia de la petita Unica. Un dia el seu pare va arribar amb una altra dona i van començar a viure tots sota el mateix sostre sense dissimular les seves relacions. Unes noves regles del joc que van alterar la concepció vital d’una escriptora que en les seves dues novel·les més conegudes relata les seves entrades i sortides de l’hospital psiquiàtric al qual la ingressaven per superar les crisis d’esquizofrènia. Admirada per grans artistes del surrealisme, Zürn va acabar amb la seva vida llançant-se des del balcó de casa seva a París quan tenia cinquanta-quatre anys.