BarcelonaA l’estat d'Iowa (Estats Units) hi ha un programa anomenat IWP (Programa Internacional d’Escriptura) que comptava amb un suport federal de certa importància: peccata minuta si es compara amb els negocis de Donald Trump, Elon Musk i tutti quanti. Ara el president del país ha decidit anul·lar aquesta ajuda, i l’IWP haurà de plegar, o fer molt poques coses.

El programa servia per rebre becaris de tot el món que es dediquen a escriure, o que són professors de literatura, i que ara es quedaran a les fosques. És una altra de les ribotejades de Trump, del qual es pot dir sense gaire marge d’error que potser no ha llegit un llibre en tota la vida. Si a aquesta mesura hi sumeu la retallada –o l’extinció– de les beques Fulbright –que a Barcelona gestionava o gestiona CaixaBank, i gràcies a les quals s’han format els últims cinquanta anys centenars d’estudiants catalans–, si encara hi sumeu la supressió dels programes de suport als immigrants i als col·lectius feministes, els programes d’ajuda humanitària (USAID) i l’acomiadament de desenes de milers de clerks del món de l’administració, llavors les mesures que comentem –la de l’IWP només sembla menys lesiva en comparació amb les altres– desemboquen en una purga, de moment sense difunts, semblant a les que, en altres ordres, sempre ha realitzat una dictadura.

Tanmateix, pel que fa a la institució citada, que ho té o ho tenia tot a veure amb les lletres i el nivell cultural dels Estats Units mateixos, la mesura amaga una indiferència clamorosa envers un punt que la dreta del món sencer sempre ha considerat secundari en la marxa d’un estat: llegir, escriure i formar-se en el camp de les humanitats.

El fet que vuitanta milions d’estatunidencs vagin votar a favor d’aquest ésser descerebrat –un cervell buit, llevat d’un raconet fosc que es fa servir per fer diners– demostra fins a quin punt el nivell educatiu dels Estats Units, que ja es trobava sota mínims, queda encara més enfonsat, com qui rebla el clau en la fusta d’una matèria sense ànima.

En certa manera, és una mesura coherent amb una política autoritària, que pensa sostenir-se gràcies a dues coses: l’autoritat dels que manen i la “servitud voluntària” (La Boétie), o la ignorància, dels votants. És difícil que una persona que no sap res de res, ni li interessa saber res, ni forjar-se una opinió sobirana enfront de l’opinió comuna (les “xarxes”) sàpiga destriar quirúrgicament –o dialècticament, o enraonadament– entre un programa de govern i un líder capaços de dignificar un país, i uns altres capaços de portar-lo a la destrucció dels principis fonamentals de la democràcia.