Publica la novel·la 'Mamut'
Llegim  /  Entrevistes 15/02/2022

Eva Baltasar: "¿Prefereixes viure una vida intensa de 30 anys o una d'avorrida de 80?"

5 min
Eva Baltasar, a Barcelona, aquest mes de febrer

BarcelonaQuan Permagel (Club Editor) va arribar a les llibreries fa tot just quatre anys, Eva Baltasar (Barcelona, 1978) ja havia publicat una desena de poemaris. La novel·la va ser un dels fenòmens editorials de la temporada , amb més de 25.000 exemplars venuts només en català i traduïda a l'anglès, el francès i l'italià, entre altres llengües. Dos anys després, Baltasar va repetir l'èxit amb Boulder, que igual que la seva predecessora explicava una temporada decisiva i controvertida en la vida d'una dona. Mamut tanca aquest tríptic amb la història d'una jove doctoranda en sociologia que decideix marxar de Barcelona i instal·lar-se en una casa aïllada enmig de la muntanya, sense cap comoditat, amb la intenció de trobar una forma de vida que l'ompli. A més, la protagonista té l'aspiració de quedar prenyada.

La narradora i protagonista de Mamut és definida com "una dona arcaica atrapada en la vida moderna". Per què?

— És una dona que té un gran instint de viure la vida intensament i decideix marxar a un entorn rural, tot i que podria haver escollit un monestir o fugir enmig del mar. Té necessitat de retrobar-se amb coses de debò, amb una certa autenticitat.

Barcelona no li pot donar això que busca...

— No. Forma part d'un grup de recerca de la Facultat de Sociologia que es dedica a recollir vivències de gent que viu en residències geriàtriques. Quan fa el buidatge de les entrevistes a la plantilla d'Excel s'adona que, en aquest procés, es perd el que dona sentit a la vida.

El seu és un camí de distanciament de la via acadèmica i de la vida urbana. Comença imaginant muntanyes "més buides i més grans" que el Tibidabo i acaba marxant cap allà.

Mamut és una novel·la, però té un origen biogràfic. Jo també vaig necessitar fugir de Barcelona. Tenia 26 anys i una nena petita de dos. Vaig deixar la feina i el pis, les poques relacions que tenia... només calia que tingués una mica de confiança en la vida i fer el pas. Vam marxar a una casa aïllada del Berguedà. Allà em sentia protegida. A la muntanya les relacions són més transparents i directes que a la ciutat. Quan algú ve, ve de cara, no et clavarà un punyal per l'esquena. Si et conformes amb el que tens, la vida és més fàcil, allà.

I més plena?

— Què prefereixes, viure una vida intensa de 30 anys o una d'avorrida de 80? Jo em quedava, i em quedo, amb la primera opció. A la vida no té sentit resignar-se ni resistir: si has de fugir, fes-ho. Sempre que ho he necessitat, me n'he anat.

¿Resistir, a vegades, pot valdre la pena, no?

— Només quan creus que podràs fer un pas en una altra direcció.

¿És una apologia de l'austeritat, aquesta novel·la?

— En tot cas la protagonista és austera, seca i dura, sí. Ha fet el que no fan les altres dones del tríptic. És la que té menys vincles amb ningú. No depèn dels altres, i la seva mirada del món no es construeix a través de la de les amants o de la família, com passava a Permagel, o de la parella, cas de Boulder.

Es necessita ben poc, per viure. Llegint-te ens n'adonem.

— Sí. Oli, farina, quatre queviures, llenya i caliu per fer foc.

¿Les relacions socials estan sobrevalorades?

— La protagonista del llibre considera que ha d'estar sola a la muntanya. No haver de suportar la presència hipòcrita dels altres és un gran què. Se'n va a viure en aquella casa. La comparo amb un mamut perquè un mamut sembla que ho pugui suportar tot, però estava en el punt de mira dels caçadors de l'època, i es va acabar extingint.

La novel·la, en tot cas, no ens parla de la seva extinció, sinó de la possibilitat d'arribar a la plenitud aïllada de la societat.

— Viure a la muntanya és una manera de posar-te a prova. Aprens a sobreviure en aquest entorn hostil a cops, i això et dona satisfacció; també a la protagonista del llibre. A mesura que s'hi acostuma s'adona que la natura no està en contra d'ella, a diferència de la ciutat. La ciutat confabulava per derrotar-la. A la muntanya, lluny de tot, pot créixer.

L'únic vincle que sembla buscar la protagonista és tenir una criatura.

— Ella té el desig biològic de gestar, de fer passar la vida a través seu. Potser té més l'instint reproductiu que la vocació de ser mare. Hi ha un capítol del llibre on explica que les ovelles primípares abandonen les cries després de parir, i que les cabres fan de mares adoptives als xais que acaben de néixer.

La maternitat és un dels fils de les tres novel·les del tríptic.

— Sí. La protagonista de Permagel rebutja tenir fills perquè no vol que la felicitat o infelicitat d'algú depengui d'ella. La seva germana, en canvi, en té perquè toca, de la mateixa manera que també pren ansiolítics perquè molta gent ho fa. A Boulder, l'amor fa que la protagonista comenci a cometre incoherències: ella hauria volgut passar la vida al vaixell, era el seu lloc i ideal al món, però s'instal·la a Islàndia amb la parella per tenir una criatura. Hi ha una gran construcció abans del reflotament.

I a Mamut?

— A Mamut remato el tema.

Deixaràs d'escriure sobre maternitat?

— No tinc previst tornar-hi. És un tema que m'interessa, i que, a més d'aparèixer a les novel·les, el trobem també als poemaris, però n'he parlat tant durant aquests anys que me n'he cansat.

Hem parlat de solitud i aïllament, però a la muntanya, la protagonista de Mamut hi té un veí, el pastor, amb qui tenen una relació. Com la descriuries?

— Laboral i de certa companyia. Quan es veuen parlen, amb el pastor. A mesura que passa el temps, la relació també és de respecte. A vegades només cal que et donin un cop amb una paella al cap perquè les coses siguin fàcils!

El pastor també li proposa que es prostitueixi per ell.

— Gairebé l'única sortida que té el pastor per posar en pràctica l'instint sexual és aquesta. L'home li ofereix diners i ella s'hi avé sense gaires fàstics.

La distància entre la vida i la mort sembla que sigui més curta, a muntanya.

— T'adones que la mort és part de la vida. Un acte molt natural. Quan vaig arribar a la muntanya no tenia gaire idea de res del que hi faria. Era molt urbana. Vaig acabar criant conills i gallines. Hi havia un moment que ponien tants ous que no donava l'abast a menjar-me'ls i vaig pensar que mataria una gallina per aprofitar-ne la carn. Li vaig posar el cap a dins d'un sac i l'hi vaig tallar. Va ser un malson, perquè no havia pensat que s'havia de plomar... A la muntanya no hi ha cap mirada que et jutgi, tret de la teva.

Mamut havia de sortir abans que Boulder. Què va passar?

— Em vaig posar a escriure-la després de Permagel, però n'he fet diverses versions. Quan estava a punt d'acabar-ne una, em devien quedar unes quinze pàgines, vaig tornar a posar-me amb Boulder. Ha acabat sortint última perquè he anat eliminant personatges i situacions. He deixat només els ossos de la novel·la. És l'austeritat que crec que reclamava. No em costa gens llençar esborranys que no funcionen. Ho faig amb tota la naturalitat del món. Mai no pateixo, escrivint. Si ho fes, ho deixaria estar.

¿La gran repercussió que han tingut Permagel i Boulder han coartat la teva llibertat com a narradora?

— Espero que no. Els meus personatges no són models de conducta. Com a lectora m'interessen els personatges que em qüestionen, amb les seves parts bones i també les fosques. Hauríem d'escriure personatges tan humans com sigui possible. Recordo que un dels comentaris que feien als clubs de lectura sobre la protagonista de Boulder era que tenia una mirada masclista sobre les altres dones. Esclar que la tenia! Però no em preocupava, perquè formava part del personatge i l'havia volgut escriure així.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí  per adquirir Mamut a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats