El sociòleg polonès Zygmunt Bauman (1925-2017), inventor del concepte de "modernitat líquida", va tenir una resistència vital d’una solidesa diamantina, de pedra picada. La seva vida va ser extraordinària. A La meva vida en fragments (Arcàdia en català i Paidós en castellà), la seva biògrafa Izabela Wagner recupera íntegres textos inèdits de l’autor sobre la seva infantesa i joventut a la Polònia antisemita d’abans de la invasió nazi i a la Rússia en guerra amb Alemanya. Avui que l’odi a la diferència ha tornat a l’escena mundial amb cruesa i fanfarroneria, el testimoni de Bauman agafa de nou tot el sentit. Què pensaria com a centreeuropeu jueu del que passa a Ucraïna i a Gaza? De Trump, Putin i Netanyahu? Estaria, ben segur, al costat de la llibertat i la decència humanes, tal com resa el Talmud: "Un home ha de ser sempre dels perseguits i no dels perseguidors" i és millor "ser maleït que ser el qui maleeix".

Malgrat ser perseguit de nen per la seva condició de jueu i haver de fugir d’adolescent amb la família durant la invasió nazi, un joveníssim Bauman es va enrolar a l’exèrcit lliure polonès per alliberar la seva contradictòria pàtria. El més polonès era un jueu polonès que, exiliat al país dels sòviets, havia interioritzat la utopia d’una societat igualitària i lliure. Va creure que es podria fer realitat a Polònia, d’on, malgrat el seu compromís amb la reconstrucció, decebut i perseguit, va acabar fugint el 1968, expulsat de la Universitat de Varsòvia i convertit en diana d’una implacable cacera de bruixes. La seva brillant trajectòria acadèmica i assagística va continuar, primer a Tel-Aviv i Haifa i després, durant una allargada i fructífera vellesa, a Leeds.

De la mare, efervescent i vital, va heretar el costum de plantar cara a la realitat; del pare, taciturn, de moral estricta i negat per a la vida pràctica, l’afany intel·lectual. Vivien a Poznan en condicions humils. Va tenir una infància de nen gras i jueu, sense joguines, amb pocs amics: "No anava en bicicleta, no nedava, no anava a patinar. Jugar a pilota ni m’ho plantejava: ningú no m’hauria acceptat com a membre del seu equip". Es dedicava a llegir a la biblioteca del barri. Poznan, escriu, "aconseguí combinar una manca de jueus gairebé total amb els sentiments antisemites més insultants [...] va esdevenir el motor i el bastió de Democràcia Nacional", la dreta nacionalista. El primer dia d’institut li va caure al damunt "una allau de coces i cops de puny". Era, però, un estudiant brillant... I llavors van arribar els nazis. El mateix dia de la invasió, la família va agafar quatre pertinences i van pujar a un tren sota una pluja de bombes. Fins a entrar a Rússia els va passar de tot.

Al país dels sòviets, durant dos anys i mig, va passar molta fam, "vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana", però va poder seguir estudiant, ara en rus i a la universitat: física i matemàtiques. Fins que va ser acceptat a l’exèrcit polonès impulsat des d’Ucraïna per veterans de la Guerra Civil Espanyola. El dia que van entrar victoriosos a Varsòvia va plorar. Els vint anys següents van ser un lent trànsit de l’esperança a la derrota. Des de la condició de professor de filosofia, li va costar acceptar l’evidència de l’ideal comunista fracassat. "Quina diferència hi ha entre un comunista i una poma? La poma cau quan està madura, el comunista madura un cop ha caigut", fa l’acudit. Anys després, famós i respectat, també marcaria distàncies amb la llibertat capitalista i se seguiria declarant socialista.

La mirada líquida de Bauman va forjar-se a foc lent a través d’uns principis tan sòlids com antidogmàtics, de posar la persona per sobre del sistema i la nació. Lector voraç i addicte, dotat d’una memòria extraordinària i d’una gran capacitat de treball –cada dia s’asseia davant l’ordinador a escriure des de les sis del matí fins al migdia–, els seus records ens serveixen avui com a advertència contra el rumb autoritari i xenòfob que està agafant un món on s’escampen com la pólvora visions fortes, simplistes i maniquees. "Traçar la línia entre el nosaltres i l’ells fa que esborrem la línia entre el bé i el mal".