Hi ha editorials que neixen amb vocació de publicar llibres acabats d’escriure i d’altres que, partint de recuperacions -canòniques o marginals-, aconsegueixen construir també una imatge del present. En un context en què, en els últims deu anys, s’han consolidat nous projectes independents tan diferents com L’Altra, Periscopi, Males Herbes, Comanegra, Blackie Books i Adesiara, l’arribada de dues noves editorials pot sorprendre. ¿Hi ha prou espai per a tothom, al mercat actual? “Penso que, abans de respondre a aquesta pregunta, cal donar-nos una mica de temps -explica David Lloberol des de Palafrugell, seu de Pànic Editors-. En el nostre cas, la intenció és fer tirades petites amb les quals puguem cobrir els costos i guanyar alguna cosa. També ens distribuïm nosaltres mateixos, de moment”. Lloberol creu que dos punts forts per a un nou editor són “la continuïtat” i “la coherència”. Caldria afegir-hi, en el seu cas, la voluntat de publicar llibres que fa anys que troba a faltar en català o que encara són inèdits. Per aquest motiu, els dos títols fundacionals, Les Quimeres i Aurèlia, són del mateix autor, Gérard de Nerval, figura misteriosa, turmentada i d’obra tan exquisida com poc coneguda a Catalunya, i preparen la reedició d’ A repèl, el clàssic decadentista de Joris-Karl Huysmans, i Cançons d’innocència i experiència, de William Blake.

Des de Barcelona, Extinció Edicions acaba de publicar En Joko celebra l’aniversari, de Roland Topor. “El llibre surt ara però fa anys que donem voltes al projecte -explica Aleix Purcet, una de les tres ànimes de l’editorial-. La nostra planificació és més literària que empresarial, perquè, tot i compartir la formació en alguna llicenciatura d’humanitats, cap de nosaltres hi treballa directament: no tenim experiència com a editors, ni a dins del sector cultural, més enllà de la nostra passió, inquietud i interès per la literatura”. Purcet va descobrir l’obra de Topor gràcies a la pel·lícula L’inquilí, de Roman Polanski, basada en una de les seves novel·les més conegudes, publicada en castellà a Valdemar, El quimérico inquilino. “Topor era dibuixant i escriptor, i tant a les seves il·lustracions com als llibres dona una dimensió grotesca i negativa de la condició humana -explica-. No fa alta literatura, però la seva ficció és amena, divertida i jocosa, encara que rere la rialla s’hi amagui alguna cosa terrorífica”.

En Joko celebra el seu aniversari (1969) parteix de l’arribada d’un grup de congressistes adinerats a la ciutat. Per moure’s d’un lloc a l’altre s’enfilen, literalment, al gep dels treballadors, a canvi d’una propina que supera els seus salaris. El protagonista de la novel·la es resisteix en un primer moment a fer el joc als congressistes, però no triga a adonar-se dels beneficis de servir els congressistes. “Sent una forta tendresa per uns congressistes que venen de tan lluny per distribuir generosament el seu or als treballadors -llegim a la novel·la-. Li fa vergonya haver-los jutjat malament al principi. Realment són persones molt importants. Aristòcrates, magistrats o savis atomistes, potser”.

“Volem que el fil conductor del nostre catàleg sigui l’absurdisme existencialista -explica l’editor-. Una de les formes més accentuades de tragèdia es troba en l’humor”. Topor encaixa a Extinció Edicions tant pel “vessant oníric i surrealista” com pel “retrat negre del món laboral”. Han batejat l’editorial amb aquest nom pel “to nihilista dels títols” que volen publicar i aniran aprofundint en el seu gust a un ritme de tres o quatre novetats l’any. “Tenim el segon llibre pràcticament a punt. És una antologia dels relats més coneguts del rus Daniïl Kharms, traduïts per Miquel Cabal”, avança. Kharms és un dels grans referents de la literatura satírica i surrealista de la primera meitat del segle XX, de qui Edicions de 1984 va publicar Petita antologia el 2007. “El tercer llibre serà una novel·la experimental de tall beckettià d’Éric Chevillard”, diu Purcet. El prolífic autor francès serà la primera incorporació viva al catàleg, a la qual se sumarà, poc després, Leonora Carrington, en el seu vessant de narradora. “Entre els nostres referents editorials hi ha Males Herbes, Periscopi i Pepitas de Calabaza -diu Aleix Purcet-. No tanquem la porta a publicar autors catalans, però de moment només fem traduccions perquè, tot i que costen més diners, no exigeixen tantes hores de dedicació”.

Un romàntic obscur

Els dos llibres de Gérard de Nerval (1808-1855) que Pànic rescata de l’oblit són Les Quimeres (1854) i Aurèlia (1855). “Les va traduir Alfred Sargatal, la primera per a Curial [1976] i la segona per a Columna [1985] -diu Lloberol-. Sintetitzen una part de l’esperit de l’editorial, que és posar en circulació llibres de tema esotèric i sobrenatural, amb un punt místic. Amb Aurèlia, Nerval va fundar el poema en prosa, abans i tot que Baudelaire”. L’escriptor francès “va passar amb l’ala arrossegant pel panorama de la literatura francesa de la primera meitat del segle XIX -escriu Joaquim Sala-Sanahuja al pròleg que ha escrit per a la nova edició-. Company d’Alexandre Dumas, d’Arsène Houssaye i de Théophile Gautier, mai no va tenir l’empenta ni l’èxit d’aquests darrers, i es pot dir que sempre va viure [...] de textos que col·locava als diaris i a les revistes, o als escenaris, al grat de l’ocasió i de la necessitat”.

Pànic publica el text en edició bilingüe i amb les notes que Alfred Sargatal (1948-2014) hi va incloure per facilitar la comprensió del text d’un dels grans poetes romàntics francesos: “Sovint en l’ésser obscur habita un Déu ocult”, escriu en un dels Versos daurats ; al sonet A Madame Sand afirma la voluntat de relligar passat i present, que es fa palesa en gran part dels poemes (“Jo que soldo el meu vers al teu vers d’altre temps”).