20 novetats de còmic en català per regalar aquest Sant Jordi

BarcelonaSant Jordi és un bon indicador per mesurar fins a on arriba l'embranzida del còmic en català dels últims anys. El 2024, el còmic va representar un 7% de les vendes totals de llibres en català per Sant Jordi, un increment de gairebé dos punts percentuals respecte a les xifres de l'any anterior (5,2%). I el creixement de les vendes coincideix amb una oferta cada vegada més nombrosa i rica pel que fa a gèneres i estils. L'ARA fa una tria de vint novetats dels últims mesos que inclou còmic infantil, periodístic, humor, manga, aventura i autobiografia.

Un món postapocalíptic a l'estil Mad Max és l'inesperat escenari d'un dels còmics juvenils de la temporada. Heura recull la historieta El pla (premi Cavall Fort 2020) i les pàgines publicades a Cavall Fort entre 2022 i 2024 d'aquesta sèrie sobre una nena supervivent de l'apocalipsi i els seus amics, una aventura distòpica i amb moments foscos, però alhora sensible, lluminosa i divertida. Amb un dibuix extraordinari de la barcelonina Màriam Ben-Arab i guions de l'alemany Volker Schmitt, la veritable distopia seria que Heura no acabi sent un dels llibres juvenils més venuts d'aquest Sant Jordi.

Divendres cuscús. Alger 1993 captura la felicitat i la incertesa de criar-se a l'Alger dels anys 80 i principis dels 90 sent fill de mare catalana i pare algerià i el trasbals de veure com el teu món de jocs i aventures infantils al barri de Ben Omar és destruït per l'arribada de l'integrisme islàmic i els primers combats d'una incipient guerra civil. El músic Yacine Belahcene, ex de Cheb Balowski i altres grups, debuta amb peu ferm en el còmic amb l'ajut als guions del seu company d'aventures musicals Santi Eizaguirre i els magnífics dibuixos de Cristina Bueno.

Sí, també hi ha fanzins en català, i prou brillants. "Vet aquí un noi a qui li agradava fer acudits sobre l'Holocaust" és el provocador inici de Si això és un acudit, i el noi en qüestió era el guionista Joan Ferrús, que torna a fer equip amb la dibuixant Camille Vannier –són els autors d'una de les millors historietes de Vinyetari 5i de la sèrie de l'ARA La meva nòvia és lo pitjor– per reflexionar amb ironia i lucidesa sobre els límits de l'humor i les dinàmiques de parella. Una historieta hilarant que ho té tot: l'expressivitat maníaca dels dibuixos de Vannier, un gir inesperat i un final digne de Larry David. Es pot adquirir a la web de Camille Vannier o a la Llibreria Finestres.

En un poble qualsevol del Baix Llobregat, Li dèiem Bebeto recrea els estius de la infància i primera adolescència del Carlos, les tardes eternes seguint les gestes d'Indurain per la tele o jugant a futbol a les pistes de ciment del barri. Amb un domini aclaparador de la narració visual i una prosa madura, Javi Rey firma un preciós relat d'iniciació a la maduresa travessat per la nostàlgia i les ferides mai tancades dels primers amors i les primeres pèrdues. Sens dubte, un dels còmics de l'any.

Oportuna reedició –per primera vegada en català– del clàssic fundacional del còmic periodístic. A principis dels 90, Joe Sacco va viatjar als territoris ocupats de Palestina per documentar l'experiència dels seus habitants durant la primera Intifada. "La meva idea no era fer un llibre objectiu sinó honest", assegura Sacco al pròleg d'una obra clau per entendre l'evolució del còmic en les últimes dècades. L'edició inclou textos d'Edward Said, extractes dels quaderns de treball de Sacco, esbossos i més materials documentals.

En el Premi Finestres 2024, una treballadora racialitzada d'una gran corporació és objecte d'una forma especialment hipòcrita de violència quan una mala olor s'escampa per les oficines de l'empresa. Nadia Hafid, que va dibuixar la portada de l'última edició de l'ARA del Còmic, retrata a Mala olor el racisme i la compulsió homogeneïtzadora del món empresarial amb el seu estil sintètic de línies minimalistes, un dibuix que experimenta amb el llenguatge del còmic per mirar de cara un tema incòmode.

El fenomen del còmic italià modern para atenció en el seu nou còmic a la relació amb el seu pare i explora la cadena de traumes heretats pels homes de la seva família. L'humor constant no rebaixa l'emotivitat d'aquesta reflexió en primera persona sobre la paternitat que, en un original exercici de la traducció al català, transforma la llengua vèneta que parlen els habitants de les Dolomites –regió italiana d'on ve la família de Zerocalcare– en el dialecte pallarès del català, una solució creativa i coherent.

Tancat a casa amb la família pel confinament de la covid, Charles Berberian (Señor Jean) evoca la seva adolescència al Líban del 1975, quan l’esclat de la guerra civil va destruir qualsevol normalitat. Una educació oriental recorda els dies en què les vinyetes de Blueberry i Astèrix servien de fràgil escut contra la immisericorde realitat d’una societat en descomposició. Enmig de la turbulenta geopolítica actual, l'àlbum resulta d'allò més oportú i dialoga meravellosament amb una altra novetat d'aquests mesos, Divendres cuscús. Alger 1993.

Trobadors, encanteris, reis desapareguts i bruixes campen pel món de La maledicció de Castelmaure, en què Lewis Trondheim invoca l’esperit fantàstic de La mazmorra amb la complicitat dels dibuixos d’un Alfred que, excepcional, aparca la seva finesa habitual per exhibir un dibuix més juganer i directe en sintonia amb el guió entremaliat de Trondheim. Trepidant i absorbent, és un còmic del qual pot gaudir sense problemes un lector juvenil, però que també deixa la porta oberta de bat a bat al lector adult amb criteri i sentit de la meravella.

Es publica en català per primera vegada Nausicaä i la Vall del Vent, el manga que Hayao Miyazaki va serialitzar –amb interrupcions diverses– des del 1982 fins al 1994 a la revista Animage i que el 1984 (una dècada abans de completar-lo) va inspirar l'anime homònim, l'èxit del qual va permetre fundar l'estudi Ghibli. En aquesta aventura postapocalíptica, una princesa guerrera mira de sobreviure a la contaminació d'un bosc micòtic que ha cobert la Terra. Una adquisició obligada per als fans de Miyazaki i Ghibli.

Liv Strömquist retrata la cultura de l'autoajuda que encarnen influencers, gurus i experts diversos que fan negoci amb els consells a través de les xarxes socials. Amb un estil que barreja alegrement l'humor i la cita acadèmica (de referents com Zygmunt Bauman, Byung-Chul Han, Eva Illouz i Slavoj Zizek), el nou assaig gràfic de l'autora sueca torna a exhibir els seus dots per analitzar la societat contemporània amb les armes del còmic de no-ficció.

El cinquè volum de l'antologia Vinyetari recull les millors historietes presentades a la 5a edició del Premi ARA de Còmic, encapçalades per Indis de Barcelona, l'al·legat antiracista d'Ed Carosia i Lluc Silvestre que va guanyar el concurs organitzat per l'ARA. Les onze historietes de Vinyetari 5 mostren que el nou còmic de no-ficció en català pren formes d'allò més diverses: una crònica delirant d’una visita a Montserrat en companyia d’Oriol Junqueras, la reflexió íntima sobre la mort d’un pare, la denúncia de les condicions de la institució franquista per a la “protecció de la dona” o el record del mestre del còmic underground Calonge, etc.

La canadenca Kate Beaton va guanyar el premi a la millor obra d’autoria estrangera del Comic Barcelona del 2024 amb Patos, una crònica punyent en primera persona dels anys en què va treballar en les arenes petrolieres d’Alberta, però té una obra paral·lela com a autora infantil. La tauroneta, a mig camí entre el llenguatge del còmic i el del conte, és una història amb encant i trempera protagonitzada per un híbrid de tauró i nena humana que vol venjar-se del capità d'un vaixell pesquer que la va capturar.

Les memòries dibuixades de Joan Escandell (Eivissa, 1937) arrenquen a l'Eivissa de postguerra, la dels estius nedant a sa Penya o navegant amb barca, i recorren la segona meitat del segle XX i part del XXI amb l'amor pels còmics com a fil conductor. Amb l'ajut al guió de Joan Miquel Morey, el dibuixant d'Antares recorda els seus anys a Bruguera, però també com va reinventar el seu estil per treballar en el mercat estranger a partir dels 80. Premi Ciutat de Palma 2023, el relat d'Escandell és un testimoni valuós d'una generació i una manera d'entendre el còmic quasi desapareguda.

Com explica Toni Benages al pròleg, l'esperit de les revistes de ciència-ficció i terror dels anys 80 plana sobre les historietes fantàstiques d'Esqueixos, que l'autor adapta a partir de contes publicats en antologies de l'editorial Males Herbes per Elisenda Solsona, Ferran Garcia, Eva Espinosa, Carme Torras i Roser Cabré-Verdiell. Hi ha molt d'amor pel gènere en les pàgines d'Esquetxos, que es mou amb naturalitat entre el folk horror, el malson al·lucinat i la reinvenció de la licantropia.

La versió més insòlita i delirant de l'Orlando de Virginia Woolf és la primera referència de la col·lecció de còmic en català La rectificadora, de l'editorial La Topera. A partir dels seus records de la novel·la original i amb un sentit de l'humor tan fi com el seu traç minimalista, Delphine Panique reimagina Orlando com el viatge iniciàtic d'un poeta queer a la cort del rei, una aventura sensual i literària plena de troballes expressives.

Amb una deliciosa barreja de mordacitat i tendresa, Magali Le Huche adapta la novel·la de Clémentine Beauvais sobre tres adolescents humiliades a les xarxes que emprenen un viatge amb bicicleta a París per colar-se en una festa als jardins de l'Elisi. La lluminosa vivacitat del dibuix de Le Huche –reminiscent de companyes de generació com Catherine Meurisse i Aude Picault– i el seu humor sense condescendència es conjuguen per donar forma a una de les novel·les gràfiques juvenils de l'any, justament premiada al Festival d'Angulema.

El mite de l'enfrontament entre Sant Antoni i els dimonis que inspira les festes tradicionals mallorquines arriba per primera vegada al còmic de la mà d'Alex Fito, que passa el folklore pel sedàs de la modernitat gràfica: sense diàleg i amb un dibuix icònic de colors llampants, Les aventures de Sant Antoni: Què redimonis? és com un manga shonen somiat per Chris Ware, còmic pur que s'acosta més a l'abstracció dels dibuixos animats de l'UPA que a les il·lustracions dels contes infantils. I, tanmateix, pensat per a nens i nenes de totes les edats.

L'editorial Amaníaco ha fet realitat l'últim desig del mític dibuixant Julio Ribera: que la seva autobiografia en vinyetes fos publicada en català. Inèdita a casa nostra, l'obra recull els tres àlbums de memòries del coautor d'El vagabund dels llimbs –una de les sagues de ciència-ficció més populars a França– i repassa la trajectòria vital i professional de Ribera des dels començaments en el còmic i el jazz (va tocar amb Tete Montoliu) i el posterior exili i consagració artística a França. L'edició es complementa amb dibuixos originals, fotografies i homenatges d'autors amics.

L'obra guanyadora del Premi Carnet Jove 2024 és aquesta peripècia esbojarrada en què la rutina de l'estiu es trenca quan uns nens descobreixen unes granotes màgiques. Amb el traç viu i dinàmic de la jove promesa Júlia Rubau, El misteri de la geoda rosada ofereix una aventura tocada per la nostàlgia per les històries que inventem de petits quan juguem amb els amics.