BarcelonaLluc Silvestre (Barcelona, 1973) i Ed Carosia (Buenos Aires, 1971) es van presentar el 2020 a la primera edició del Premi ARA de Còmic. Cinc edicions després hi han tornat, i aquesta vegada han guanyat el concurs que organitza l'ARA. Indis de Barcelona, amb guió de Silvestre i dibuixos de Carosia, reflexiona sobre els prejudicis que els catalans projectem sobre els migrants llatinoamericans i, mentre un pare i el seu fill passegen per la Rambla, revisa en clau crítica el passat colonial del país. La historieta es publicarà a finals de febrer dins el recull de les millors historietes del Premi ARA de Còmic, Vinyetari 5, que editarà Finestres.

Com vau començar a fer còmics plegats?

— Lluc Silvestre: Ens vam conèixer perquè els nostres fills comparteixen escola, la Mar Nova de Premià de Mar. Vam formar un grup de pares i mares perquè ens volien tancar l’escola, però no ho van aconseguir. Així va néixer la nostra amistat. I com que l'Ed era l’únic dibuixant de còmic que jo coneixia, vaig proposar-li fer un còmic junts.

— Ed Carosia: Em va dir que tenia una idea, me la va explicar i em va entusiasmar. Em vaig dir: per què no?

El vostre primer còmic llarg és Un os al Marroc (Andana), sobre el voluntariat del Lluc al festival Visa for Music de Rabat. Però la primera historieta que publiqueu és al primer Vinyetari.

— LL.S.: Sí. El guió d’Un os al Marroc tenia diverses introduccions, petites històries independents, i una era sobre un viatge que vaig fer a Beirut que funcionava de manera independent. Ens vam presentar al Premi ARA amb aquella historieta curta [Beirut, més enllà de la música] i ens van seleccionar al primer Vinyetari. Això ens va permetre tenir alguna cosa publicada per ensenyar als editors i ens va ajudar a fer el següent pas.

Quatre anys després torneu a presentar-vos al Premi ARA i aquest cop el guanyeu. Com va sorgir Indis de Barcelona?

— LL.S.: Neix d’una conversa real amb el meu fill adolescent, que un dia va fer uns comentaris racistes. Jo vaig intentar explicar-li que allò no estava bé, però ell no veia el problema de fer servir expressions com panchitos, i em vaig adonar que hi havia una feina per fer. L’altra font d'inspiració és la visió que tenim de nosaltres mateixos i la que tenen des de fora, que es veu per exemple en el Manuel de la sèrie Hotel Fawlty, un personatge una mica curt de gambals que en català es va doblar amb accent mexicà però que en realitat era de Barcelona.

Ed, tu ets un argentí que ha construït la seva vida a Catalunya. Què et va semblar la proposta del Lluc?

— E.C.: Molt enriquidora, perquè connectava amb les meves arrels i el meu viatge fins aquí, i perquè reflecteix molt bé fets que han succeït molt a prop meu. I em va semblar que podia funcionar molt bé en aquest concurs.

Quan es parla de racisme a Catalunya no s’acostuma a posar el focus en la comunitat llatinoamericana.

— E.C.: Aquí el racisme contra els llatinoamericans és més sotto voce. Avui dia, està molt més present el racisme contra els africans. De fet, jo no he patit episodis de racisme, però sí que els han viscut germans llatinoamericans, sobretot peruans i equatorians que tenien els trets físics més marcats.

Indis de Barcelona no només parla del racisme dels catalans sinó del paper actiu de Catalunya en la colonització d’Amèrica i en el tràfic d’esclaus.

— LL.S.: Això era important, perquè durant molts anys la història que es repetia era que als catalans no ens van deixar comerciar amb Amèrica i, per tant, jo no em sentia al·ludit quan, per exemple, durant un viatge per Xile de jove, em van dir conquistador. I només cal llegir una mica per adonar-te que sí que vam comerciar i sí que vam participar en l’esclavisme, d’aquí la figura dels indians, tota aquesta gent que va anar a Amèrica i van fer fortunes que van finançar obres importants del nostre patrimoni.

El vostre còmic és una carta d’amor a la música catalana d’influència llatina.

— Ll.S.: Posem el focus en la música perquè és l’àmbit en què jo treballo com a gestor cultural i el conec bé, i volia deixar constància de la creativitat que han aportat els artistes que han vingut de Llatinoamèrica, des de Gato Pérez als 80, Professor Angel Dust als 90, Che Sudaka als 2000...

I per què li poseu el títol d’una cançó de Mano Negra, que és un grup francès?

— LL.S.: És pel joc amb la paraula indis, una de les paraules que designen negativament els migrants llatinoamericans i que en el còmic abordem de manera crítica, però contraposat amb els indians que van fer fortuna a Amèrica. I perquè Indis de Barcelona transcorre a la Rambla de Barcelona, com el còmic.

Com va ser dibuixar tots aquesta Barcelona tan emblemàtica de la Rambla?

— E.C.: Al principi no sabia com fer-ho. És un recorregut que he caminat tantes vegades... Però vaig decidir simplificar al màxim els colors i buscar la línia com a base. No volia fer una Barcelona barroca i abarrotada, fugint de la barreja de textures. Línia, color i simplificació, amb un vermell sang que destaca la brutalitat del contingut, el turquesa de la llum de Barcelona i el groc del sol.

A Indis de Barcelona també reflexioneu sobre com els còmics han propagat molts prejudicis i tòpics al llarg de la història.

— LL.S.: Els còmics han sigut transmissors de molts estereotips culturals. Tintín és un pou de tòpics i de racisme. I si et pares a pensar en el que llegíem de petits, que eren històries bèl·liques o de Conan el Bàrbar veus que hi ha molts missatges que tu no hi veies, però que quedaven, i que de grans et semblen animalades. I no com les de Nazario i altres autors de l'underground dels 80, que també eren animalades, però està molt bé que existeixin i no s'han d'amagar.