David Zimmerman, un fotògraf parisenc que acaba de trencar amb la parella, és arrossegat pel seu insistent millor amic a una festa de Cap d'Any. La presència de l'ex no fa presagiar una nit memorable, però de sobte descobreix entre els convidats el rostre d’una noia a qui va fotografiar fa mesos: com hipnotitzat, la segueix i, sense intercanviar-hi paraula, fan l’amor apassionadament. L’endemà, al llevar-se a casa, encara atordit, descobreix que el seu cos s’ha transformat en el de la noia i que ella ha desaparegut sense deixar rastre. En un cos estrany, terriblement confós i espantat, el David es fa moltes preguntes. Què ha passat exactament? Qui era la noia? Com pot recuperar el seu cos? I, sobretot, continua sent ell mateix?

L’intercanvi de cossos és un recurs fantàstic que en la ficció s’utilitza sovint amb intenció humorística, però al còmic El caso David Zimmerman (Astiberri, amb traducció de Rubén Lardín), Lucas Harari i el seu germà Arthur (coautor del guió) l’aborden des d’un realisme sense concessions per construir un thriller trepidant i extraordinàriament absorbent. Atrapat en un cos femení, el David es busca literalment a si mateix amb l’esperança de tornar enrere i recuperar el seu cos, una recerca desesperada en què cada nova pista i revelació obre interrogants més inquietants. El misteri és sempre el motor narratiu d’una història que remou la noció mateixa d’alteritat i les zones pantanoses de la identitat, des del gènere a l’herència familiar, i s’instal·la progressivament en el territori del terror existencial, allà on solen situar-se les obres d’autors com ara Charles Burns, Shintaro Kago i, de vegades, Daniel Clowes.

Els dos primers còmics de Lucas Harari, l’inèdit a casa nostra L’aimant (Sarbacane, 2017) i La última rosa del verano (Dolmen, 2022), ja l’assenyalaven com a gran revelació del còmic francès actual, hereu del traç net i precís d’Yves Chaland amb un sentit magistral de la narració gràfica i un talent natural per al thriller. El caso David Zimmerman és la seva obra més fosca i cinematogràfica, amb una atmosfera d’arrel kafkiana que s’estableix visualment a través de l’ús exclusiu de tonalitats fredes de blau i vermell, una elecció cromàtica que ja feia servir a L’aimant.

Amb el nou treball, Harari fa un salt endavant i es revela com un creador de malsons fascinants que reinventa un gènere tan contemporani com el body horror. De fet, no costa gens imaginar el potencial d’aquesta història en mans d’un director com David Cronenberg, que ha fet del cos i la identitat el centre del seu cinema. Tanmateix, serà el mateix coguionista del còmic, el també cineasta i coautor de l’oscaritzat guió d’Anatomia d’una caiguda Arthur Harari, qui l’adaptarà al cinema amb Léa Seydoux i Niels Schneider com a protagonistes.