Certament, el segle XX no és el segle d’Einstein ni de la bomba atòmica, és el segle de les dones. Aquí a Catalunya, el segle XX va ser prolífic en manifestacions feministes, que ens cal conèixer per construir un segle XXI encara més feminista. Sempre que no vulguem perpetuar aquest desgavell que és avui el món.

A la manera de les baules d’una cadena, la catedràtica de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya Pilar Godayol (Manlleu, 1968) –especialista en estudis de gènere i autora, entre d’altres, d'On són les dones? Vides i manifestos– traça ara un recorregut per una dotzena de moments clau del feminisme a Catalunya. Dotze aventures que ens han permès arribar on som ara, ja sigui en forma de persones, de llibres, de revistes, d’editorials o, fins i tot, de fires feministes.

El recorregut de Dones en lluita no comença per la revista del mateix títol –nascuda durant la Transició–, sinó que arrenca a la primeria del segle XX amb la mítica revista Feminal, que va existir per obra i gràcia de Carme Karr, exponent del feminisme burgès. Continua amb la tasca precursora de Francesca Bonnemaison a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona –per on van passar milers de dones joves–, i s’atura en la figura radicalment lliure de l’escriptora Aurora Bertrana, que somniava amb construir una universitat obrera femenina.

Ja a la segona meitat del segle, l’autora destaca la publicació de tres llibres clau: La dona a Catalunya, de la mestra Maria Aurèlia Capmany i dues traduccions, El segon sexe de Simone de Beauvoir i La mística de la feminitat de Betty Friedan. S’esplaia després en les fecundes Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que el maig de 1976 van aplegar quatre mil dones. S'atura, per descomptat, a la revista que dona títol al llibre i a la primera editorial feminista del país, La Sal, edicions de les dones. Acaba a la dècada dels 90 amb tres moments: la Fira Feminista del Llibre que es va celebrar a les Drassanes de Barcelona l’any 1990, l’anàlisi d’un emblemàtic text de Maria-Mercè Marçal en el qual confessa el seu deute amb les mares simbòliques i un record dels vint anys de les citades Jornades, aniversari que va reblar el clau del compromís feminista a casa nostra.

Tot i que sigui un llibre de lectura amena, no espereu una aproximació simplista a aquestes fites, sinó una completa i molt documentada posada en context que ens revela aspectes menys coneguts d’aquest recorregut cap a la consolidació del feminisme a Catalunya. ¿Sabeu que la incipient Biblioteca Popular de la Dona, a banda d’haver estat la primera del món, feia una rifa de figurins els diumenges que tenia molt èxit? Que l’editor Castellet fou el promotor de la traducció al català del llibre de Betty Friedan? Que les primeres Jornades Catalanes de la Dona les va finançar ni més ni menys que Jordi Pujol?

Dones en lluita és una valuosa aproximació a la construcció de la nostra memòria. Jo personalment hauria afegit un tretzè capítol sobre l’associacionisme femení dels anys trenta, encarnat en el Club Femení d’Esports i en el Lyceum Club barceloní, però encara que no els dediqui un apartat sencer, Godayol ja en parla.