Estrangeres a la Guerra Civil: aventureres i compromeses

És sabut que l’experiment de la Segona República va despertar interès fora de les nostres fronteres. Però la Guerra Civil, obra i gràcia dels militars que es van aixecar contra la democràcia el juliol del 1936, va tirar per terra qualsevol ambició revolucionària. Tot i que no ho sabien llavors els que es van llançar a defensar el país del feixisme, fos amb les armes o amb instruments com la ploma o la càmera fotogràfica.

Recordem amb gratitud les Brigades Internacionals, unitats militars formades per voluntaris estrangers d’una cinquantena de països, on també hi havia dones. La historiadora Dolors Marín (l’Hospitalet de Llobregat, 1957) ha publicat Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939), en què rescata tretze estrangeres que van venir a la nostra terra a lluitar, fos com a milicianes al front, a la rereguarda com a infermeres, o bé com a propagandistes, articulistes, fotògrafes... Entre elles, la més coneguda és Emma Goldman, activista lituana que es va dedicar aquí a difondre les idees de l’anarcosocialisme, encara que Marín parla d’anarcofeminisme, perquè aquest recull de vides aventureres i compromeses està escrit amb mirada de gènere.

Ja en els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera, Goldman s’havia passejat pels carrers de Barcelona. Llavors va tractar alguna de les lliurepensadores que l’autora va estudiar a Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils, com Teresa Claramunt. Quan hi va tornar, amb el país ja en flames, va visitar fronts de guerra i va desplegar la seva oratòria gràcies als bons oficis dels traductors. També va visitar les caves Codorníu, que havien estat col·lectivitzades, en companyia d’una nombrosa comitiva internacional.

Mentre la filòsofa parisenca Simone Weil, que havia estiuejat a Sitges amb la seva família, se sumava a la Columna Durruti durant una setmana, tot i la seva fragilitat física, encara que un cop al front d’Aragó la van enviar a la cuina perquè no sabia disparar un màuser ni res semblant, la sofisticada escriptora anglesa Nancy Cunard, model dels fotògrafs surrealistes, travessava la frontera amb un visat de premsa i s’instal·lava a l’Hotel Majestic, on hi havia els corresponsals estrangers. Sobre la guerra, Cunard va escriure cròniques i també alguns poemes.

A Dones de foc hi trobem també les fotògrafes Margaret Michelis, polonesa que abans de la guerra havia treballat per al GATCPAC gràcies a la seva amistat amb l’arquitecte Sert, i l’hongaresa Kati Horna. Totes dues van treballar per al Comitè de Propaganda Exterior de la CNT-FAI. A les seves fotografies trobem la Barcelona del Districte V, el Mercat de la Boqueria i les cupletistes del Paral·lel. Però també retrats de l’estadi de Montjuïc ple a vessar de desplaçats.

Hem d’agrair a l’autora la molta documentació que ha tret a la llum i també la recuperació de dones menys conegudes que les citades, com Mary Low, amiga de Benjamin Péret –el company de la pintora Remedios Varo–, o Mika Feldman, odontòloga i miliciana del POUM. Una bona feina de visibilització i reparació. I un excel·lent complement a Rescatadas del olvido. Tras los pasos de las extranjeras que escribieron sobre España, d'Ana R. Cañil, publicat enguany per Galaxia Gutenberg.