Llegim 27/10/2021

Aurora Bertrana, una ànima lliure fora dels límits

Rata recupera el magnífic llibre de cròniques 'El Marroc sensual'

3 min
El pont portuguès de la ciutat de Fez, al Marroc, a finals de la dècada dels 30

La GarrigaL’escriptora Maria Àngels Anglada va definir Aurora Bertrana (1892-1974) com una “novel·lista que surt dels límits”. És una imatge que tant val per a les seves novel·les –penso en Tres presoners i Entre dos silencis, però segurament també en La ciutat dels joves– com per als seus llibres de cròniques de viatges. L’editorial Rata ha recuperat El Marroc sensual, que va aparèixer originalment el 1936, fruit d’un viatge de tres mesos l’any anterior amb què l'autora va travessar el país de nord a sud, des del protectorat espanyol de l’època, passant pel francès, fins a la “zona insotmesa”. Tot això ho fa sola, per encàrrec del diari La Publicitat, quan ja ha conegut un èxit esclatant amb el primer llibre de viatges, Paradisos oceànics (1930), un periple per la Polinèsia que va exhaurir l’edició en quinze dies. Ja és vista com una intel·lectual moderna. I per això dedica algunes punyaladetes entremaliades al món literari de l’època dins El Marroc sensual. L’actual edició ha fet caure del títol l’adjectiu “fanàtic”, que ara agafa unes altres connotacions.

Bertrana té prop de 43 anys quan fa el viatge al Marroc i, a diferència de Paradisos oceànics, sense el marit. I aquest fet és molt present en el llibre, tant per la seva postura narrativa com per les peripècies que viurà. Al llarg de les cròniques es delecta en la sorpresa que causa una dona sola, es defineix tothora com una “dona lliure” que vol explorar l’ànima de la dona musulmana malgrat les dificultats per accedir-hi i mostra la vigilància a la qual la sotmeten les autoritats colonials o el neguit per uns militars que l’assetgen.

Una cronista sagaç, seductora i poètica

D’aquest llibre sobta gairebé tot, i encara més si mai s’ha llegit Aurora Bertrana: la ironia esmolada, la vivesa i l’agudesa de la manera d’escriure, d’observar i de posar la banya amb insistència allà on altres ja haurien desistit. No s’ha d’oblidar ni l’època ni el context –que marca un determinat llenguatge i una certa distància que ha de salvar el lector– ni, per tant, la gesta que significa aquest llibre. Ella n’és conscient, de la gesta, i del que implica la modernitat que abraça: escriu pensant en el lector que espera les seves cròniques, és sagaç i seductora, de vegades també poètica, utilitza la ironia al servei del ritme i la profunditat del relat, és crítica –començant per ella mateixa, quan se’n fum d’algunes ensarronades que li fan– i exigent amb el material que recopila. Això no impedeix que hi hagi estones o capítols sencers en què la prosa enfarfegui, es torni monòtona per un gust massa barroc o s’entesti en donar detalls que ara semblen buits o innecessaris.

Tot i la irregularitat, probablement inevitable tractant-se de cròniques, val la pena veure com Aurora Bertrana treu el nas per tot arreu. Són memorables les descripcions del teatre àrab, del prostíbul o de l’enterrament d’una santa. Hi ha passatges divertidíssims, com el retrat de costums locals –un àpat amb espetec de rots i budells–, i d’altres de colpidors, com la presó de dones i els palaus amb dones tancades que mai veuran el sol. La part final, de Marràqueix fins a l’Atles, agafa un tremp especial i el capítol “L’hotel ideal” és una peça d’orfebreria, per com l’humor pot fixar realitats. Hi fa evident una mirada neta i personal, que no renuncia a la condició d’occidental però que tampoc és plana ni ensucrada. Més propera als “protegits” que als “protectors”, dedica algunes perles a la matusseria del poder colonial espanyol.

El 1930 el crític Àngel Pons Guitart va dir d’ella: “Aquesta dama està ben lluny de la xocolata amb melindros, i el seu temperament és fort i picant com la mostassa alemanya”. En un país que invariablement es debat entre l’oblit sobtat i la reivindicació fulgurant, com un pèndol que mai para, les reedicions de l’obra de Bertrana fan que no s’admetin més excuses. Avançada al seu temps, va travessar els límits imposats perquè la sabéssim llegir: cal naturalitzar el seu lloc preeminent dins la literatura catalana.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar El Marroc sensual a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats