Jeanette Winterson: "El capitalisme d'avui porta molts infants a l'autolesió i el suïcidi"

BarcelonaEl cervell de Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és tan privilegiat que és capaç de connectar els contes de Les mil i una nits amb els perills de la intel·ligència artificial, la importància de les biblioteques i una lliçó encara vàlida de la psicoanàlisi. "Sense imaginació no hi ha futur —defensa des d'una de les sales de la Universitat Oberta de Catalunya, poc abans de rebre el doctorat honoris causa al conjunt de la seva trajectòria—. Tot el que hem construït i totes les solucions per superar obstacles han vingut de la imaginació. El més important que podem oferir als joves és el superpoder de la imaginació". L'hem de "protegir, honorar i respectar" igual que Aladí fa amb la llàntia màgica que troba a dins d'una cova i que és el punt de partida del nou llibre de l'autora d'Escrit al cos (1994) i Per què ser feliç quan podries ser normal? (2011).

Traduït per Joana Castells Savall i editat a Periscopi, Un Aladí i dues llànties aprofita el conegut recull d'històries orientals per reflexionar sobre com la creativitat és essencial per afrontar un món cada vegada més desigualitari i retrògrad. "Aquells relats m'interessen perquè són molt diferents dels nostres, on ha predominat el camí de l'heroi —diu—. A Les mil i una nits, importa no tant qui ets, sinó com la trobada amb els altres et canvia la vida". Al llibre, tots els personatges —reis, visirs, pescadors i fins i tot genis rabiosos— volen sentir les històries que els altres estan disposades a explicar-los. "Quantes vides s'han malbaratat perquè han quedat atrapades en un relat del qual no són capaços de fugir? —ha demanat—. El relat de la pobresa. El de la immigració. El d'un fill que no se sent estimat per la mare. Sigmund Freud va ser molt intel·ligent quan va anar més enllà de la idea que la història és fixa i no es pot canviar. La psicoanàlisi ens permet adonar-nos de la nostra relació amb els fets i els traumes. És un primer pas per alliberar-nos-en".

Dues opcions: la literatura o el crim

Winterson, que ve d'una família obrera del nord d'Anglaterra, estava destinada a replicar la biografia dels seus pares adoptius. La descoberta de la biblioteca pública d'Accrington li va permetre entrar en contacte amb els milers de tresors en forma de llibre que hi havia i començar un camí que literari que, des de mitjans de la dècada dels 80, l'ha consolidat com una de les escriptores britàniques més audaces i imprevisibles. "Era una nena intel·ligent, però sense les hores que vaig passar en aquella biblioteca ni els llibres que en vaig agafar en préstec no seria aquí —admet—. Segurament m'hauria dedicat al crim, si m'hagués quedat amb la mare biològica que em va donar en adopció. Hauria fet equip amb els meus dos germanastres. A un el van matar traficant, i l'altre va acabar a la presó després d'atracar una oficina de correus. Si jo m'hagués posat al capdavant de la família, hauríem triomfat com a criminals, segurament, i ara jo seria rica".

Tot i l'optimisme tenaç que arrossega des de ben petita, Winterson té una visió molt crítica amb el món actual. "Els talibans continuen reprimint la veu de les dones a l'Afganistan: són capaços de torturar i matar qui sigui per controlar el relat —diu—. Trump també silencia les veus que no li interessen". En relació a la censura de determinats títols en biblioteques nord-americanes, ha afegit que cal deixar de preguntar-se pels continguts d'aquests llibres: "Als repressors els fa por el diàleg íntim que podem establir-hi. Per això el trenquen". També ha tingut paraules crítiques sobre la intel·ligència artificial, que va estudiar a fons a l'assaig 12 bytes. Cómo vivir y amar en el futuro (Lumen, 2021). "És una gran oportunitat per a la humanitat, però es troba a les pitjors mans —diu—. El que està passant ens afecta a tots i hem d'actuar urgentment. Mantenir-nos-en al marge no té cap sentit. El capitalisme d'avui porta molts infants a l'autolesió i el suïcidi. No podem permetre que això continuï passant. És hora de salvar el nostre futur. No hem de deixar que els últims 6.000 anys d'evolució saltin pels aires per culpa de quatre bros de Silicon Valley. A ells potser no els importa la vida dels altres, però a nosaltres sí. I no pensem fer les maletes per marxar a Mart, com pretén fer Elon Musk".