Un milió, han cantat un milió d'euros

BarcelonaSi la samarreta que l’any passat portava el mecenes Sergi Ferrer-Salat a l’entrega dels premis Finestres deia "tax the rich", la que duia aquest any Estefania Rico, directora de les Fundacions Ferrer, deia "silence is complicity". No sentireu mai en cap altre acte cultural, i menys finançat per una farmacèutica, que s’assenyali "unes elits privilegiades impassibles davant del patiment" i es defensi d’una manera tan radical la "redistribució de la riquesa a la societat". Rico diu que el 50% dels beneficis nets de Ferrer Internacional, tot el que no es reinverteix en mantenir l’empresa, se’n va a projectes culturals, socials, esportius i alimentaris: això són 20 milions cada any. Aplaudiments quan recorda que obriran a Gràcia una nova llibreria Finestres Palestina.

Al públic hi ha autors, periodistes, editors i jurats; veig Jordi Puntí, Borja Bagunyà, Anna Ballbona, Laura Fernández, Eugènia Broggi, Miquel Adam, Aniol Rafel, Jordi Rourera, Pema Maymó, David Fernández, Marta Salicrú, Anna Guitart... Som al Conservatori del Liceu, fundació que també presideix Ferrer-Salat, que a més té una fundació musical que beca estudiants, alguns dels quals tocaran avui. Els premis Finestres són els més ben dotats a obra publicada, amb 25.000 euros directes a la butxaca de cada autor. Aquest any han guanyat, en còmic, Encías quemadas, de Natalia Velarde (Reservoir Books), i en còmic infantil o juvenil, Superpatata contra la nanomalicia, d’Artur Laperla (Bang Ediciones). Irene Pujadas s’endú el premi Finestres de narrativa en català per La intrusa (L’Altra), per davant de les novel·les de Jordi Lara i Toni Sala. Silvana Vogt ha guanyat el premi en castellà per El fino arte de crear monstruos (H&O). "Tinc 56 anys i ara sé el que vull ser quan sigui gran", diu en rebre’l. Fins ara no s’havia atrevit a dir que era escriptora, Vogt era la llibretera de Cal Llibreter de Sant Just. Curiosament, va començar a publicar en català: "L’exili era molt dur i vaig triar, més que un país, deixar de parlar la meva llengua –recorda–. Després de 23 anys aquí m’he reconciliat amb el meu país. Pobra Argentina, et perdono!" Irene Pujadas –que veig patir quan m’acosto a parlar amb els seus pares, que avui no passen per la porta– està contenta "que les mandangues que havia estat escrivint sola a casa hagin trobat lectors" i em diu que el xec de Finestres li dona "tranquil·litat i temps".

L’altre premi important de la nit és el premi Finestres de còmic a obra inèdita, que ha recaigut en el referent del còmic queer Sebas Martín, amb un thriller policial que es mou entre dos segles: entre la colla queer dels ambients noucentistes d’Els Refinats (Ismael Smith i companyia) i un assassí en sèrie que en l’actualitat mata utilitzant els premis literaris. La imatge d'un premi literari esclafant editors em fa pensar en la bomba que Aena va deixar caure ahir sobre el sector editorial: neix un nou premi en castellà, d’abast hispanoamericà, per a la millor obra publicada durant l'any i dotat amb un milió d’euros. Han cantat un milió.

Per si no hi havia les aigües prou remogudes amb la nova Nit de les Lletres Catalanes, Aena estén la sorpresa entre el sector, que s’ho mira com una cosa llunyana i irreal mentre piquen canapès increïbles –i això que els escriptors catalans hi poden optar... si estan traduïts al castellà–. "És molt gros. Un milió. Em pregunto a qui se li acut, ho saps? –em demana l’editor Jordi Rourera–. Ahir vaig llegir que Aena ha guanyat més de 2.000 milions d’euros nets". És a dir, el premi és un 0,1% dels seus guanys. Hi ha gent que demana al ChatGPT si Aena és una empresa pública (la resposta: majoritàriament sí), així que és una mica un premi que nos dimos entre todos.

Després de la beca literària de l’Ajuntament de Barcelona per a autors llatinoamericans, després del desembarcament dels Goya a Barcelona i fins i tot de l’anunci de la pel·lícula de Cites en castellà centrada en el dia de Sant Jordi, arribarà el premi Aena en castellà el 8 d’abril. "És delirant. La desproporció és increïble –diu la crítica literària Marina Espasa–. I que l’entreguin a Barcelona abans de Sant Jordi: no calia".