BarcelonaEl sostre de vidre del còmic per a joves comença a trencar-se. Des del 2018 els premis del Comic Barcelona inclouen una categoria dedicada al còmic infantil i juvenil –limitada als autors espanyols–, però aquest any dos títols juvenils han irromput en la categoria dels grans: Snapdragon (Astronave) i Giant days (Fandogamia) estaven nominades a millor obra estrangera. El premi se l'ha endut finalment Piel de hombre (Norma), però les dues nominacions són testimoni de la puixança del còmic per a joves entre els professionals que voten els premis.

El canvi de sensibilitat dels especialistes és només l'última conquesta del còmic infantil i juvenil, que porta una dècada renovant-se i oferint propostes modernes, multiplicant les vendes i arribant a nous públics. Es tracta d'una revolució comparable a la que el còmic adult va viure a principis de segle, quan el boom de la novel·la gràfica va obrir les portes a noves temàtiques i al reconeixement cultural de la historieta, i va incorporar carretades de lectors (i especialment lectores) que no s'havien acostat mai a les vinyetes.

La reina Raina

L'epicentre d'aquesta explosió és als Estats Units, on l'estrella absoluta és Dav Pilkey, que assoleix cinc milions d'exemplars de tirada inicial –la mateixa de l'últim Astèrix per a tot el món– de cada nou àlbum de la sèrie L'home gos, les esbojarrades aventures d'un policia mig home i mig gos que a casa nostra edita Cruïlla. L'altra autora supervendes és Raina Telgemeier: el seu últim còmic, Guts (Coraje en l'edició de Maeva), va ser el llibre més venut als Estats Units la setmana en què es va publicar. Al mercat nord-americà de llibreries generalistes, el còmic infantil ven molt més que els superherois: el primer representa més del 40% del mercat de còmic, mentre que el segon amb prou feines arriba al 10%.

José Antonio Serrano, divulgador especialista en còmic infantil i juvenil, situa els orígens del boom actual en l'interès pel sector d'editors no tradicionals de còmic. “El canvi es comença a gestar quan editorials com Scholastic comencen a publicar en format de llibre còmics infantils i juvenils a principis d'aquest segle, però el punt d'inflexió és segurament l'aparició el 2010 de Sonríe, de Raina Telgemeier, que introdueix l'autobiografia i el costumisme en el gènere infantil, parlant als nens de tu a tu sobre problemàtiques de la seva vida quotidiana”. El lector objectiu són nens entre vuit i dotze anys aproximadament, el que als Estats Units anomenen middle grade.

Sonríe, que explica el viacrucis de dentistes i ortodòncies que va viure l'autora de petita, també denota la importància del protagonisme femení en el nou còmic infantil. Serrano apunta que “els còmics de Telgemeier els poden llegir nens i nenes, però tenen un atractiu especial per a elles, que per fi troben històries amb les quals sentir-se identificades sobre nenes amb problemes similars als seus”. L'èxit de Telgemeier ha obert la porta a moltes altres autores, algunes d'elles clons que imiten el seu estil però la majoria amb talent i personalitat que exploren temàtiques similars com Cece Bell –autora del molt recomanable Supersorda– o Svetlana Chmakova –creadora de Raritos i la seva continuació, Valiente–. El més interessant d'aquest fenomen és que és independent de les sèries i pel·lícules. “Els còmics no deuen el seu èxit a cap adaptació audiovisual –afirma Serrano–. De fet, la majoria estan començant a arribar ara, però a recer de l'èxit de les historietes”.

Mamut, l'editorial de referència

Al mercat espanyol no hi ha un bestseller de còmic infantil capaç d'arrossegar tota la indústria, però sí un fenomen molt singular: el segell català Mamut, una col·lecció d'àlbums per a lectors menuts que ha modernitzat els codis del còmic infantil i juvenil fitxant autors no habituals del gènere i fugint dels missatges moralitzants. “El nostre objectiu és que els nens es diverteixin, que arribin al còmic d'una manera lúdica i prefereixin llegir-lo a mirar una pantalla”, explica Léa Jaillard, una de les editores.

Mamut es va distingir ràpidament de la resta de segells infantils per la frescor dels seus dibuixos, per editar tot el seu catàleg en castellà, francès i català –amb alguns errors de traducció als primers volums que ja s'han corregit en edicions posteriors– i per editar còmics per a primers lectors de tres a cinc anys, gairebé sense text, però essencials per familiaritzar-se amb el llenguatge del còmic i adquirir l'hàbit de lectura. Però la col·lecció va creixent amb els lectors. “També tenim còmics pensats per a lectors de més de sis anys, més de nou i més de dotze, i en cada nova franja canvien els temes, el volum de text i la sofisticació de la narració”, apunta Jaillard.

En una escala més modesta que la de Telgemeier o Pilkey, el bestseller sense discussió de Mamut és Superpatata, el superheroi amb forma de tubercle creat pel barceloní Artur Laperla, que va per l'onzè volum i ven cada any prop de 60.000 exemplars de la sèrie en totes les llengües en què es publica (català, castellà, francès, gallec i eusquera). Com altres autors de la casa, ve del còmic adult –va publicar a El Víbora– i fins i tot té una sèrie eròtica (Melvin), però, com apunta el crític i responsable de premsa de Mamut, Marc Charles, “es planteja les sèries infantils amb la mateixa ambició que els seus còmics adults”. Mig de broma, els responsables de Mamut parlen de “fenomen fan” entre els lectors i Laperla, que té altres sèries infantils (El Fèlix i la Calcita, 4 cobais mutants) i organitza tallers de còmic o per crear superherois a partir d'una patata. “M'encanta el contacte amb els lectors i m'ajuda molt –diu Laperla–. Jo no conec gaires nens de vuit anys, així que els faig moltes preguntes i ells també me'n fan sobre les històries o sobre com dibuixo les històries”. El més divertit, diu Laperla, és que després d'una dècada dibuixant Superpatata, ja hi ha nens de 10 o 12 anys que li comenten: “Jo llegia Superpatata quan era petit”.

Per a tots els gustos

Com als Estats Units, al mercat espanyol també s'ha diversificat l'edició de còmic infantil i juvenil. Les editorials generalistes els incorporen als seus catàlegs i editorials de còmic com Norma, Astiberri i Salamandra Graphic han creat segells específics de còmic per als menuts. “Ara hi ha molts autors de còmic infantil i això fa que hi hagi molta diversitat de temàtiques i enfocaments –apunta Marion Duc, editora de còmic infantil a Astiberri–. Per tant, és més probable que els nens acabin trobant un còmic que s'ajusti a ells”.

En aquest panorama tan efervescent no és estrany que cada cop més autors de còmic adult s'aventurin en el còmic infantil. És el cas d'Álvaro Ortiz, que publica La petita genia i la partida de Shatranj (Astiberri), un conte d'inspiració oriental amb què l'autor de novel·les gràfiques com Rituales o del còmic humorístic El murciélago sale a por birras s'estrena en la historieta per a nens. “Jo havia fet molta il·lustració infantil d'encàrrec, però tenia ganes de fer un projecte més personal”, explica Ortiz, que com Laperla diu que es planteja igual els còmics infantis que els que dibuixa per a lectors adults. “He fet el que m'hauria agradat llegir de petit, una història d'aventures que no infantilitza els personatges ni el lector”, resumeix. Però no perd de vista que els lectors d'avui dia no són com els dels anys 80: “Un nen que ha crescut veient Hora de aventuras té una cultura visual hiperactual i els autors de còmic infantil també tenim influències més variades que abans”.

No només ha canviat el sector editorial i la sensibilitat d'autors i lectors, també la manera com els nens arriben als còmics. “Quan jo era petita llegia els còmics que els meus pares tenien a casa o els de les revistes –assenyala Duc–. Avui dia hi ha poques revistes, però aquesta funció de presentació la fan plataformes online com Webtoon”. Internet és clau en l'ecosistema actual del còmic digital, i fins i tot supervendes com Sonríe o Heartstopper (Grup 62) van néixer com a webcòmics. “Cada cop hi ha més autors de còmic infantil i juvenil que es formen al webcòmic i no a Marvel o DC”, apunta Serrano. Un exemple seria Míriam Bonastre, dibuixant de Pineda de Mar formada a l'Escola Joso que va publicar a Webtoon el còmic Hooky i va rebre 95 milions de visites. L'any passat es va recopilar en llibre als Estats Units amb una tirada inicial de 130.000 exemplars.

Pares lectors de còmics

Els pares d'ara tampoc són els d'abans, i acompanyen de manera activa els nens en les seves tries com a lectors fins que són adolescents i tenen una actitud molt més oberta cap als còmics que la que tenien els seus pares. “És l'efecte novel·la gràfica –resumeix Serrano–. Els adults que valoren el còmic com alguna cosa més que un entreteniment també volen per als seus fills còmics que vagin més enllà, i per sort el mercat els ofereix moltes opcions en aquesta línia, des de Telgemeier fins als còmics no-ficció educatius com El teatre del cos humà (Astronave) o la sèrie Cómics de ciencia (Astronave)”. L'esperança de tots, pares i editors, és que aquestes lectures infantils i apassionades no s'interrompin amb l'adolescència i els nens continuïn llegint còmics de grans. “És possible que en algun moment deixin els còmics, però acabaran tornant –opina Jaillard–. Si n'has llegit de petit, et costarà molt menys tornar a obrir un còmic als 25 anys”.