BarcelonaKeum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) és una de les escriptores i dibuixants de més pes en la literatura de Corea del Sud. Acostumada a treballar amb la realitat, les seves novel·les gràfiques recullen fets i testimonis de moments històrics com amb Herba (Reservoir Books, 2022), en què recollia el testimoni d'una esclava sexual de l'exèrcit japonès, i L'espera (Reservoir Books, 2023), on narrava el drama dels més de 130.000 coreans que van ser separats de les famílies durant la guerra. Ara, Gendry-Kim s'ha cenyit al moment més actual per enviar un missatge de pau entre les dues Corees. L'artista acaba de publicar El meu amic Kim Jong-un (Reservoir Books), amb traducció de Yasmine Bonjoch Luna, un llibre on s'aproxima a la figura del dictador a través d'entrevistes i trobades amb persones que el van conèixer, o que el van tenir a prop. Aprofitant la visita a Barcelona per presentar la novel·la, Keum Suk Gendry-Kim també participa al festival Kosmopolis del CCCB amb una xerrada aquest dijous a la tarda.

L'espurna que va empènyer-la cap a aquest llibre va arribar quan ella vivia a l'illa de Ganghwa, a tocar de la frontera amb Corea del Nord. "Vivia cada dia en constant tensió i nervis. Realment podia veure la divisió física entre les dues Corees. Sentíem els bombardejos simulats, vèiem passar constantment helicòpters de l'exèrcit i, durant un temps, hi havia expansors de so que servien de provocació", recorda Gendry-Kim. La sensació d'una guerra imminent era molt tangible i, per fer-hi front, va decidir escriure i intentar aproximar-se a la figura de Kim Jong-un. Però la tasca no era fàcil, perquè no hi ha gaire informació pública sobre el dictador, ni tampoc testimonis accessibles que puguin parlar-ne de primera mà. "Quan creo m'agrada entrevistar persones que han viscut uns fets per poder-me posar en la seva pell, i també anar als llocs dels quals parlo per poder-los veure amb els meus propis ulls. Però en aquest cas era bastant difícil. És impossible que jo pugui fer una entrevista directa a Kim Jong-un. Vaig buscar persones que el coneixien bé i, dins dels meus límits, vaig poder parlar amb ells", relata.

Veus crítiques i veus amables

La novel·la ressegueix la recerca de Gendry-Kim per trobar-se amb tots aquests testimonis i reflecteix allò que li expliquen, però també allò que no li diuen perquè no poden si no volen posar-se en perill. Un d'ells és un home que va ser amic de Kim Jong-nam, el germanastre de Kim Jong-un que va morir assassinat el 2017 a Malàisia. També aconsegueix trobar-se amb l'expresident sud-coreà Moon Jae-in, que durant el seu mandat va fer alguns passos per acostar les dues Corees. Algunes d'aquestes converses retraten Kim Jong-un de manera amable: hi ha testimonis que el defensen, d'altres que el defineixen com "un polític que dirigeix el país com si fos un entrenador de bàsquet" i d'altres que, en canvi, són molt crítics amb el règim dictatorial. "Per descomptat que Kim Jong-Un és un dictador i que ha matat molta gent. En comptes d'expressar les meves opinions, el que he intentat fer és donar veu a les persones amb qui em vaig entrevistar per mostrar Kim Jong-un sense cap mena de prejudici", assenyala Gendry-Kim.

Per a l'artista, el motor del llibre ha estat "transmetre el missatge que cal una conversa entre les dues Corees per tirar endavant". Malgrat aquesta intenció, quan el llibre es va publicar a Corea del Sud no va ser ben vist. "Vaig rebre molts comentaris d'odi i moltes crítiques. Em van insultar a través de les xarxes socials i a la premsa. Però a poc a poc les opinions van anar canviant i algunes persones també em van dir que havia estat molt valenta en voler aproximar-me a aquesta qüestió des d'un punt de vista diferent", explica Gendry-Kim. L'assignatura pendent, afegeix, seria aconseguir que la novel·la arribi també a Corea del Nord, però ara mateix ella ho veu impossible: "Tot el contingut provinent de Corea del Sud està absolutament prohibit a Corea del Nord".