BarcelonaDurant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit japonès va crear en els territoris ocupats un gran nombre de prostíbuls on milers d'esclaves sexuals –centenars de milers, segons alguns historiadors– eren obligades a prostituir-se amb soldats japonesos. Algunes van arribar enganyades per la promesa d'una feina, d'altres van ser venudes a l'exèrcit per les seves pròpies famílies i n'hi ha que, com la coreana Lee Ok-Sun als 16 anys, van ser raptades i portades fins a un d'aquells centres que de manera eufemística s'anomenaven Cases de Consol. La vida de patiments encadenats d'Ok-Sun –també abans i després de ser esclavitzada– es relata a Hierba (Reservoir Books), la impressionant novel·la gràfica que ha arrasat en les llistes internacionals dels millors còmics de l'any.

La seva autora és la també coreana Keum Suk Gendry-Kim, que després d'entrevistar-se amb Ok-Sun va reconstruir la seva història en un còmic de prop de 500 pàgines. “Volia cridar l'atenció sobre les Dones de Consol, que van patir molt durant la guerra però també després, i no només pel record sinó per l'estigma que arrossegaven –explica la dibuixant–. El que va passar a les Cases de Consol era un tabú, no es podia ni esmentar, i això feia sentir a les víctimes que no eren lliures del tot”. Gendry-Kim va trobar Ok-Sun en una Casa del Compartir, les residències on ara viuen a Corea algunes de les víctimes. “Havia escrit una historieta curta sobre el tema i volia fer-ne una de més llarga sobre una altra víctima, però ella tenia Alzheimer –diu–. I en una visita vaig veure l'àvia Lee llegint els meus còmics, que jo havia deixat abans, i vam començar a parlar”.

La influència de 'Maus'

Hierba ha estat comparada insistentment amb l'aclamat Maus d'Art Spiegelman, del qual l'autora reconeix la influència: “Maus va ser l'obra que ens va obrir la porta a explorar temes socials en el còmic i és el meu referent més important”. Com Maus, Hierba es planteja el problema de com retratar l'horror i troba les seves pròpies solucions: l'expressivitat del dibuix a mig esbossar, els jocs expressionistes amb la tinta, els diàlegs entre els cossos femenins i el paisatge... Un dels moments clau del còmic arriba amb la primera violació de la protagonista: en lloc de recrear-la, les vinyetes es fonen a negre durant diverses pàgines. “No volia obligar l'àvia Lee a reviure tot allò un altre cop –explica Gendry-Kim–. I prefereixo que els lectors s'ho imaginin ells mateixos. Cadascú ho farà de manera diferent segons la seva experiència, edat o gènere”.

L'obsessió d'Ok-Sun a Hierba és que el Japó demani perdó pels abusos sexuals que van patir les Dones de Consol, la majoria ja molt grans o mortes. “Si m'explica la seva vida és perquè la seva filla i les seves netes no hagin de patir el mateix que ella. Per això vol que el Japó reconegui el que va fer, que demani disculpes oficials i s'estudiï als llibres d'història, perquè la majoria de japonesos encara no saben el que va passar a les Cases de Consol”, diu la dibuixant. El govern japonès, tanmateix, ha evitat fins ara reconèixer els fets de forma clara i demanar perdó. “El Japó és un país criminal de guerra, i no només es veu així a Corea sinó a molts països del sud-est asiàtic –afirma–. Però a les Cases de Consol també hi va haver treballadors coreans. Una part de la tragèdia és responsabilitat nostra, però d'això mai se'n parla”.