Còmic
Llegim  /  Còmic 16/08/2022

Vinyetes de realitat: 10 còmics de no-ficció recents

Les historietes periodístiques, divulgatives i assagístiques es multipliquen a les llibreries

6 min
Pàgina doble de 'La falla'

BarcelonaL’època en què el còmic de no-ficció era cosa d’un grapat de franctiradors com Joe Sacco, Art Spiegelman o Guy Delisle ja és història. La nòmina d’autors que es desmarquen de la ficció tradicional és més llarga que mai i les llibreries tenen una oferta cada vegada més variada de còmic periodístic, assaigs en vinyetes, recreacions històriques i obres divulgatives. L’arribada del segell especialitzat en no-ficció Garbuix Books, l’aposta desacomplexada de grans editorials com Planeta i Penguin Random House i, en l’àmbit català, l’aparició del Premi ARA de Còmic de no-ficció han propiciat un petit boom del gènere. Aquestes són 10 de les obres més interessants que s’han publicat en els últims mesos.

1.
‘La forma de las ideas’

Grant Snider (Garbuix Books, 2022)

Portada de 'La forma de las ideas'

"Una investigació il·lustrada sobre la creativitat" és el subtítol del còmic amb què el nord-americà Grant Snider medita sobre les idees i els processos per donar-los forma. El tema pot semblar àrid, però no la forma que tria Snider: petites historietes d’una o dues pàgines que reflexionen amb humor sobre la inspiració, el treball creatiu, els cicles emocionals de les idees, etc. Més que grans dissertacions, La forma de las ideas ofereix petits haikus gràfics que busquen el somriure i la identificació. Snider s’esforça a canviar d’estil i format les historietes per no caure en la rutina, però així i tot no és un còmic per llegir d'una tirada sinó en petites dosis, degustant uns gags que, en els moments més inspirats, poden recordar a l'humanisme resignat de Quino.

Pàgina de 'La forma de las ideas'.
2.
‘Fukushima. Crònica de un accidente sin fin’

Bertrand Galic i Roger Vidal (Planeta Comic, 2022)

Portada de 'Fukushima'

Després de parlar amb prop de 1.100 persones, la comissió del Parlament japonès que investigava l’accident de Fukushima va concloure que la tragèdia no havia sigut culpa del tsunami sinó de "multitud d’errors i negligències deliberades" de Tepco, la gran empresa energètica japonesa. L’informe de la comissió és la base documental de Fukushima. Crònica de un accidente sin fin, que recrea l’accident i els dies posteriors amb un esperit semblant al de la sèrie d’HBO Chernobyl: posant en valor el sacrifici i coratge d’alguns treballadors -especialment la figura heroica del director de la central, Masao Yoshida- i denunciant la negligència criminal d’empresaris i polítics.

Pàgina de 'Fukushima'.
3.
'Padrines'

Mariona Visa, Clara-Tamot, Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Villa, Laia Arqueros i Tintafina (Pagès Editors, 2022)

Portada de 'Padrines'

Un dels millors còmics en català dels últims anys és aquest recull de testimonis de dones grans de les Terres de Lleida que van ser mares en la postguerra. Les experiències de criança i maternitat que relaten van del surrealisme a l'esgarrifança passant per la indignació. Com Ana Penyas a Todas estamos bien, Mariona Visa dona veu a una generació silenciada amb l'ajut de sis il·lustradores que donen forma i color –un apropiat bitò negre i vermell– als records sobre una època sense educació sexual en què experiències com la regla, l'embaràs, el part o la sexualitat eren fenòmens estranys, misteriosos i terribles. El rigor de Visa i la sensibilitat de les sis dibuixants fan de Padrines una obra important de la no-ficció catalana.

Pàgina de 'Padrines' signada per Mariona Visa i Alba Feito.
4.
‘Gamish’

Edward Ross (Reservoir Gràfica, 2022)

Portada de 'Gamish'

En un estil que recorda l’Scott McCloud assagístic, Edward Ross va fer servir les vinyetes per reflexionar sobre la història del cinema a l’excel·lent Filmish (Reservoir Books, 2017). El seu nou assaig gràfic està dedicat a la seva altra passió: els videojocs. A Gamish, Ross s’interroga per les arrels antropològiques de l’impuls humà de jugar i planteja un recorregut històric des dels prototips dels anys 50 fins als jocs supervendes de l’actualitat. El còmic funciona com a porta d’entrada amable a l’univers del videojoc, però també interessarà els gamers bregats en mil partides.

5.
'La falla'

Carlos Spottorno i Guillermo Abril (Astiberri, 2022)

Portada de 'La falla'

Amb el magnífic La grieta (Astiberri, 2017), el periodista Guillermo Abril i el fotògraf Carlos Spottorno van desenvolupar, gairebé per atzar, un fascinant format híbrid entre el còmic i la fotografia que tornen a recuperar a La falla, obra que segueix reflexionant sobre les esquerdes del projecte europeu però ja no a través de les fronteres externes, sinó la de la regió del Tirol del Sud que separa Itàlia d'Àustria. Les ferides de la Primera Guerra Mundial, l'emergència del nacionalisme i el pes geopolític del paisatge majestuós dels Alps s'examinen en un títol clau del còmic periodístic actual.

Pàgina de 'La falla'
6.
‘La palabra que empieza por A’

Elizabeth Casillas i Higinia Garay (Astiberri, 2022)

Portada de 'La palabra que empieza por A'

El camí iniciat pels assaigs gràfics feministes de Liv Stromquist el segueixen ara Elizabeth Casillas i Higinia Garay. La palabra que empieza por A passa revista a la història cultural, social i jurídica de l’avortament a Espanya i a la resta del món amb un dibuix estilitzat i lleuger que ajuda a pair la duresa del tema. Amb la vehemència argumental del còmic activista suavitzada pel sentit de l'humor del feminisme pop actual, l'obra de Casillas i Garay destaca per la seva habilitat a l’hora de traslladar el seu discurs polític al llenguatge de la historieta.

Pàgina de 'La palabra que empieza por A'
7.
‘Extinciones. El crepúsculo de las especies’

Jean-Baptiste de Panafieu i Alexandre Franc (Garbuix Books, 2022)

Portada d''Extinciones'

Extinciones és un bon exemple de com el còmic de no-ficció pot incorporar estratègies de la ficció per aconseguir els seus objectius. La història dels dos periodistes que filmen un equip científic que estudia el canvi climàtic a Heyerdahl Island és tan fictícia com aquesta illa inventada de l'àrtic, però serveix al biòleg Jean-Baptiste de Panafieu i el dibuixant Alexandre Franc per compartir d'una forma amable i divertida els seus coneixements sobre les diverses extincions massives que s'han produït en el nostre planeta: les cinc anteriors i la sisena en què ens trobem immersos ara mateix. Una obra modèlica i astuta de divulgació en vinyetes.