Llegim 25/06/2021

El còmic més personal i tendre de Guy Delisle

'Crónicas de juventud' viatja a l'adolescència de l'autor de 'Pyongyang' i 'Crónicas de Jerusalem'

2 min
Vinyetes de 'Crónicas de juventud', de Guy Delisle

BarcelonaEls lectors de Guy Delisle, referent del còmic de no-ficció gràcies a títols com Pyongyang o Crónicas de Jerusalem, estem acostumats a veure'l analitzar les peculiaritats dels països per on va recalant a remolc de la seva dona, membre de Metges Sense Fronteres, o bé a gaudir de la veta còmica de treballs més lleugers com la sèrie Guía del mal padre o Inspector Moroni. Després d'obrir una tercera via amb Escapar, aproximació al cas d'un treballador d'una ONG retingut 111 dies com a ostatge, ara torna a la primera persona, però no per recórrer més països en conflicte sinó per viatjar al seu passat, quan era un adolescent obsessionat amb els dibuixos de Moebius, estudiava a l'escola d'art i treballava als estius en una fàbrica de paper.

Crónicas de juventud posa el focus precisament en aquest primer contacte amb el món laboral observant amb ulls frescos de nouvingut –com a les cròniques viatgeres, en realitat– les rutines, atmosferes i temps morts de la feina en una fàbrica. Delisle inverteix el mateix esforç en descriure el funcionament de les màquines que en retratar el personal amb què es troba, una fauna tan diversa i peculiar com en qualsevol gran empresa. No deixa de ser la seva primera immersió en el món del adults, i els detalls tenen aquella resplendor daurada de les experiències de l'adolescència, tot i que l'autor es guarda molt d'idealitzar el record.

Vinyetes de 'Crónicas de juventud', de Guy Delisle.

Sota el retrat de l'univers sufocant –i també pintoresc, segons com– de la fàbrica, Delisle va introduint una altra història que en realitat és la mateixa: la d'un adolescent que encara no sap què vol de la vida i amb problemes per comunicar-se amb el seu pare, que tot i treballar a la mateixa fàbrica és una presència fugaç al llibre, gairebé fantasmagòrica. El protagonista acabarà adaptant-se als ritmes estranys de la feina i als companys estrambòtics; també descobrirà la seva vocació i emprendrà el camí que, en última instància, el convertirà en autor d'èxit; però entendre un pare és una feinada per a la qual, de vegades, una vida no és suficient.

La naturalitat amb què el dibuixant s'aproxima als temes quotidians i els transcendeix per parlar de qüestions més íntimes i profundes connecta aquestes Crònicas de juventud amb l'obra d'un altre autor quebequès, Michel Rabagliati, que als seus còmics relata episodis de la vida d'un alter ego –en Paul– amb tendresa, humor i sensibilitat. De vegades és l'únic que cal per arribar al cor del lector. I en el cas de Delisle, per crear la seva obra més personal i emotiva.

stats