BarcelonaUna iaia del Clot, un cambrer d’origen xinès, un exlegionari borni i un gos que no parla, però que es fa entendre. La Marga, el Quico, el Miguel i el Macuto són el nucli a partir del qual Javier Pérez Andújar i Raquel Gu orquestren un viatge delirant i ple de sorpreses al còmic La senyora Marga i els vampirs, que publica Finestres en català i Liana en castellà. Aquesta troupe galàctica liderada per la Marga i dibuixada amb un traç de gran vivesa que recorda al del mestre Raf travessa una Europa imaginària per salvar la Júlia, el fantasma que s’amaga al carro de la compra de la Marga i que, al mateix temps, el vampir Virgili té segrestada al seu castell. Pel camí troben un catàleg ben heterogeni de personatges, des de l’Home Llot –que recorda més a la Cosa del Pantà que a l’Home Llop– fins a una nena reversible i vampirs a dojo, fins i tot un que s’assembla a RuPaul i un altre clavat a Robert Smith de The Cure.

D’alguna manera, l’aventura improvisada d’aquests amics s’emmiralla en la dels autors, que es van conèixer quan l’escriptor va presentar el còmic de Raquel Gu La edad estupenda a la llibreria La Llama. “Després vam quedar algun cop i el Javier em va proposar fer unes tires, i així va començar la història –recorda la dibuixant–. Però ens vam adonar que ningú ens publicaria unes tires amb la freqüència que necessitàvem i vam pensar que podíem fer directament un recull de tires o, posats a fer, un àlbum”, afegeix. Segons Andújar, és “un àlbum fet per WhatsApp”, ja que només han quedat en persona “quatre o cinc vegades”. “Ha sigut molt orgànic –subratlla Gu–, com treure unes joguines i posar-nos a muntar una història”, confessa. L’escriptor sempre li enviava els guions de quatre en quatre pàgines. “És el ritme de la BD, perquè era el nombre de pàgines que es publicaven de Mortadel·lo o Astèrix quan se serialitzaven en una revista”, diu Pérez Andújar.

L’escriptor ja va debutar com a guionista de còmic l’any passat amb El designio (Autsaider Comics), una exuberant i polimòrfica odissea underground dibuixada per Laura Pérez Vernetti. Per a ell no hi ha cap “salt” de la literatura al còmic i defensa una “continuïtat” en la seva “escriptura permanent”. “Són tècniques diferents, però no deixes d’escriure –diu–. És com consumir per als addictes, la qüestió és escriure”, confessa l'escriptor. Si no importa en quina disciplina escrius, tampoc importa en quina llegeixes, esclar. “Tant me fa llegir Corto Maltés que La muntanya màgica –afirma Pérez Andújar–. El resultat i les emocions són diferents, però l’acte físic de la lectura hi és”, afegeix. En el còmic, reconeix, hi ha un “intermediari entre ell i el lector”, que és el dibuixant, però s’hi troba “molt còmode”, en aquesta situació. “Escriure per a dibuixants és com ser guitarrista de flamenc, tu toques perquè un altre el llueixi, i a mi això m’encanta. El dibuixant és sagrat”, diu. Gu ho va comprovar al veure com, un cop que ella enviava els dibuixos, ell canviava els diàlegs per ajustar-los a les expressions. “I a mi els primers diàlegs ja m’agradaven, però els següents eren encara millors”, assegura.

De Lang Lang a Maruja Torres

El resultat d’aquest diàleg creatiu és una aventura que transmet una sensació d’espontaneïtat molt orgànica, un viatge en què, al passar la pàgina, et pots trobar qualsevol cosa: un príncep del blues cantant la seva pena, un ball de vampirs o Maruja Torres amb un sac a prova d’endimoniats. Com diu el Quico, “els ponts són imprevisibles, mai se sap què hi ha a l’altra banda”. “Aquest flow, aquest rock'n'roll que tenen les vinyetes és així perquè els personatges estan molt vius, molt treballats”, assegura Gu. Cada personatge té el seu referent: la Marga s’inspira en la senyora anglesa d’una famosa foto de Català-Roca; el model del Quico és el pianista Lang Lang, i el del Miguel, l’actor del Hollywood clàssic Walter Brennan. El Miguel, per cert, conserva en l’edició catalana el seu parlar castellà ple d’expressions pintoresques i de difícil adaptació. Va ser una decisió –consensuada amb l'editorial– del traductor al català del còmic, el també escriptor Martí Sales.

La senyora Marga i els vampirs també destaca per la puresa amb què entén el còmic com un espai en què passen unes coses i se'n diuen unes altres que no funcionarien mai en el cinema ni en la literatura. “Cada mitjà et permet explicar unes coses –explica Pérez Andújar–. Que baixin un cotxe amb cordes d’un penya-segat només pot funcionar en un còmic, només així pot ser versemblant. Quan escrius teatre no pots escriure novel·la, i viceversa. I la prova és que pocs novel·listes han triomfat escrivint teatre. Els còmics han de parlar el llenguatge del còmic, i si un còmic parla com una novel·la, l’ha cagat. I això no vol dir que els personatges parlin com en els còmics de Bruguera tota l’estona, també poden parlar com a Corto Maltés o com als còmics de Muñoz i de Sampayo”, conclou.

La reivindicació de l’escriptor contrasta amb un panorama del còmic que, arran de l’eclosió de la novel·la gràfica, ha incorporat registres cada vegada més literaris i de gènere social. La mateixa Gu reconeix que, mentre enllestien La senyora Marga i els vampirs, ella i el guionista es van adonar que havien fet “un còmic com els que ja no es fan”. Però Pérez Andújar assegura que el seu objectiu no era recuperar un estil en extinció. “No és que ho trobi a faltar i vulgui que existeixi –subratlla–. La meva actitud és contracultural. L’artista ha de ser contracultural: si una cosa no es porta, hem de fer-la. Sempre s’ha d’anar a la contra. Ara què es porta, explicar la vida? Doncs a la merda, explicar la vida”.