BarcelonaA Els escorpins del desert, la sèrie d’Hugo Pratt ambientada a la campanya d’Àfrica de la Segona Guerra Mundial, l’autor deixava caure que la biografia de Corto Maltès s'acaba a la Guerra Civil Espanyola, on se'n perd la pista. El guionista Juan Díaz Canales i el dibuixant Rubén Pellejero, que van reprendre la sèrie el 2015 –vint anys després de la mort d’Hugo Pratt–, no es veuen de moment amb cor d'abordar aquest episodi final de la biografia de Corto. "És una carta que ens reservem per a més endavant", diu Díaz Canales. Però a Nocturn berlinès, el nou àlbum del personatge, han trobat la manera d’enfrontar-lo al nazisme: fer-lo passejar pel Berlín de la república de Weimar, el del cinema expressionista, els escriptors lúcids, els cabarets sense llei i les tensions socials que van covar l’ou del triomf nazi. Ah, i també hi han fet aparèixer Hitler: la seva figura obre i (gairebé) tanca el còmic.

"Una de les nostres motivacions a la sèrie és fer coses noves, i el Corto no hi havia estat mai, a Berlín –explica Díaz Canales–. A més, l’època és apassionant i és un escenari més urbà i nocturn que tot el que havíem fet fins ara". Pellejero i Díaz Canales també han introduït novetats en el personatge, aquí més melancòlic i vulnerable que en la versió de Pratt. "Ja no és el Corto de La balada de la mar salada, ni tan sols el d'Equatòria –diu el guionista–. Està en un context difícil, ha passat la carnisseria de la Primera Guerra Mundial i comença a sentir-se gran. Molts herois del còmic semblen eterns i no canvien mai, però a nosaltres ens venia de gust fer-lo envellir. Fins i tot el fem caminar amb bastó! El nostre Corto evoluciona, les coses que viu el marquen". "És un Corto més humà i realista –afegeix Pellejero–. Pateix pels seus amics i es replanteja com a individu, però al final, com sempre, el que preval és l’amistat".

El que també evoluciona a Nocturn berlinès és el dibuix de Pellejero, que des que va prendre el relleu de Pratt a Sota el sol de mitjanit es veu cada cop més personal i lliure, sense trair l’essència de la sèrie. "No hem volgut mai fer una còpia de Pratt, ni literària ni artística –subratlla el dibuixant badaloní–. Però aquí l’evolució ve pel tema berlinès, que convida a fer servir el negre en quantitats industrials". La decisió del dibuixant ja s’aprecia en les dues portades, la de l’edició en color, disponible en català i en castellà, i la de l'edició en blanc i negre, només publicada en castellà. "El desig de canviar sempre hi és, sobretot en el color, però a poc a poc i de manera coherent amb el que s’havia fet abans –matisa Pellejero–. Aquí he deixat de costat el color d’aquarel·la tradicional de Corto Maltès i he utilitzat un color pla que em sembla que li escau millor. Cada llibre ens porta una sorpresa".

L'amic Joseph Roth

Corto Maltès sempre ha sabut envoltar-se de gent interessant. A Nocturn berlinès, el personatge es creua amb l’escriptor Gustav Meyrink, l’actriu Marlene Dietrich, el president alemany Friedrich Ebert i una ajudant de producció anomenada Lise. Però el seu millor amic és l’escriptor Joseph Roth, que juga un paper important en la història. "Roth és una figura apassionant que, com Stefan Zweig, va ser un intel·lectual a cavall del món passat i el que havia de venir –diu Díaz Canales–. I també és una mica l’ànima bessona del Corto en el sentit que els dos són apàtrides, ja que Roth va néixer a Galítzia, una d’aquelles regions de l’imperi austrohongarès que va canviar mil vegades de frontera". Roth també va ser una font de documentació: el còmic arrenca amb una visita a una comissària on Corto Maltès descobreix la cara del seu amic Jeremiah Steiner entre les fotografies de víctimes anònimes, una idea que Díaz Canales va extreure d’un article de Roth.

Pel que fa a la trama, hi ha força continuïtat amb el Corto Maltés clàssic: assassinats, misteris esotèrics, conspiracions secretes, unes gotes d’acció, romanticisme contingut i un pessimisme que anticipa l’eclosió del feixisme i que, inevitablement, ressona en el panorama polític actual. "No era la meva intenció, però suposo que no pots evitar ser fill del teu temps –reflexiona el guionista–. No t’asseus a fer una denúncia dels populismes, però són temes que et preocupen i s’acaben filtrant". De cara al següent àlbum, encara no hi ha un rumb traçat. "Aprofitem la promoció de cada àlbum per decidir què farem –confessa Díaz Canales–. Són moltes hores de tren i hotel que donen molt de joc". ¿I portar Corto Maltès a Barcelona seria una opció? "Sí, no hi ha estat mai. I podria ser en una època anterior a la Guerra Civil, també seria interessant".