20 novetats de còmic en català per regalar aquests Reis

BarcelonaEl català segueix obrint-se pas en els catàlegs de les editorials de còmic, amb una diversitat de gèneres i estils que fa una dècada semblava inimaginable. Novel·la gràfica, no-ficció, còmic infantil, experiments gràfics i adaptacions literàries representen una oferta variada amb opcions per a totes les edats.

El 2020, Pep Brocal va guanyar la primera edició del premi ARA de Còmic de no-ficció amb una historieta curta sobre Caritat del Río, personatge fascinant que travessa la història del segle XX. Cinc anys després, el dibuixant terrassenc expandeix aquella historieta en una novel·la gràfica que aprofundeix en els clarobscurs, contradiccions i mitges veritats de la mare de l’assassí de Trotski, narradora poc fiable de la seva vida.

Per fi es publica en català l’obra més singular de l’autor en actiu més important del còmic internacional. A El llibre del Gènesi, Robert Crumb adapta el text sagrat del cristianisme amb fidelitat però sense renunciar a la potència i cruesa del seu característic dibuix en blanc i negre. El pare del còmic underground no parodia ni ridiculitza els passatges bíblics; però en fa una lectura humana que revela la força d’aquest text fundacional de la cultura occidental.

Un còmic ideal per a primers lectors i per a pares que vulguin llegir i riure en companyia dels fills. Scott Campbell imagina un món d'homenets que carreguen al cap tot tipus de coses: un arbre, una cabanya, un mur de pedra, una piscina on s'hi fan festes... L'humor d'aquesta premissa quasi surrealista va agafant embranzida a mesura que els personatges interaccionen en historietes cada vegada més delirants sense perdre mai una tendresa encantadora. La sorpresa de l'any en el còmic infantil. Recomanat a lectors a partir de 4 anys.

La dibuixant belga va patir durant anys un vaginisme que va interposar un mur entre ella i la sexualitat. La reconquesta del seu desig va ser un viatge llarg i emocionalment intens que es desgrana amb honestedat i molta valentia al magnífic Impenetrable. En una línia similar, les txeques Tereza Drahonovska i Stepánka Jislová relaten a Calba (Andana) el procés d’acceptació de si mateixa que Drahonovska va fer en perdre tot el pèl per culpa d’una alopècia precoç i brutal.

James Sturm i Joe Sutphin van visitar amb la filla de Richard Amans els camins i turons que envolten Watership perquè entenien que calia amarar-se d'un realisme quasi documental per adaptar l'aclamada novel·la de l'escriptor anglès sobre un grup de conills que formen una nova lloriguera enfrontant-se a molts perills. El resultat és una immersió apassionant en el món dels animals que pren forma d'aventura èpica de supervivència i transformació social. Una lectura que fascinarà tant joves com adults.

El francès Jérémie Moreu, guanyador amb Els Pizzlys del premi a millor obra estrangera de l'últim Comic Barcelona, torna a les llibreries amb una obra encara millor, més depurada i gràficament espectacular: Fibi segueix l'odissea de l'únic capgròs que sobreviu de la niuada d'una mare ferida i agonitzant. El viatge d'aquest petit gripau a través d'una natura perillosa però sàvia és una delícia visual, una recreació en clau poètica del cicle de la vida que enganxa de la primera a l'última pàgina.

L’autora sud-coreana responsable d’obres d’èxit com Herba (Reservoir Books, 2022) i L’espera (Reservoir Books, 2023) s’aproxima a la figura de Kim Jong-un a través d'entrevistes i el testimoni de persones que el van conèixer, com l'expresident sud-coreà Moon Jae-in. El retrat del dictador de Corea del Nord és complex i recull opinions molt diverses per transmetre, en essència, un missatge de pau entre els dos països enfrontats.

Després de brillar com a il·lustradora en projectes com Parallamps i de publicar historietes curtes a la revista Forn de calç i el primer Vinyetari (Paral·lel va ser finalista de la 1a edició del premi ARA de Còmic), Berta Cusó debuta en el còmic llarg amb una obra madura i complexa que entrelliga sis històries de dones marcades per la guerra. Cusó estableix la distància emocional exacta per relatar amb humanitat l'horror i el patiment, esborrant la distància que separa la invasió russa de Berlín, un camp de concentració nazi, la diàspora vietnamita a l'Alemanya de l'Est, la Rojava on jihadistes s'enfronten a guerreres kurdes i el trist periple dels exiliats ucraïnesos. Menció especial a la increïble història d'un regiment d'aviació rus íntegrament femení de la Segona Guerra Mundial: Bruixes de la Nit, les anomenaven els nazis.

Planeta continua l'edició cronològica en català de l'obra de Joe Sacco, i després del fundacional Palestina publica ara Gorazde, on el pare del còmic periodístic investiga les atrocitats i el genocidi ètnic que les forces militars sèrbies van fer amb la població musulmana de la Bòsnia més oriental. Sacco viatja a la zona el 1995, quan les ferides del conflictes encara són ben obertes, i dona veu a unes víctimes que relaten una història que hauria de pesar per sempre en la consciència d'Europa.

El debut en el còmic llarg de Pau Valls és un thriller addictiu sobre els destins entrelligats d’un malalt d’amor i un criminal a contracor. Narrat amb un humor amb regust del cinema indie dels 90 o de la poesia absurda de Kaurismaki, és una de les sorpreses més grates del còmic en català del 2025. Il·lustrador exquisit, Valls també ha publicat l’àlbum infantil El capibara i l’amiga rondinaire (La Galera), amb guió de Carla Garcia.

Els tres primers volums de la nova sèrie infantil i juvenil del gran Lewis Trondheim són una petita meravella. El nou company de classe de l’Aurora és un orc salvatge que un encanteri ha transportat el nostre món. Amb una estructura d’historieta per pàgina, la sèrie esprem l’humor absurd que sorgeix del xoc entre un univers de fantasia heroica i la quotidianitat d’una escola de primària. Trondheim, a més, va introduint en els següents volums noves idees i girs que afegeixen complexitat a la història. Recomanat per a lectors a partir de 8 anys.

Tercer millor còmic del 2025 segons l’ARA, En blanc és la tercera novel·la gràfica de la dibuixant valenciana Ana Penyas, que estudia l’epidèmia d’insomni com un símptoma de la precarietat econòmica, laboral i habitacional de la societat actual. A través d’un mosaic d’històries fictícies, En blanc mostra la degradació històrica dels nostres hàbits de son i el preocupant ús generalitzat de les benzodiazepines per pal·liar un problema cada vegada més greu.

Els relats històrics sobre les expedicions de Robert Peary a Groenlàndia i la conquesta del pol Nord tenen una cara b: la dels cinc esquimals que Peary es va endur a Nova York com a souvenir exòtic després d'un dels seus viatges. Des d'una mirada crítica i postcolonial, Chloé Cruchaudet reconstrueix amb empatia l’odissea de l’únic supervivent del grup, el nen Minik, dividit entre dos mons sense acabar de pertànyer a cap.

Fantasmes d'amigues que van i venen, vampirs clavats a Robert Smith, Maruja Torres i moltes cançons és el que troben la Marga, el Quico, el Miguel i el Macuto en el seu viatge a través d’una Europa imaginària i pop que dibuixa Raquel Gu amb un traç lliure com el de Raf a partir del guió d’un Javier Pérez Andújar posseït per l’esperit de Bruguera i la BD més entremaliada. Un dels còmics més purs publicats el 2025, que es pot complementar explorant els mites de la bruixera amb el juganer còmic de Raquel Gu És una bruixa? (Garbuix).

Inspirant-se en l’assaig Una història popular del futbol (Tigre de Paper), Jean-Christophe Deveney i Lelio Bonaccorso han triomfat a les llibreries franceses amb aquesta exploració en vinyetes de les relacions entre el futbol i el poder, la política i els moviments de resistència. El còmic recull històries futboleres que reivindiquen la militància i la puresa de l’esport en contraposició a la comercialització salvatge del futbol actual.

El Senyor Pot és un personatge que Jordi Gastó i Christian Inaraja van crear fa més de deu anys a Cavall Fort, i un clàssic modern de la revista infantil més veterana de Catalunya. Com un senyor Hulot de perfil més arrodonit, les seves historietes d'una pàgina desprenen un humor absurd i entremaliat que beu tant de mestres del gag sense paraules com Picanyol i Coll com de l'expressivitat minimalista del gran Calpurnio. Recomanat per a lectors a partir de 4 anys.

En un to difícil de descriure, a mig camí entre el conte agredolç i la sàtira incòmoda, Anna Sommer relata aquesta pertorbadora història que entrelliga les vides d'una venedora de roba que descobreix una criatura de poques setmanes abandonada en la rebotiga i decideix quedar-se-la, i l'estudiant enamorada d'un professor de la facultat que ja no vol saber res d'ella. L'autora suïssa narra les vicissituds d'aquestes dones amb molta intenció, capturant l'interès del lector des de la primera pàgina fins a arribar a un d'aquells finals que semblen, al mateix temps, sorprenents i inevitables.

Guanyador de la Menció al Talent Jove del premi Finestres, el primer còmic d’Emma Casadevall s’acosta a la vida quotidiana dels miners de les mines de carbó del Berguedà. La investigació de l’arqueòloga Laia Gallego dels objectes trobats en les barraques i els testimonis entrevistats inspiren una reflexió crítica sobre les estructures de poder que s’expressa visualment a través d’un grafisme hipnòtic de colors plans, procliu als experiments de repetició i desconstrucció de la imatge.

Rara avis en el panorama català, Diari de bord és un còmic d'un minimalisme gràfic rigorós que contempla el dia a dia en la petita barca d'una parella que recorre el litoral arran de costa. La filòloga Mercè Fort i el dibuixant Aleix Canal (organitzadors del concurs de gravat Mini Print de Cadaqués) transmeten la indolència estiuenca, la perplexitat i un sentit de l'humor típicament mediterrani a través d'historietes curtes i sense paraules, a penes anècdotes, que amplifiquen una intenció més antropològica i humanística que estrictament humorística.

Hi ha un cert adamisme (i, certament, poca poesia) en la presumpció de titular aquest volum Poesia en còmic, que es pot justificar en la clara voluntat de transmetre a un públic infantil i juvenil una mirada poètica de la vida i el món. Grant Snider reprèn l'estil minimalista d'obres anteriors com La forma de la vida (Garbuix, 2022) i Lo que tu biblioteca dice de ti (Garbuix, 2022) per explorar a través de la narrativa gràfica les sensacions i experiències d'una nena durant les quatre estacions d'un any. O, simplement, paraules i dibuixos que copsen el món d'una manera planera, divertida i bonica.