Els 15 millors còmics del 2025

BarcelonaEl 2025 ha estat l'any de la històrica exposició al CCCB de Chris Ware, que ens va assegurar que la millor llibreria de còmics del món és a Barcelona; ens han visitat autors consagrats com Art Spiegelman, Charles Burns, Jaime Hernandez, Joe Sacco i Gou Tanabe; també vam acomiadar massa d'hora la il·lustradora Amaia Arrazola, i alguns van deixar de llegir els còmics de Neil Gaiman. Un any molt difícil de resumir en quinze còmics. Tanmateix, ho intentarem.

Nadia Hafid va començar el 2025 publicant el seu primer còmic en català, a l'abril va dibuixar la portada i la historieta que obria l'ARA especial del còmic i aquesta setmana ha il·lustrat la nova campanya de la Filmoteca de Catalunya. A Mala olor, la terrassenca examina les polítiques laborals d’una empresa fictícia on només treballen dones per parlar del racisme i la hipocresia de la cultura corporativa.

La història del sorgiment i autocombustió de l'escena de black metal noruec ja s'havia explicat en forma de llibre i cinema, però mai d'aquesta manera. Magius respecta fins a cert punt els fets: l'escalada de violència, crema d'esglésies i assassinats, però transforma els joves nihilistes en nens petits. Superat el xoc inicial, l'experiment funciona i revela la dimensió grotesca i tràgica de la història.

Tots els còmics autopublicats i les il·lustracions que ha fet per a mitjans han convertit Pau Valls en un dels millors dibuixants de la seva generació. Però faltava el còmic llarg que donés la seva dimensió com a autor, i aquí el tenim: una comèdia absurda en clau de thriller que remena influències dels Coen, Kaurismäki i Adrian Tomine per narrar fragmentadament el destí entrelligat de dos perdedors de mena.

Amb Esto no está bien (Autsaider, 2020), Irene Márquez es va revelar com la millor autora de còmic humorístic sorgida del planter d’El Jueves en dècades. La muerte assumeix ara el repte d’ampliar les tonalitats del seu humor més enllà del negre carbonitzat i d’explicar històries de més densitat narrativa. El resultat és eloqüent: somriures glaçats, rialles incòmodes i un gran talent per a la comèdia macabra.

Arran de gespa i armats de para-sols i vestits tradicionals, una petita granota i dos gripaus viatgen al sud fugint de la crueltat de l’hivern i els seus dies cada vegada més curts i freds. Linnea Sterte dibuixa la naturalesa a vista d’amfibi i la bellesa inabastable de l’horitzó en una obra de més de 300 pàgines que es devora i assaboreix com un haiku. Una de les sorpreses de l’any.

Encara es publiquen grans obres en el gènere superheroic. Per exemple, aquesta reinvenció del Detectiu Marcià que concentra una veritable allau d’idees i experiments narratius per pàgina. L’asturià Javier Rodríguez és el dibuixant més audaç i excitant que treballa en el mercat nord-americà; i aquesta sèrie, de la qual s’han publicat només quatre grapes, tot un viatge al·lucinant a través de les portes de la percepció.

El to lluminós i dolç amb què Michel Rabagliati ha narrat sempre la seva vida en els còmics de la sèrie Paul fa que el contacte amb l’amargor de Paul en casa sigui un cop de puny. Divorciat, deprimit i amb la mare malalta, el protagonista passa el pitjor moment vital. Però, fins i tot aquí, el quebequès és capaç de captar la bellesa de la vida i els petits moments. I també a Rose en la isla, la seva primera novel·la il·lustrada.

A Li dèiem Bebeto els estius són tardes eternes jugant a futbol a les pistes de ciment del barri, amb el murmuri de fons de les gestes d’Indurain al Tour. Però Javi Rey evita els paranys de la idealització nostàlgica per dibuixar (magníficament) un relat sensible d’iniciació als clarobscurs de l’edat adulta, una història d’amistat inesperada, traïcions i un cor que es trenca per primera vegada.

Maggie Chascarrillo s’ha fet gran. El personatge que ha vertebrat la monumental obra de Jaime Hernandez durant més de quatre dècades fa un pas al costat en favor de la Tonta, una adolescent confosa i amb una família disfuncional de mena. La saga Locas segueix creixent en una entrega que continua observant la vida com una tragicomèdia infinita plena d’enamoraments, decepcions, enganys i música punk.

Un altre còmic infantil és possible. En aquest, una nena sobreviu en un món arrasat per una apocalipsi climàtica amb la seva família i amics. Aventura distòpica i alhora tendra i divertida, Heura demostra que l’imaginari de Mad Max pot conviure amb l’univers de Miyazaki. Un producte amb DO Cavall Fort que recull la historieta guanyadora del premi Cavall Fort 2020 i les pàgines publicades a la revista entre el 2022 i el 2023.

El debut més impressionant del còmic català en anys. Amb la llibertat dels somiadors, Genís Rigol creua el mirall per imaginar una història d’amor ambientada entre els bastidors d’una representació teatral impossible que ja dura uns quants dies. Olivier Schrauwen i Winsor McCay contemplen amb aprovació com Rigol juga i experimenta per donar forma a aquesta emocionant meditació sobre els inesperats camins de la creació artística.

El gran referent del còmic periodístic firma un extraordinari reportatge que, partint dels aldarulls que van provocar uns assassinats al nord de l’Índia, dibuixa una intricada xarxa d’odis, xenofòbia, corrupció, masclisme i interessos electorals. Amb la vista posada en les narratives que creem per interpretar la realitat de manera interessada, El disturbio eterno il·lustra un cicle de violència i mort que resulta inquietantment familiar.

Després de dues obres d’arrel molt biogràfica com Estamos todas bien i Todo bajo el sol, la valenciana Ana Penyas fa un pas cap a la ficció en el seu tercer còmic, però sense abandonar el compromís amb la realitat que l’envolta. En blanc analitza l’epidèmia de l’insomni com un símptoma de la precarietat econòmica, laboral i habitacional de la societat actual, i ho fa a través d’un empàtic mosaic d’històries i veus.

L’última novel·la gràfica del dibuixant i cineasta Dash Shaw s’estructura com una nina russa que, cada vintena llarga de pàgines, revela una nova capa d’aquesta milfulles d’històries i personatges amb el dubte com a fil conductor. Un experiment reversible que retrata frustracions, inseguretats i obsessions i que, en lloc d’aclaparar per la dimensió formal, emociona per la profunditat amb què copsa la textura de la vida.

Un fotògraf parisenc amb el cor trencat descobreix entre els convidats d’una festa de Cap d’Any el rostre d’una noia a qui va fotografiar fa mesos. Com hipnotitzat, la segueix i fan l’amor apassionadament. L’endemà, encara atordit, descobreix que ha intercanviat el cos amb la noia. Els germans Lucas i Arthur Harari porten el body horror al terreny de la recerca existencial i firmen un thriller absorbent i pertorbador, com un malson de Cronenberg dibuixat per Charles Burns amb una línia clara i precisa i un ús magistral del color. El 2026 arribarà una adaptació al cinema dirigida pel mateix Arthur –guionista d’Anatomia d’una caiguda– amb Léa Seydoux de protagonista.